Mor Miguel Ángel Sanz Bocos, l'últim pilot de caça republicà

BarcelonaMiguel Ángel Sanz Bocos, àlies 'Vallecas' (Madrid, 1918-Benidorm, 2018) volava pel cel de Barcelona el novembre del 1938 intentant protegir la ciutat dels bombarders italians. Pilotava un Supermosca i va participar en la contraofensiva de l'Ebre. El 5 de febrer, després que els franquistes ja haguessin ocupat la capital catalana, el govern republicà li va ordenar que volés fins a Tolosa, però després de ser metrallat pels avions de la Legió Cóndor va haver de creuar la frontera a peu. Començava així el seu llarg exili.

Era l'últim supervivent dels aviadors que havien pilotat els caces republicans, i ha mort setmanes després d'haver arribat als cent anys. Els últims anys vivia entre París i Benidorm, i presidia l'Associació d'Aviadors de la República (ADAR). "Era la màxima expressió de la democratització de l'aviació republicana. Fill d'una família humil, va viatjar a Rússia, on es va formar com a pilot", explica l'historiador David Íñiguez. Sanz Bocos es va allistar com a voluntari a les files republicanes i durant un descans va decidir presentar-se a la convocatòria pel curs de pilot. Va formar part de la segona expedició que es va formar a l'escola de vol de Kirovabad. Va tornar com a sergent, i el seu primer destí va ser Terol.

Detencions i tortures

A França el van internar al camp de concentració d'Argelers i després a Gurs. El pilot recordava així la seva arribada a França: "Vam començar la nostra marxa a peu, en direcció als Pirineus francesos. Ens va costar arribar a la frontera, en plena muntanya. Ens estaven esperant gendarmes i guardes, que ens feien entendre que pertanyíem a un exèrcit derrotat. Estàvem en un país amic i encara teníem confiança", explicava el pilot. La confiança s'acabaria aviat, perquè a la platja d'Argelers només hi havia filferros, sorra i aigua del mar. Molts moririen de fam i de malalties. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial es va oferir com a voluntari per lluitar amb els aliats, però el govern francès només li va oferir volar a Indoxina. Sortia del camp per treballar en allò que podia, i el van detenir i torturar diverses vegades. L'abril del 1943 va tornar a Espanya, però va ser empresonat i condemnat als batallons disciplinaris d'Àfrica. No s'hi va presentar i va sobreviure en la semiclandestinitat fins que va decidir fugir a França. Va ser un dels fundadors de l'Associació d'Aviadors de la República. Les primeres reunions es van celebrar en plena dictadura, el 1972.