CINEMA
Cultura 29/11/2018

Oriol Paulo, el rei del ‘thriller’ tres delícies

El barceloní estrena ‘Durante la tormenta’, un drama sobrenatural que també s’exhibirà a la Xina

Xavi Serra
2 min
Oriol Paulo dirigint una escena de Durante la tormenta.

Barcelona“No m’ho sé explicar, la veritat”, reconeix amb sinceritat Oriol Paulo (Barcelona, 1975) sobre l’èxit que té el seu cinema a la Xina. L’any passat, el thriller Contratiempo va donar la campanada quan, després d’estrenar-se a Espanya, va aconseguir una de les escasses llicències que concedeix la Xina al cinema estranger i es va estrenar en 7.000 pantalles i va recaptar més de 26 milions d’euros. Paulo va fer una gira per presentar-la a 10 ciutats xineses i Contratiempo fins i tot va entrar una setmana en el Top 10 mundial. Podria haver quedat en una anècdota, però Paulo ho ha tornat a fer: el seu nou thriller, Durante la tormenta, que divendres arriba a la nostra cartellera, també s’estrenarà a la Xina. “Serà d’aquí dos o tres mesos”, assegura. Aquesta vegada no li ha vingut de nou perquè, confessa, els distribuïdors la van comprar només llegir el guió.

I no és un guió fàcil, tot sigui dit. Durante la tormenta segueix la història d’una infermera, la Vera (Adriana Ugarte), que una nit de tempesta entra en contacte amb un nen que va morir assassinat fa 25 anys i aconsegueix canviar la història i crear una nova realitat en què el nen va sobreviure però ella ja s’ha quedat sense marit ni filla. La cursa contrarellotge de la Vera per recuperar la seva vida està farcida de revelacions, girs i paradoxes temporals de mecànica no sempre intel·ligible. “Jo faig un tipus de cinema que demana un espectador molt implicat i actiu -diu Paulo-. Ves a saber, potser és per això que el meu cinema funciona a la Xina, perquè l’espectador asiàtic és molt actiu”.

Entre dos mons

El mateix Paulo admet que l’element sobrenatural era secundari, un “vehicle” per relatar una història que sorgeix de la seva intimitat quan es planteja la possibilitat de ser pare. “En aquell moment vaig decidir no ser-ho, però vaig començar a pensar en la vida que tindria si hagués decidit ser pare i, arran d’això, a imaginar un personatge que viu entre dos mons que són miralls d’ell mateix”, diu. La pel·lícula, que Paulo escriu amb Lara Sendim, necessitava ser explicada des d’un punt de vista femení per tenir un motor convincent: “No hi ha amor tan gran com el d’una dona pel seu fill, és una connexió que no es pot comparar amb res”.

Amb l’èxit de Contratiempo a la Xina i altres mercats (va ser número 1 a Grècia i número 4 a Corea del Sud) a Paulo se li ha obert la porta del mercat internacional, però els projectes de Hollywood que ha rebut no l’han seduït gaire: “A mi m’agrada treballar aquí; hi ha pocs llocs on pondria dirigir coses tan valentes com la sèrie Nit i dia. Només marxaria si la història ho demanés”. El seu arrelament contrasta amb el reconeixement relativament modest que ha tingut el seu cinema a casa nostra. “ Contratiempo no va anar malament a Espanya, va fer prop de 4 milions, però crec que és el país on pitjor s’ha tractat -diu-. Al públic li agrada, però a la crítica no tant, potser perquè no la firma un director coreà”.

stats