Una aixada i un succionador de clítoris, premis Delta de disseny industrial

BarcelonaLa 41a edició dels premis de l''Associació de Disseny Industrial ADI-FAD han reconegut enguany amb el Delta d’Or objectes tradicionals, com l’aixada HOE1CP, de Lucid Design Agency, produïda per l’empresa Bellota. El jurat en destaca que es tracta del redisseny d'una "eina ancestral gràcies a un estudi etnogràfic". Està forjada en una sola peça d'acer i incorpora un sistema antirotació. També té arrels tradicionals la rajola hidràulica Camperlab, de Camper i Achilles Ion Gabrieli, produïda per Huguet, premiada en la categoria d'equipament interior per portar les rajoles d'aigües a l'actualitat. I al mateix temps l'associació premia un dels objectes d'ara més sonats, el succionador de clítoris Mambo de Platanomelón, dissenyat per Andreu Carulla, per ser "un objecte icònic, juganer i tàctil que replanteja el plaer des d’una perspectiva feminista".

Els Premis ADI estan dividits en nou categories creades segons els usos dels objectes: Lucid Design Agency s'han emportat un altre Delta d'Or, en la categoria de dispositius digitals, per la plataforma electrònica modular eMod, produïda per l'empresa Pickdata. I el guardó per a Huguet és ex aequo amb l'aixeta Limón, dissenyada per Patricia Urquiola i produïda per l'empresa Agape. Segons el jurat, la "simplicitat" d'aquest disseny posa en relleu "l'alegria" que vol transmetre.

També han rebut un Delta d'Or la llosa d'equipament exterior Filtra (departament d'I+D de l'empresa Breinco i Àngel Sitjà Gratacòs, produïda per Breinco), el llum de sostre Ambrosia (Ciszak Dalmas, Alberto Gobbino Ciszak i Andrea Caruso, produïda per Marset), per ser un disseny "atemporal i honest", i el cotxe de Seat Cupra Born, per ser "el primer cotxe Cupra elèctric de la marca que canvia la indústria". Hi ha dues categories en premis Delta d'Or que han quedat desertes: la de packaging i la de disseny de menjar.

El Delta a la trajectòria ha sigut per a l'empresa BD Barcelona Design i el Premi ADI Cultura Or en el projecte MaDe, que impulsa el talent jove cap a les economies circulars.