Iniciativa cultural

Com acabar amb el derrotisme en la cultura catalana

Recuperar "l'autoestima col·lectiva" i "generar noves il·lusions i lideratges" són dos dels objectius del nou Congrés de Cultura Catalana, que se celebrarà el 2025

2 min
Un acte sindical al Palau d’Esports de Barcelona que va formar part del Congrés de Cultura Catalana.

BarcelonaMig segle després del primer Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), que va imaginar com havia de ser el país un cop s'hagués deixat enrere la dictadura franquista, "tenim una societat més plural, diversa i segmentada, i trobem a faltar una àgora on trobar-nos", explica l'historiador Agustí Alcoberro. Aquesta absència, sumada a "la situació crítica que vivim –afegeix el jurista Josep Ramon Barberà– a escala planetària, però també en el nostre context més proper, en què fins i tot la llengua, el tresor més preuat que tenim, està amenaçat", han impulsat la preparació d'una nova edició del Congrés.

"La cultura és una manera de superar la situació de fragilitat i garantir la continuïtat de la nostra comunitat", afegeix el poeta i periodista Esteve Plantada, director del nou Congrés de Cultura Catalana. Tots tres coincideixen a remarcar que "cal deixar enrere el derrotisme actual" i aconseguir "recuperar l'autoestima col·lectiva, generar noves il·lusions, nous horitzons i nous lideratges".

Un projecte transversal i ambiciós

Des del març, Esteve Plantada i el seu equip treballen per fer realitat un projecte transversal temàticament i geogràfica: "És hora de redescobrir els lligams entre els Països Catalans, de trobar nous espais de convivència i sociabilitat", assegura. La Fundació Congrés de Cultura Catalana prepara, per al novembre del 2024, un gran acte inaugural –encara per concretar– que tindrà continuïtat en la vuitantena d'actes que se celebraran al llarg del 2025. "La nostra intenció és que el nou Congrés es converteixi en un esdeveniment d'impacte, modern i il·lusionant –comenta Plantada–. Volem que pugui transformar el pensament en acció, crear identitat, a més de preservar-la i generar recursos, ja siguin start-ups, associacions, prototips, protocols i projectes".

Com aconseguiran els seus objectius? En diverses jornades de treball que van començar el març passat i que han passat per Barcelona, Palma i València, l'equip del nou Congrés va identificar quatre grans eixos d’acció. El primer té a veure amb "com ens mantenim" (i abordarà qüestions científiques i energètiques), el segon es fixarà en "com ens comuniquem" (i vol pensar camins per potenciar l'ús social de la llengua), el tercer en "com ens cuidem" (i tractarà temes de salut, biodiversitat i desigualtat social) i el darrer en "com ens cohesionem" (on apareixen, entre d'altres, l'educació, la literatura i les arts plàstiques). Cadascun d'aquests àmbits ha identificat deu reptes a encarar, i de cada repte se’n derivaran dues accions: una ponència i una acció performativa. Per fer possible el nou Congrés de Cultura Catalana, la fundació que actualment presideix Agustí Alcoberro està reunint suports econòmics. "La nostra aspiració és que la meitat del pressupost vingui de les administracions públiques, i l'altra meitat de la societat civil, sigui a través d'empreses o de donacions de particulars", comenta Esteve Plantada.

Entre el 1975 i el 1977, el Congrés de Cultura Catalana va aconseguir la participació de més de 12.000 persones i 1.500 entitats, i del seu impuls van néixer entitats com l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, la Societat Catalana de Sociolingüística, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori i la Unió de Pagesos de Mallorca. Fins on pot arribar, ara?

stats