CINEMA

Mor l'actor Burt Reynolds als 82 anys

La seva filmografia inclou títols com ‘Els bojos del Cannonball’ i ‘Boogie nights’

L’actor nord-americà Burt Reynolds va morir ahir en un hospital de Florida als 82 anys. Nascut a Lansing, Michigan, l’11 de febrer del 1936, Reynolds està associat a un bigoti testosterònic i a papers de brivall de bon cor. Si més no, així el recordaran els que el van descobrir a finals dels anys 70 i a principis dels 80, quan Reynolds dominava la taquilla amb comèdies d’acció dirigides per Hal Needham com Smokey and the bandit (1977), Hooper l’increïble (1978) i Els bojos del Cannonball (1981). Aquesta és la imatge que preval d’un actor format al teatre i la televisió però que va ser al cinema on va acabar de perfilar una manera de fer, d’home dur però simpàtic i sempre disposat a explotar el sex-appeal. Curiosament, aquest perfil va arribar a cansar el públic, que a finals dels 80 ja estava tip de veure’l repetint el mateix paper.

Reynolds era molt més que això. De fet, ja ho havia demostrat en drames com Deliverance (1972), el dur retrat de la violència que va dirigir John Boorman i en què Reynolds interpretava un dels papers principals. En un altre sentit, també era un altre el registre que va fer servir a Boogie nights (1997), la pel·lícula de Paul Thomas Anderson sobre la indústria pornogràfica dels anys 70 i 80, i que mostrava una realitat ben diferent de la que el mateix Reynolds havia mostrat en les seves pel·lícules d’aquelles dècades. A Boogie nights interpretava un paper inspirat en el director de porno William Margold que li va valdre una nominació a l’Oscar al millor actor secundari. Aquest Burt Reynolds més madur és el que un any abans havia protagonitzat Striptease amb Demi Moore.

Inicis televisius

Tot i començar en el teatre, va ser la televisió el mitjà on Reynolds va desenvolupar la primera part de la seva carrera. Després de papers esporàdics, a principis dels 60 va aconseguir participar en una vintena d’episodis de Riverboat. El western va ser el gènere que va sovintejar en aquesta època, amb títols com Gunsmoke, una sèrie que va contribuir a la popularitat de Reynolds, que hi va actuar en mig centenar d’episodis. Altres papers televisius com a policia van precedir el seu salt al cinema com a protagonista, encara sense bigoti, en films com Carrer sense sortida (1969) i Shark! (1969), un vigorós thriller de Sam Fuller.

A partir de Deliverance i d’èxits com Els traficants (1973) i The longest yard (1974), Reynolds es va convertir en una estrella tan popular per les seves pel·lícules com per la seva activitat extracinematogràfica lligada a l’esport (futbol americà i automobilisme) i a una vida sentimental en què va relacionar-se amb les actrius Sally Field i Loni Anderson. També va fer incursions en la música, com el disc de country lleuger Ask me what I am (1973).

En els últims anys, diversos problemes cardíacs el van apartar dels platós. Tanmateix, Quentin Tarantino el va cridar per participar en Once upon a time in Hollywood, que encara està en fase de rodatge.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF