TEATRE

Treballadores invisibles

El Principal de Palma estrena ‘Pla-dur’, un espectacle de cinema en directe que reflexiona sobre les Kelly

Restes de pizza, llaunes de cervesa i Coca-Cola, la brossa plena. Els llits desfets i el minibar buit. El lavabo empantanat i les tovalloles a terra. Aquesta és una de les escenes que es troben Sara del Mar García i les seves companyes cambreres d’habitació en qualsevol hotel de Mallorca, Eivissa, Formentera i Menorca. Són les Kelly, la “kelly, la que limpia”.

Cansades d’anys d’invisibilització, precarietat i silenci, el 2014 decidiren associar-se per denunciar una situació d’explotació laboral altament feminitzada. A les Balears hi ha 40.000 cambreres de pis que treballen als hotels i als pisos turístics legals o il·legals, netejant, ordenant i omplint les neveres i els minibars.

Sara del Mar García és la presidenta de la Unió Balear de Kelly i pocs dies abans d’incorporar-se al lloc de feina explica que la situació no ha millorat: “Les nostres demandes són les mateixes que l’any passat: que es reguli la càrrega de treball, que es reconeguin les nostres malalties com a malalties professionals i la jubilació anticipada”.

Les Kelly treballen sis mesos l’any, els mesos de sol i boom turístic, una feina estacional que no els dona dret a les prestacions de desocupació. “Per tenir l’atur has d’haver treballat un any. A més, tenim la sensació que les temporades no s’allarguen. Cada cop ens contracten amb menys antelació”, explica García. “L’hotel on faig feina obre el 15 d’abril i em contracten el 10. Tenim cinc dies per netejar-ho tot abans no arribin els turistes”.

Aquesta pressió i aquest volum de tasques, així com la manipulació de productes químics, sovint van associats a l’aparició de malalties derivades de la feina. “L’any passat aconseguírem que se’ns reconeguessin algunes malalties, però només les que afecten el tronc superior: l’esquena, els braços... La nostra lluita és que es reconeguin totes i tenir dret a la baixa, si alguna de nosaltres pateix xacres per treballar en condicions de sobrecàrrega”.

Mirar i escoltar les invisibles

L’any 2017, Tonina Matamalas i la menorquina Carme Gomila, en col·laboració amb les Kelly de Barcelona i la Cooperativa de Tècniques, posaren veu i ulls a la lluita de les treballadores de la neteja del sector hoteler i ho feren amb el curt d’animació Organizar lo (im)posible. “Férem entrevistes, assistírem a assemblees i finalment ens adonàrem que la creació havia de ser col·lectiva, amb elles de protagonistes absolutes”, explica Gomila. “Les Kelly saben comunicar molt bé les seves demandes i les seves necessitats. Vàrem crear de manera comunitària amb l’objectiu de visibilitzar la seva problemàtica”. Una problemàtica vinculada, també, a temes de gènere i classe social. “A Palma vàrem presentar el curt al CineCiutat i després vàrem fer un col·loqui amb algunes de les Kelly. La veu ha de ser la seva”, hi insisteix Gomila. El curt va tenir un èxit aclaparador i va ser condecorat amb el Best Short al London Feminist Film Festival d’Anglaterra el 2018 i amb la Biznaga de Plata, Afirmando los derechos de la mujer, al Festival de Màlaga.

Dos anys després d’aquella experiència audiovisual, i aprofitant tota la investigació i els materials arreplegats, la companyia Atzur, formada per Gomila i Odile Carabantes, estrena el primer muntatge teatral, Pla-dur, al Principal de Palma, i pel qual varen obtenir un accèssit de coproducció en la línia de nous llenguatges. És un espectacle performatiu de cinema en directe, en què la problemàtica de les Kelly salta dels hotels als pisos turístics. “Aquesta vegada volíem explicar una història més abstracta i onírica. Cercar l’equilibri entre allò poètic i allò polític i posar en relleu la importància de les Kelly també als pisos turístics, un col·lectiu del qual es parla molt poc”, recalquen les creadores.

L’estiu de 2018, Palma fou la primera ciutat a prohibir el lloguer a turistes. L’equip de govern format pel PSOE, MÉS i Podem adoptà aquesta mesura després d’encarregar diversos estudis que revelaven que l’oferta de pisos turístics no reglats havia augmentat un 50% entre 2015 i 2017. La temporada passada a la capital balear hi havia unes 11.000 places de lloguer turístic, només 645 de les quals tenien llicència, totes per a habitatges unifamiliars. Abans de l’aprovació de la normativa autonòmica l’agost de 2018, les places oferides ascendien a 20.000. Les elevades multes previstes per la normativa -de fins a 400.000 euros- provocaren la retirada d’anuncis a les grans plataformes com TripAdvisor i AirBnB. Tanmateix, els pisos turístics no han desaparegut.

Qui neteja els pisos turístics?

Aurora és cambrera de pis, però a diferència de Sara del Mar treballa netejant pisos turístics en una ciutat a prop del mar, una ciutat qualsevol. Contractada per una empresa que ofereix serveis de neteja per hores Aurora neteja cases minúscules fetes amb parets de Pladur, el material que converteix habitatges familiars en habitatges estacionals minúsculs a preus desorbitats. La companyia Atzur explica a Pla-dur, la història d’Aurora. Un personatge inventant que “no és ningú però que podria ser qualsevol”.

El treball de les netejadores de pisos turístics i hotels és essencial per al funcionament del sector turístic. La precarització és necessària perquè el model turístic actual, descontrolat i exagerat, pugui existir. Per a la companyia, “Aurora sosté sobre les espatlles (metafòricament i literalment) una part essencial del principal sector econòmic del país, la que coneix els materials amb què estan fabricats els envans de Pladur, la que recull rastres de vida i es creua amb les veïnes”.

Atzur, especialistes en arts visuals, construeix un dispositiu escènic en què narren la precarietat laboral al sector turístic, la feminització del treball invisible i les ciutats mediterrànies de l’especulació immobiliària. A través de coreografies sinestèsiques, miniatures i performers, Gomila i Carabantes vertebren el guió d’un film construït en directe a través d’una pantalla de tul que visibilitza, amaga i aglutina.

Més enllà del documental

Després d’ Organizar lo (im)posible, un curt de caràcter polític, la companyia volia fer un pas més. Més enllà del documental i dels complexos hotelers, “volíem remarcar la part simbòlica i onírica, jugar amb els materials i fer-ho amb el llenguatge de les arts visuals en directe, alhora que volíem parlar dels pisos turístics, de les comunitats i del risc de la desaparició dels barris tal com els coneixem, a causa de la pressió dels visitants estrangers”, relata Gomila.

Atzur, un col·lectiu integrat només per dones, i que abans havia treballat amb Maria Arnal i Marcel Bagés i Les Impuxibles, utilitza diverses tècniques de producció i manipulació d’imatges en directe per crear ambients i narratives que dialoguen (i també xoquen, qüestionen, s’alien) amb la música, la dansa o el que succeeixi en escena.

Pla-dur és un documental de ficció creat en directe amb maquetes, llums, càmeres, altaveus i productes de neteja de diferents textures, colors i olors. La pantalla com a dispositiu generador de nous significats aglutina els tres plans de realitat: les miniatures, els objectes i les performers a escala real.

Els audiovisuals teatrals del live cinema amplifiquen el que hi ha en escena i es fiquen pels racons per permetre endinsar-se en allò que és massa petit per ser observat a primera vista, les realitats invisibles, que, com la feina de les Kelly, corren el perill de ser trepitjades.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF