Publicitat
Publicitat

Sergi, Marta, Xisco...

Tenia un altre titular per definir la primera jornada del IV Torneig de Dramatúrgia que organitza Produccions de Ferro: ‘Tres pel preu de dos’

Teatre Mar i Terra.- Tenia un altre titular per definir la primera jornada del IV Torneig de Dramatúrgia que organitza Produccions de Ferro: ‘Tres pel preu de dos’. M’explico. Del que es tracta a cada jornada de les tres que dura la competició, és de veure com dues dramatúrgies verges inicien el seu camí cap allà on sigui, la glòria o l’oblit, dues lectures dramatitzades per dos actors que veuen el text per primera vegada dues o tres hores abans de la representació. A partir d’aquí, el públic hi té la primera i la darrera paraula, ja que diposita la papereta dins una urna, amb el valor afegit que té aquesta emocionant i arriscada circumstància els darrers temps. Però mai són dues les representacions, sinó tres. El mestre de cerimònies, Toni Gomila, dinamitzador de l’esdeveniment, ofereix una performança, sempre antològica, que ho posa molt difícil als que li van darrere amb el text encara calent. Però aquest any no s’ha hagut d’esforçar gaire. La flor i la nata dels dramaturgs locals, que comparteixen grup de WhatsApp i Facebook, li ho han posat d’allò més fàcil, i el que ha fet l’acorador ha estat, amb l’estri ben esmolat, llegir en veu alta tot l’epistolari contemporani que ha suscitat el combat. Els creadors de ficcions han fet bona la dita de “la realitat sempre supera la ficció”. El públic s’esbutzava i cercava a les grades del Mar i Terra alguns dels autors dels missatges, que no eren pocs. Això condueix a una altra reflexió: El Torneig de Dramatúrgia és el fet teatral que concentra més gent de la professió de tots els que es poden veure a les Illes, amb molta diferència per sobre del segon. També és veritat que no és gaire difícil fer primer en aquest rànquing, però no és menys cert que aquesta gran densitat d’actrius, actors, escriptores i escriptors li dona un caliu molt especial, que fa goig. Amb permís de Gomila i utilitzant el mateix utensili amb el qual no va deixar ningú sense ni una resquillada, com a mínim, encara que alguns no en tindran prou amb una “tireta”, i no faré la llista de damnificats perquè seria massa llarga, vull pensar que l’elevada ràtio de gent de la professió ve propiciada per la possibilitat que “els organitzadors” es fixin en ells per a properes ocasions. No és gens estrany, si tenim en compte que fins ara els dos primers guanyadors del Torneig han vist com les seves obres agafaven cos, de tal manera que ja rodolen pels escenaris locals i pels de fora de Mallorca, com és el cas de Sergi Baos amb La classe i Marta Barceló amb Abans que arribi l’alemany, i queda el guanyador de la passada edició, Xisco Rosselló, que segur que està alimentant la criatura perquè creixi i comenci a córrer amb els seus germans grans.

Els primers aspirants a formar part de la “més que consolidada” família amb aquesta quarta edició varen ser Vicka Duran i Joan Fullana, amb Casas i Nür, respectivament, interpretades per Marc Joy i Ferran Vilajosana, la primera, i Enka Alonso i Anna Sahun, la que va resultar guanyadora del primer round. Feina impressionant la dels dos primers lluitadors, amb un text molt interessant en el plantejament, però una mica massa llarg i escasa agilitat. Bon ritme el segon, millor estructura, però previsible, perquè a mesura que transcorre l’acció la condueix cap a un únic final possible. Així i tot, com a primera lectura, gens malament. Per al proper dijous, els guerrers encarregats de buscar un lloc en la final de diumenge seran Aina de Cos i Sebastià Portell.

Etiquetes