Professors de la UIB denuncien “desinterès institucional crònic” vers el Museu de Mallorca

En una carta oberta, els experts diuen que fa temps que el museu incompleix les seves funcions, apunten a una mala gestió i demanen una direcció amb una sòlida experiència

El Museu de Mallorca. / ARA BALEARS

Un grup de set professors de la Universitat de les Illes Balears, un professor de la Universitat de Barcelona i dos investigadors, tots ells experts en arqueologia i patrimoni, han signat una carta oberta en la qual ofereixen la seva opinió sobre la situació del Museu de Mallorca, denuncien el “desinterès institucional crònic i una direcció i gestió tècnica més que millorable durant les darreres dècades”, i demanen una direcció que “hauria de recaure en una o un professional amb excel·lent formació, àmplia experiència en el camp del patrimoni històric cultural i que tingui un pla per al museu coherent, eficient, modern i il·lusionant”.

La carta, titulada 'Un nou Museu de Mallorca és possible', s’inicia fent referència a les notícies recents –sense esmentar-les, apunten a l’afectació de peces medievals per les deficiències del sistema de climatologia del museu, però també a les denúncies de manca de personal tècnic i de recursos econòmics, la dimissió del director i el concurs per a la renovació del càrrec–, que els experts que la signen consideren com una “negra realitat” que “no és, si no, un capítol més d’una llarga i trista història”. 

Sis peces medievals, afectades per la climatització del Museu de Mallorca

Pel col·lectiu de professors, gairebé tots ells membres del Grup de Recerca ArqueoUIB, “fa temps” que el Museu de Mallorca incompleix les seves funcions. En aquest sentit, es refereixen als deures de tota entitat museística de conservar, catalogar, inventariar i investigar el patrimoni històric artístic, i al·ludeixen expressament als problemes de conservació dels materials dipositats al Museu de Mallorca i a la manca d’investigacions que s’hi desenvolupen. “L’equip directiu i tècnic del museu no ha donat, diguem-ho així, facilitat als investigadors i investigadores que han volgut estudiar els seus fons materials”, hi escriuen. Entre d’altres, també fan referència al fracàs “en la seva política expositiva i de projecció cap al públic”.

Observatori de Cristina Ros: 'No és la direcció'

Els professors de la UIB Manuel Calvo, Miquel Àngel Capellà, Jaume Garcia, Daniel Albero, Bartomeu Llull, David Javaloyas i Laura Perelló; el director de l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Cau, i els investigadors Llorenç Picornell i Biel Servera, signants del comunicat, insisteixen que aquesta és “una carta d’esperança”, demanen la implicació de tothom a fer “un nou Museu de Mallorca” i ofereixen la seva col·laboració per la necessitat de “rompre amb dinàmiques que es remunten en el temps i que han fet que es perpetuï un model de museu decimonònic, d’ínfima qualitat i desvinculat de la ciutadania”.

Tot seguit podeu llegir la carta sencera:

Un nou Museu de Mallorca és possible

Les darreres notícies que informaven sobre alguns dels greus problemes que afecten el Museu de Mallorca han alarmat bona part de la societat mallorquina, inclosos els professionals que tenim relació amb la institució. Això ens ha motivat a escriure aquestes línies amb la intenció de posar de manifest la necessitat de rompre amb dinàmiques que es remunten en el temps i que han fet que es perpetuï un model de museu decimonònic, d’ínfima qualitat i desvinculat de la ciutadania.

D’altra banda, volem expressar la nostra ferma voluntat de col·laborar, en allò que nosaltres puguem, per millorar el Museu de Mallorca, defensant la necessitat d’implementar les accions necessàries per convertir aquesta institució pública en el que fa molts d’anys que hauria de ser: el principal museu de les Illes Balears; un museu de qualitat contrastada i que exerceixi de manera adequada les seves funcions; en definitiva, un museu del segle XXI que, d’una vegada, miri cap a fora i s’obri a la gent, a la ciutadania, als professionals i a aquells que visiten les nostres illes.

Malauradament, bona part de les notícies que en aquestes darreres setmanes han arribat a l’opinió pública mostrant un museu deficient no són noves per a la gran majoria de professionals que per qüestions laborals coneixem aquesta institució (alguns des de fa dècades). Al contrari, aquesta negra realitat no és, si no, un capítol més d’una llarga i trista història d’una entitat museística que ha sofert un desinterès institucional crònic i una direcció i gestió tècnica més que millorable durant les darreres dècades.

El Museu de Mallorca fa temps que incompleix les funcions que segons el principal organisme internacional de referència (ICOM) hauria de tenir una institució com aquesta. L'ICOM és molt clar en la seva definició: "Un museu és una institució sense fins lucratius, permanent, al servei de la societat i del seu desenvolupament, oberta al públic, que adquireix, conserva, investiga, comunica i exposa el patrimoni material i immaterial de la Humanitat, i del seu medi ambient amb fins d'educació, estudi i esbarjo", funcions que també es troben a la nostra normativa legal, tant estatal com autonòmica.

Estam convençuts que és necessari un increment exponencial del finançament per poder fer front als grans reptes de gestió que té aquesta institució, però el major problema del Museu de Mallorca ha estat la seva gestió. A les Balears, existeixen altres museus públics que, tot i que comparteixen les mancances econòmiques i de recursos humans, han aconseguit desenvolupar de manera meritòria la seva missió.

Algunes de les funcions més importants que tenen els museus són les de conservar, catalogar i inventariar els materials del seu fons. Els exemples de problemes de conservació dels materials dipositats al Museu de Mallorca són ben antics i de sobra coneguts; no oblidem, per exemple, l’incendi que va afectar uns enteixinats mudèjars i altres elements del seu fons l'any 2007. Bona part dels professionals que han pogut, tot i els entrebancs posats, accedir a materials dipositats al museu per desenvolupar alguns projectes de recerca podem descriure diferents situacions alienes a les praxis científiques acceptades en l’actualitat.

A la vegada, els museus tenen entre les seves funcions també la d'investigar, en l’àmbit dels seus béns i col·leccions, de les seves especialitats i del seu entorn cultural. El Museu de Mallorca fa dècades que no desenvolupa projectes de recerca de qualitat de cap tipus, ni tan sols sobre els materials dels seus fons. A més, l’equip directiu i tècnic del museu no ha donat, diguem-ho així, facilitat als investigadors i investigadores que han volgut estudiar els seus fons materials (de titularitat pública, no ho oblidem).

El Museu de Mallorca també ha fracassat en la seva política expositiva i de projecció cap al públic, tant local com estranger. Així, no es pot entendre que els fons arqueològics del Museu de Mallorca (quantitativament el principal fons museístic d’aquesta institució) continuïn sense ser exposats des de l’any 2009 i que no s’hagi desenvolupat una política continuada d’exposicions temporals que hauria ajudat a mitigar aquesta mancança. Per altra banda, les xifres de visitants l'any 2017, uns 14.700 a la seu de Palma i 1.760 a la subseu de Muro, contrasten amb els 24.000 de la subseu d'Alcúdia. Però les visites a aquesta darrera estan directament vinculades a la ciutat romana de Pol·lèntia. En qualsevol cas, aquestes dades són absolutament insuficients pel que hauria de ser el museu de referència d’una illa amb quasi un milió d’habitants i 14 milions de visitants anuals. Valguin alguns exemples perquè el lector pugui comparar-ho i extreure'n les seves pròpies conclusions: l’any 1994 el Museu de Mallorca (seu de Palma) va tenir 14.074 visitants i el 2003 22.600; el museu Es Baluard va rebre 615.222 visitants l’any 2015; 80.000 el Museu Fundació Joan March l’any 2017; 57.640 la Fundació Joan i Pilar Miró l’any 2017; 48.772 el Casal Solleric l’any 2017. Pel que fa al Museu de Menorca, l’any 2016 (amb la seva exposició permanent tancada per obres i tot i ser una illa amb 10 vegades menys població que Mallorca i 10 vegades menys turistes anuals) va rebre un total de 25.000 visitants. El Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera l'any 2016 va rebre 17.000 visites, i hem de tenir en compte que és una illa amb 6 vegades menys població que Mallorca i que rep 5 vegades menys turistes anuals. A més, l’escassa valoració del Museu de Mallorca donada pels turistes que visiten l’illa es pot comprovar a l'aplicació TripAdvisor, on se situa en el número 22 (de 34 museus que llisten), amb una puntuació de 3,5 sobre 5 i només 20 opinions.

En definitiva, totes aquestes informacions manifesten que el Museu de Mallorca és una institució fallida des de fa dècades. Però hi ha solució davant un passat tan negre? Nosaltres volem ser moderadament optimistes. Pensem que amb valentia política, una direcció competent, més recursos humans i econòmics, i una bona reflexió per part dels diferents agents als quals afecta el funcionament del museu (tècnics, professionals, ciutadania, sectors privats, etc.), es podria, tot i que no de manera immediata, reconduir cap a millor la penosa situació que des de fa anys afecta el Museu de Mallorca. En aquest sentit, la decisió de transferir la gestió del museu del Govern balear al Consell de Mallorca obre una nova perspectiva, encara que caldrà veure en quins termes i condicions específics es fa aquesta transferència. Esperam també veure quin tractament es fa del museu en funció del Pla estratègic del patrimoni cultural del Govern de les Illes Balears.

En qualsevol cas, per tots els motius exposats, consideram que seria necessari realitzar-hi una àmplia i profunda auditoria externa, independent i de qualitat, que sigui capaç d’aclarir la situació actual del Museu de Mallorca. És un pas imprescindible si volem aprendre dels errors que ens han portat fins a la situació actual i si es vol dissenyar un full de ruta exitós per treure la institució del pou on l’han ficat dècades de males praxis.

Els problemes del museu són molt més profunds del que les informacions interessades i parcials publicades els darrers mesos han deixat entreveure. Entenem que la direcció hauria de recaure en una o un professional amb excel·lent formació, àmplia experiència en el camp del patrimoni històric cultural i que tingui un pla per al museu coherent, eficient, modern i il·lusionant. Però ha de ser necessàriament, com ens estan fent creure, un o una conservadora? Evidentment, el Museu de Mallorca ha de tenir un equip de conservadors i conservadores i de restauradores i restauradors molt més ampli que el d’ara i amb una clara especialització i experiència en els fons que conté (arqueologia i belles arts) (i segurament hauria de menester també altres tipus de professionals). Però la formació d’un conservador o conservadora no és necessàriament l'única adequada per ocupar la direcció del Museu de Mallorca. Això no vol dir que no ho pugui ser, sinó que també hauria de reunir altres aptituds i competències. Pensam que la direcció del museu hauria de recaure en una persona amb una excel·lència en la seva formació i amb una sòlida trajectòria professional, però, a més, que tingués la capacitat de liderar l’equip del museu des de la confiança mútua (molt minvada per problemes de relacions entre el seu personal); alta capacitat comunicativa i de diàleg per reconstruir els ponts trencats amb els professionals de l’illa; i sobretot, la capacitat d’il·lusionar tots els mallorquins i mallorquines amb un nou projecte de museu que permeti portar-lo definitivament al segle XXI. Aquesta no és una carta de denúncia; és una carta d'esperança; un nou Museu de Mallorca és possible i l'hem de fer entre tots.

Sotasignants
  • Dr. Manuel Calvo Trias, professor de la Universitat de les Illes Balears i investigador principal del Grup de Recerca ArqueoUIB. Màster en Museologia i Gestió de Patrimoni per la Universitat de Barcelona.
  • Dr. Miguel Ángel Cau Ontiveros, ICREA Research professor, director de l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAAUB). Màster en Museologia i Gestió de Patrimoni per la Universitat de Barcelona.
  • Dr. Miquel Àngel Capellà Galmés, professor de la Universitat de les Illes Balears. Vicedegà i cap d’estudis del Grau d'Història de l’Art.
  • Dr. Jaume Garcia Rosselló, professor de la Universitat de les Illes Balears. Grup de Recerca ArqueoUIB.
  • Dr. Daniel Albero Santacreu, professor de la Universitat. Vicedegà i cap d’estudis del Grau d’Història. Grup de Recerca ArqueoUIB.
  • Sr. Bartomeu Llull Estarellas, professor de la Universitat de les Illes Balears. Grup de Recerca ArqueoUIB.
  • Sr. David Javaloyas Molina, professor de la Universitat de les Illes Balears. Grup de Recerca ArqueoUIB.
  • Dra. Laura Perelló Mateo, professora de la Universitat de les Illes Balears. Grup de Recerca ArqueoUIB.
  • Dr. Llorenç Picornell Gelabert, investigador Juan de la Cierva. Grup de Recerca ArqueoUIB.
  • Dr. Biel Servera Vives, investigador Juan de la Cierva. Grup de Recerca ArqueoUIB.


 

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF