MÚSICA

Marga Rotger: "El teixit cultural de les Illes Balears és una utopia que avança cap al bon camí"

Cantant i professora és també la regidora de Cultura de Mancor

El Teatre de Lloseta acollirà la presentació del disc Utopia, el dia 5 de novembre. / ISAAC BUJ

Marga Rotger (Mancor de la Vall-1987) és la regidora de Cultura de Mancor, un poblet que, com deia Gafim, modest i quasi ignorat pel turisme és en bellesa i encant ben comparable amb d’altres que bravegen de divos. Diu que disfruta com un infant de cantar-hi les cançons del seu segon treball, Utopia, que presenta al Teatre de Lloseta dissabte 5 de novembre.

Què és Utopia ?

És el títol del meu segon treball i és una paraula que defineix la meva filosofia i el meu estil de vida. Som una persona somiadora i, a la vegada, exigent. Algú que creu que el món necessita evolucionar i créixer cap a un nou camí més equitatiu, més just amb el medi ambient i on el leitmotiv no sigui tenir més coses sinó ser més persones. Crec que la utopia és l’objectiu del camí a seguir, és un punt de referència que ens ajuda a no perdre’ns.

És una utopia el teixit cultural de les Illes Balears?

De moment, sí. Però ja comença a agafar forma. Si comparam les Illes amb el teixit cultural de Catalunya, ens quedam una mica enrere; però crec que avançam pel bon camí. L’Obra Cultural Balear ha fet molta feina des de sempre, però no ho pot abarcar tot. Hi hauria d’haver més plataformes i subvencions del Govern per poder crear una bona xarxa per promoure la cultura i l’art.

Hi ajuda ser regidora de Cultura de l’Ajuntament de Mancor?

Ser regidora ajuda a poder apropar la cultura al meu poble perquè, encara que siguem un ajuntament petit, amb poc pressupost, fem moltes activitats. Fa tres setmanes vàrem organitzar la tercera edició de Mancor de l’Art, en col·laboració amb Comunitart i en la qual varen participar uns 30 artistes, tant mancorins com de fora. I va ser tot un èxit.

Deis que gaudiu com un infant de cantar.

Ja de nina gaudia cantant i somiava ser cantant, i encara gaudesc i som igual de somiadora que abans. Record que el meu somni era pujar qualque dia a un escenari i cantar-hi una cançó. Mirau, això demostra que, si tens present el teu somni, encara que sigui utòpic, es pot aconseguir perquè els moments canvien.

La vostra mare n’ha dissenyat la portada, podria ser més especial?

És molt especial i tot un luxe tenir una mare que, a més de participar-hi, em fa costat i em dóna ànims per continuar amb aquest projecte musical, igual que el meu pare. La veritat és que va saber plasmar damunt el paper el significat d’aquest disc, i n’estic molt orgullosa.

Tant com del primer disc?

El primer disc no era un disc, realment, era una maqueta autoeditada. Crec que aquest disc ha guanyat una essència, una harmonia i un estil propis. A més, les lletres són una mica poètiques, no tan òbvies. Hem cuinat el treball més a poc a poc.

Hi ha encausades, en aquest disc?

En aquest disc hi ha cançons que són metafòriques i que tenen un significat de lluita en general, com ara Utopia, Cosa rara i Menjar-me el món. N’hi ha d’altres, com El bosc, que sí que tenen un encausat més específic. Vaig donar suport a les encausades per entrar a l’església de Sant Miquel, perquè l’únic que van fer fou reclamar un dret de la dona. No estic d’acord amb la sentència del tribunal, que les condemna a un any de presó.

Temeu les etiquetes?

Jo som qui som i tinc la meva ideologia molt clara. Crec que si no hi ha etiquetes no et relacionen amb qui ets i amb el que vols transmetre. El problema són les falses etiquetes que et posen.

Hi ha col·laboracions?

El més important d’aquest disc és que hi han participat totes les persones que m’han acompanyat en aquest viatge, i això el fa molt especial. Carles Grimalt, que n’és un dels iniciadors; Marta Ballester, que és una amiga molt especial; Joan Toni Jaume, la meva parella; Genís Gàlvez, un musicarro que ha aportat moltíssims recursos; i Toni Comas, el més jove i que té moltíssimes ganes de fer música. A més, hi ha participat un trio de vent, que també són amics: Sebastià Mut, Evaristo Femenies i Pere Garcies.

Dues persones que també han gravat em varen cedir algunes de les seves lletres i cançons: Esther Oller i Gaspar Àngel Palou. Ma mare, com ja he dit, va fer el dibuix de la portada i Magda, una amiga de la infància, en va fer el disseny.

Tot això ho hem fet amb la discogràfica Runaway, una discogràfica petita però que ha confiat en aquest projecte i que té moltes ganes de fer-lo créixer.

Teniu ganes de menjar-vos el món?

Jo, sempre. En tinc moltes ganes. Sobretot tinc ganes de mostrar la meva música.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF