Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Palma en viu: El darrer refugi dels músics

La capital és una de les ciutats europees amb més oferta diària de música en directe

Ciutat ofereix diàriament un dels circuits de jazz i blues en viu més importants d'Europa. Tanmateix, la majoria ja dorm quan la veu estripada d'un vell bluesman, el so pur d'una guitarra flamenca o el cop directe a ritme de funk sobre el timbal atreu, nit rere nit, incondicionals aficionats que agraeixen la poca publicitat, i la gairebé clandestinitat, de concerts de prestigiosos músics a dos metres del seu cor.

A la petita tarima d'aquests petits locals no pujaran Bisbal, Green Day ni Tomeu Penya. Ni hi fa falta. Són bars de tamborets baixos i abraçades com a salutació, on hi ha més músics entre el públic que pujats en un escenari que comparteixen grans instrumentistes d'estudi. Molts han tocat amb els més grans, alguns mantenen les seves pròpies bandes d'èxit, però quan volen deixar de sentir-se per unes hores músics professionals i tornen al seu paper d'espectadors per gaudir així de l'art en estat pur, sense exigències ni pressions, sense responsabilitats ni compromisos, es deixen veure per aquests locals, on el temps s'atura, perquè aquí només hi ha música en viu, sols transmissió d'emocions a través d'un instrument. I és que tan sols a dos metres es poden sentir els dits relliscant damunt les cordes i el bombo copejant el teu pit. A dos metres veus la suor de la passió del cantant i la mirada còmplice entre el baixista i el saxo quan improvisen una melodia mai assajada abans.

L'oferta de música en viu de Palma és fascinant, cosmopolita i de franc. Grans instrumentistes d'arreu del món, alguns d'establerts a l'Illa, altres aprofitant les invitacions d'amics, no volen deixar d'aprofitar l'avinentesa i continuar creixent compartint estils, descobrint un nou riff o simplement trobar un nou contacte per a futurs bolos. No exigeixen res a canvi més que una bona sonorització i uns companys capaços de seguir els seus compassos, el respecte d'un públic entès i silenciós, disposat a escoltar i gaudir, es pressuposa.

Una vintena de locals, només a Ciutat, ofereixen actuacions en directe. A l'Estat no hi ha una ciutat tan viva musicalment com Palma, llevat de les grans capitals com Madrid i Barcelona, i encara seria discutible sobretot en els mesos d'estiu. Són els mateixos artistes que ho defensen.

La Llonja, punt de trobada

No cal fullejar cap agenda cultural. Surts un vespre qualsevol i vas a la Llonja. Hi trobes el Blues Ville i el Jazz Voyeur Club. Mai no en sortiràs decebut. La casa de la tristor ha estat visitada per Concha Buika, Big Mama&Víctor Uris, Los Deltonos, De Pedro i Corey Harrys, entre d'altres. Al Jazz Voyeur Club, genis com Rubén Rada, Raynald Colom, Jim Rotondi i The Bad Plus Band han deixat atònits clients despistats. Però n'hi ha molts més quan deixes aquest vell barri de pescadors. De camí a Santa Catalina amb destinació al Vamp Café, et pots aturar a l'elegant Blue Jazz Club, a l'àtic de l'hotel Saratoga. I si és un dilluns, hi gaudiràs de la millor jam session de jazz. Màgia que es crearà i morirà en dues hores, autèntica i irrepetible, un regal i una experiència difícil d'oblidar. Fins i tot a la juvenil i frenètica Gomila hi ha racons encisadors, com la Posada de Bellver, on la música d'autor, el folk i la fusió mediterrània van acompanyat amb un senzill però delicat sopar.

També al passeig Marítim

El Shamrock, el Cultura Club, el Hogans Café i el Motown, tots al passeig Marítim, són perfectes per acabar una ruta plena d'acords i de records. El rock&roll, el funky i el reggae ja no admet espectadors asseguts.

Això no obstant, n'hi ha més, molt més, que el ciutadà descobrirà per poc que es deixi aconsellar per qualsevol músic d'aquesta ciutat. Són actuacions clandestines que no surten a cap agenda oficial, però transmeses a través del boca a orella dels aficionats a la música en viu d'arrels, al marge de modes i rendible. A més, de dia, basta passejar pel centre antic per adonar-se que som en una ciutat viva de música. A cada cantonada hi ha un artista que, instrument en mà, ha escollit aquella jornada per deixar l'escenari cobert i nocturn per al més gran, i a la vegada més exigent: el carrer. Com deia Émile Zola, "la música es un racó de creació vist a través d'un tarannà".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 16/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF