2016: UN ANY DE CANVI I CONVULSIÓ

“Si tenim Llull fins al moll de l’os, deu ser que hem fet bona feina”

La comissionada de l’Any Llull, Maribel Ripoll, recalca les més de 300 activitats
Grafit d'El Niño de las Pinturas a Algaida.

365 dies Llull. És un bon moment per fer balanç de les activitats dedicades al 700è aniversari de la mort del beat: publicacions, conferències, música, cursos, ponències, congressos, rutes, exposicions, escultura, arts visuals, arts escèniques... Totes les arts que han format part d’aquest any de difusió de l’autor mallorquí més estudiat.

Per a la comissionada de l’Any Llull, Maribel Ripoll, “ha estat l’any de la col·laboració. A principis del 2016 vàrem fer un calaix d’actes que crèiem que s’havien de programar i que podien ajudar a difondre Llull en tots els àmbits. A partir d’aquí -segons les possibilitats de cada institució-, es varen anar repartint les tasques i el finançament. Alguns esdeveniments de més magnitud no varen poder fer-se per manca de pressupost. La Direcció General de Cultura, la principal institució vertebradora de l’Any Llull, hi ha invertit 100.000 euros i llavors s’hi han anat sumant esforços d’altres entitats, dels quatre consells insulars de les Illes, d’ajuntaments, de la Universitat, etc.”.

Per a Ripoll, ser la comissionada “ha estat com un somni d’infantesa que s’ha fet realitat. Tot i que ja havia estat treballant en la difusió de la figura del pensador mitjançant la Càtedra Llull, sempre hi havia falta de mitjans o recursos propis i no hi havia la inquietud que s’ha generat al llarg d’aquest any”.

La investigadora reconeix que ha estat un any molt dur de feina, no només per a la coordinació sinó també a l’hora d’involucrar en les diferents activitats. “M’ho he passat molt bé i crec que ha tengut un profit molt bo per a la societat. En conjunt, hem tret Llull d’aquell bagul en el qual estava encaixat, de frare misteriós de l’edat mitjana i alquimista, i l’hem posat al nivell que li correspon, després d’aquest any, Llull ja no fa por ni agrura, és un personatge atractiu”.

Multidisciplinari

L’Any Llull ha arribat a totes les disciplines artístiques possibles, “Ramon Llull creava estratègies per apropar-se al màxim de públic possible i nosaltres hem intentat fer el mateix, cercar estratègies que el facin accessible a tot el conjunt de la població. Amb Llull, però, se’ns ha plantejat una paradoxa. Per una banda, en l’àmbit acadèmic és una figura que està molt pautada i força controlada. En canvi, al carrer no hi havia aquesta difusió. Per tant, havíem de presentar alguna cosa mengívola i que no fos un altre tractat tècnic com un sermó discursiu. Crec que tot això ha anat molt bé per fer un Llull viu i fresc”.

En l’actualitat Maribel Ripoll dedica una part de les seves investigacions a estudiar el paper de la dona dins la literatura de Llull, “encara hi ha molta feina a fer. La paraula de Llull de vegades pot semblar enrevessada a l’hora d’explicar-la. Ara bé, si la tradueixes en un espectacle poètic musical com, per exemple, el Verger de l’amat creat pel músic Ferran Pisà amb l’instrument medieval de la tiorba i la veu de Montse Germán, aconsegueixes arribar a la gent i que el missatge de Llull i la dona es percebi amb més facilitat. Durant l’Any Llull hem anat cercant aquests llenguatges diferents per apropar-nos a la seva figura”.

Els espectacles han estat diversos. Pel que fa a la música, Ripoll destaca la creació del Canticum Novum, una composició de Baltasar Bibiloni sobre textos de Ramon Llull seleccionats i adaptats al català modern; Alenar Llull,el cant de Maria del Mar Bonet que ha rodat per Palma, París, València, Algèria o Cuba; la cantata de Francesc Vicens Ramon Llull: a la recerca de la Veritat ; Ramon Llull a ritme de jazz amb la creació de Manel Camp, un espectacle de música, teatre i circ titulat Art, en homenatge al beat Llull, o l’obra Les barbes de Llull, de Nou Romancer i Toni Gomila i que acaben de publicar en format CD.

Televisió

La branca audiovisual també ha contribuït a difondre la figura de Llull. És el cas de la sèrie documental d’IB3 Televisió Ramon Llull, “un treball molt ben documentat i d’alt rigor històric”, assenyala Ripoll. Aquesta sèrie va ser presentada per Joan Miquel Artigues i incloïa entrevistes amb personatges destacats i també enregistraments a Roma, París i Barcelona, connexions de Llull fins a l’actualitat. “Va anar molt bé que s’emetés a principis de l’Any Llull i que el repetissin ara, al final”, hi afegeix.

En l’àmbit expositiu, Ripoll destaca la mostra La desmesurada vida de Ramon Llull,de petit format però que ha pogut recórrer totes les Balears, com també ho ha fet l’obra de teatre Phantasticus, en què la companyia Iguana Teatre recrea el viatge de tornada a Mallorca de Ramon Llull. 5 llull 5 és un altre dels espais expositius dedicats al llegat lul·lià a la ciutat de Palma i també la col·lectiva L’art de l’“Art” de Ramon Llull ,en la qual onze joves creadors exposaren per celebrar el setè centenari de la mort del pensador, o bé l’exposició Interpretant Ramon Llull, l’Amic i l’Amat, una mostra també col·lectiva de 66 artistes de les Balears, així com el grafit creat per El Niño de las Pinturas al casal Pere Capellà d’Algaida.

Embafats

“Si la gent està embafada de tot l’any d’activitats, significa que hem fet la feina que havíem de fer. Hem duit Llull fins al moll de l’os. Si a les acaballes la població no n’estigués parlant, crec que tendríem un problema perquè voldria dir que no hi hauríem arribat. Si enguany no t’has assabentat de qui és Llull, és perquè no ho has volgut”, assenyala la comissionada.

“Allò que feia falta era crear la necessitat que Ramon Llull interessàs. Semblava que estava tot dit sobre Llull, però hem de creure que es tracta d’un referent europeu i, com a tal, l’hem de tractar en tots els àmbits. L’Any Llull haurà estat un punt d’inflexió, hi haurà un abans i un després, però, si quedam només en el 700è aniversari de la seva mort, és que ens passa alguna cosa greu com a societat”.

“Hem baixat Llull al poble”

Dues preguntes a Maribel Ripoll

Maribel Ripoll (Palma, 1977) ha estat la comissària autonòmica per a l’Any Llull. Doctora en Filologia Catalana i experta en l’obra de Ramon Llull, reconeix que ha fet molta feina i està cansada, però que ha estat un any molt profitós, plaent, com un somni que per a aquesta investigadora s’ha fet realitat.

Com ho heu fet per posar en primer pla la figura del pensador?

La tasca ha estat apropar-lo al poble a través de totes les disciplines artístiques possibles i fer baixar Ramon Llull de les muntanyes i dels cercles més acadèmics per acostar-lo al poble. Llull té idees que avui dia són plenament vigents i pens que hem sabut crear la necessitat que Llull fos una figura interessant per als ciutadans de les Balears.

Què trobau que l’aeroport de Palma dugui el nom de Ramon Llull?

Per una banda sí, trob que pot estar bé, però per l’altra, seria molt millor si fos un complement a donar suport a moltes altres iniciatives i no ens quedàssim només amb el canvi de nom d’una infraestructura.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF