CINEMA

Luke Skywalker: paraula de jedi

Mark Hamill torna a empunyar l’espasa làser i recupera protagonisme a ‘Star Wars: Els últims Jedi’

Va ser el retorn més esperat de la història del cinema. Després de més de tres dècades des de la seva última aparició en pantalla, anys d’expectació i dues hores de Star Wars: El despertar de la Força, tornava a aparèixer Luke Skywalker, el ja no tan juvenil heroi de la saga galàctica. Dalt d’un penya-segat i amb una mirada solemne, estava a punt de rebre una espasa làser de la Rey, la jove heroïna, quan els crèdits van començar a sortir. I no havia pronunciat ni una paraula.

Si per als fans va ser un moment agredolç, un abrupte prefaci del següent episodi de Star Wars : Els últims Jedi, que arriba avui als cinemes, imagineu com va ser per a Mark Hamill. Des del 1977, quan el primer Star War s es va convertir en una supernova en engegar una franquícia multimilionària, Hamill ha sigut sinònim de Luke Skywalker, l’inexpert granger de Tatooine que destrueix l’Estrella de la Mort, es converteix en cavaller jedi i es reconcilia amb el seu malvat pare, Darth Vader. Les encarnacions madures de la princesa Leia (Carrie Fisher) i Han Solo (Harrison Ford) van aparèixer força temps en pantalla a El despertar de la Força, però el Luke no. Hamill va acabar acceptant la decisió com un regal per a ell i el seu personatge, però abans de trobar la pau interior van passar mesos de frustració i vergonya en què es deia a ell mateix: “Per què em posen en forma si només m’he de girar i treure la caputxa? Podria tenir la mida de Marlon Brando a Apocalypse now, qui se n’adonaria?”

El toc d’humà de ‘Star Wars’

Seria comprensible que Hamill, de 66 anys, tingués una relació conflictiva amb Star Wars, que el va posar sobre el pedestal de la cultura pop. La saga ha definit i dominat la seva carrera i ha eclipsat altres feines cinematogràfiques, televisives i teatrals. Però l’actor no està amargat. Ell no és el Luke, tot i que conserva part de la incorruptibilitat del personatge. Darrere un rostre ple de línies d’expressió i una barba grisa s’hi amaga un entremaliat sentit de l’humor, el desig d’actuar i el goig de compartir batalletes de Star Wars. En el fons, Hamill és tan desacomplexadament friqui com molts dels seus admiradors i està tan sorprès com agraït pel seu retorn a una galàxia molt, molt llunyana. “Soc un frau -diu amb un aire teatral-. Però estic disfrutant de tota l’atenció que està rebent la pel·lícula. Jo hauria d’estar, per lògica, passant el detector de metalls pel jardí i dient als nens que sortissin de la gespa. Com no hauria d’estar encantat?”

George Lucas diu que va triar Hamill entre un grup de joves actors perquè aportava humanitat a un film ple de naus espacials i efectes especials. “Necessitava un protagonista que se sentís còmode tractant aquestes coses per donar un aire d’autenticitat a aquest món”, explica el director. “Va incorporar un entusiasme juvenil i una exuberància que van definir el personatge i que van fer que el públic s’hi sentís reflectit”, afegeix Hamill.

Hamill es va involucrar a fons, però no estava segur de si arribaria a un gran públic. “Jo pensava «Si això s’estampa a la taquilla almenys pot arribar a ser una pel·lícula de culte en les sessions de mitjanit -diu-. Aparta’t, Rocky horror, que Star Wars ja és aquí!»” Però el film es va convertir en un fenomen i va lligar Hamill tant a Skywalker com a Fisher i Ford. De vegades encara avui els anomena Harry i Carrison. Quan el crític John Simon va escriure al New York Magazine que Ford actuava “adequadament”, Hamill “sense inspiració” i Fisher “de pena”, recorda Hamill, es van fer unes samarretes on posava: “Adequadament, sense inspiració i de pena”. “Jo li deia: «Harrison, adequadament és pràcticament un elogi comparat amb els nostres»”.

Ford recorda Hamill com “un jove actor molt brillant i sincer, probablement el que tenia més clar el que estàvem fent”. “Tots tres érem com una petita tribu a la jungla i ens en sortiem com podíem, sobre la marxa”, afegeix. Hamill, que rep un percentatge dels beneficis de Star Wars, no va tenir una gran carrera comercial posterior, però això no el fa sentir-se decebut. Segons Hamill, Ford era qui estava destinat a ser una estrella: “El Harrison és un actor brillant, això d’entrada. A més, és un líder. Quan vaig fer el càsting de Star Wars creia que ell era el protagonista i jo el seu ajudant”.

Una carrera discreta

Després de L’imperi contraataca i El retorn del Jedi, Hamill creia que la història de Star Wars ja s’havia acabat. Amb la nova fama que tenia va perseguir el seu somni d’actuar a Broadway, on va interpretar John Merrick a L’home elefant. “Al cinema i la televisió no em donaven personatges interessants -explica-. Si no ets Meryl Streep no et deixen fer accents”. Mentre El retorn del Jedi encara era als cinemes va protagonitzar un muntatge d’ Amadeus. Però el 1985, el musical Harrigan ‘n Hart, sobre un parell d’estrelles del teatre de varietats del segle XIX, va ser un fracàs estrepitós.

Durant més de trenta anys, Hamill va aparèixer en films de culte i sèries, on sovint feia broma sobre la seva incapacitat de sortir de l’ombra de Star Wars. El seu treball més conegut d’aquests anys és posar veu al Joker en la sèrie animada de Batman, pel·lícules i videojocs. I se’l veia còmode formant part de la subcultura de Star Wars, assistint de bon grat a les convencions de fans i relacionant-se amb la gent que ell anomena FUA (Fans Ultra Apassionats). “No és per a tothom, en soc conscient -admet Hamill-. Però és sorprenent la passió que genera, com s’ha convertit en el teixit de moltes vides”. “Vaig conèixer la meva dona en aquesta pel·lícula, vam posar-li Leia a la nostre filla. És emocionant”, diu.

Hamill no va participar en les preqüeles. I quan Lucas els va convidar a ell i a Fisher a dinar el 2012 per explicar-los que s’estava planejant una nova trilogia de Star Wars, no tenia cap expectativa de ser convidat a participar-hi. “Pensàvem que la nostra seria la trilogia del mig i prou”, diu. Però Lucas els va dir que els seus personatges tornarien si ells els tornaven a interpretar. Hamill es va quedar paralitzat. “No havia passat ni un minut que la Carrie va fer un cop a la taula i va dir: «M’hi apunto!» I jo li vaig dir: «Carrie, cara de pòquer!»” Ell s’ho va haver de rumiar. “Tenia por -diu-. Vaig pensar, per què complicar-me la vida? Atrapar el geni a l’ampolla per segon cop semblava poc probable”. També el preocupava el rebuig del públic. “Ningú vol versions de 60 o 70 anys de nosaltres corrent i fent bots per l’Estrella de la Mort -diu-. És trist”. Hamill s’aferrava a l’esperança que Ford no tornaria a la saga. “El Harrison és massa gran, massa ric i massa rondinaire -diu Hamill-. Creia que diria que no”. Però quan Ford va acceptar, Hamill es va adonar que ell també hauria de tornar: “¿T’imagines que soc l’únic que diu que no? Seria l’home més odiat de la galàxia friqui”.

Un cameo mínim

Hamill es va sotmetre a un entrenament per posar-se en forma. Mentrestant, J.J. Abrams i Lawrence Kasdan, director i guionista d’ El despertar de la Força, es van adonar que no tenien lloc al film per a la trama del Luke. “Era tan ambiciosa que no cabia en aquest capítol”, explica Abrams, que va haver de dir a Hamill que el Luke no seria un personatge important d’ El despertar de la Força. “Abans de donar-li el guió el vaig avisar que el seu paper era mínim -diu-. Però no crec que s’imaginés com de mínim”. El següent cop que es van veure, Hamill va admetre que “no estava gaire content” de veure que hi apareixia tan poc.

L’actor no nega la decepció inicial, però afegeix que també estava preocupat per la reacció del públic. “Si a l’espectador li sembla un truc barat, si hi ha un gran renec a la platea, a qui tiraran tomàquets és a mi, no al J.J.”, va témer. El 2014, Hamill va viatjar a Londres per fer una lectura del guió. Ell l’anomena, de broma, “escolta de guió”. Hamill no tenia diàleg, així que Abrams li va demanar que llegís la narració. “Crec que em volia domar, com fas amb els cavalls de carreres”, diu. Ford, que feia molts anys que no veia Hamill, lamenta el poc temps que van treballar junts en les pel·lícules originals de Star Wars : “La gent no s’adona que vam compartir molt pocs dies de rodatge junts. Coneixia millor el Chewbacca”. Però en tornar a veure Hamill, diu Ford, es va adonar que era “exactament la mateixa persona”, però més gran i amb barba: “Algú molt centrat en la seva experiència i la seva vida. No és un presumit. És una persona treballadora, tranquil·la i sincera”.

Hamill ha acabat apreciant el seu petit cameo a El despertar de la Força. “És fabulós que parlin tant de tu en una pel·lícula fins i tot abans d’aparèixer”, diu. Però és conscient de les grans expectatives que envolten el nou film. “Tothom està pendent de les primeres paraules del Luke a la pel·lícula”, diu Rian Johnson, el director i guionista d’ Els últims Jedi. “I també el Mark va arribar amb més expectatives pel que fa al seu personatge”. Segons Johnson, Els últims Jedi tracta Hamill com un actor que ha viscut tota una vida des que va interpretar el Luke. “Si de jove va encarnar les característiques amb què tots vam connectar, la joventut i la innocència, ara encarna algú ple d’experiències i profunditat”, diu Johnson. Tot i que Hamill no discuteix mai l’argument amb els directors -encara no està segur de si Lucas va pensar sempre en el Luke i la Leia com a germans-, sí que té opinions clares sobre com ha de ser el personatge. “Això és el més dur -diu-. No vols admetre que t’has tornat molt possessiu. De vegades penses: «¿De debò? ¿Això és el que penseu del Luke? No només hi estic en desacord... Em sento insultat!» Però és el procés de treball i t’ho has d’empassar”.

L’adeu a Fisher

Els últims Jedi s’ha convertit en un document inesperadament significatiu arran de la mort de Fisher l’any passat. Tot i que es veien de manera esporàdica en els últims anys, Hamill diu que Fisher sempre era una companyia càustica, algú que aportava el seu punyent sentit de l’humor en els sovint avorrits actes promocionals que havien d’atendre plegats i un recordatori constant del seu deute amb Star Wars. Fa molts anys, quan Fisher va llegir en un programa teatral que Hamill s’havia referit de manera el·líptica als seus “treballs a Star Wars ”, va etzibar-li: “Que tens algun problema?” “Volia centrar-me en el teatre”, va respondre ell. “Jo soc la princesa Leia. Tu ets Luke Skywalker. Ja te’n pots fer a la idea”, va sentenciar Fisher.

Hamill lamenta que Fisher no hagi pogut completar la nova trilogia. “Es mereixia un segon acte”, diu. “Harrison va tenir molt protagonisme en l’ Episodi VII, jo en tinc molt en aquest i ella havia de ser molt important en l’últim”. Tanmateix, Ford creu que és pertinent que el lleial Hamill sigui l’últim actor de la trilogia original encara involucrat de manera activa en la franquícia. “Ell és l’últim supervivent”, diu Ford.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF