Llubí recupera un bocí de la seva història

LlubíEl poble de Llubí ha recuperat un bocí de la seva història gràcies a l'adquisició que l'Ajuntament ha fet d'una part del jaciment dels Racons, catalogat com a Bé d'Interès Cultural amb el màxim nivell de protecció i presentat aquest dimarts. Aquesta incorporació al patrimoni públic ha estat possible gràcies a la subvenció de 65.000 euros aportada pel Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular de Mallorca, que pertany a la línia d'ajudes per a la compra de terrenys on s'ubiquen jaciments arqueològics a Mallorca.

El poblat dels Racons abasta un total de cinc talaiots, que ocupen aproximadament una extensió de dues hectàrees, juntament amb les restes d'una murada i una cova artificial. La cronologia de funcionament d'aquest poblat és prou significativa i s'estén des del 900 aC fins al 900 dC, segle en què l'Islam arribà a les Illes Balears. L'Ajuntament de Llubí ha adquirit dos talaiots dels cinc que componen el jaciment, però es preveu adquirir-ne més en el futur.

Aquest jaciment "té un doble interès històric", segons explica Jaume Cardell, cap d'Arqueologia del Consell de Mallorca. "Per una banda, amplia els nostres coneixements sobre el món talaiòtic. I, per una altra, podem trobar-hi elements bizantins i romans, perquè va albergar un nucli romà".

Segons Cardell, es tracta d'un jaciment que és "un referent per a Llubí". "Tothom el coneix i forma part de l'ideari del poble". De fet, la tradició "situa el nucli de Llubí a les murades dels Racons.

Primeres passes d'un llarg camí

Els dos talaiots adquirits per l'Ajuntament se situen a la part alta del jaciment. El primer, que va ser dibuixat per l'arxiduc Lluís Salvador i va ser un referent per als viatgers del segle XIX, és a l'entrada del poblat. L'altre és intern. Abans de començar les excavacions, el projecte de l'Ajuntament preveu una feina prèvia d'adequació, dibuix, planificació, topografia i sondatge. "La majoria dels jaciments excavats són al sud de l'illa", comenta Jaume Cardell. "Als Racons, juntament amb Son Fornés, es donarà informació de com es vivia a la resta de Mallorca", explica Cardell. "De moment, s'ha adquirit la part més monumental del poblat".

No hi ha terminis establerts per al treball previ a l'excavació, perquè es tracta d'una feina fonamental que servirà per obtenir molta informació. "Hem de solucionar alguns problemes ambientals causats per la manca de manteniment. També hi ha molta feina de recopilació. Hi ha indicis que assenyalen que el jaciment dels Racons va ser un centre de producció de sílex abans del 900 aC, com el que hi ha al museu de la Porciúncula", assenyala l'arqueòleg. "La gent gran del poble també explica que la primera pedra del talaiot interior és una llosa que tapa una via de comunicació amb el talaiot de l'entrada. Diuen que el 1890 s'hi va trobar un tresor i que el varen dur al vicari de llavors, que era de Mancor". Cardell assegura que ara "es podrà cercar".

Una gran oportunitat per a un poble petit

El vicepresident i conseller de Cultura del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, destaca que, en aquest cas, les ajudes han arribat a un poble petit. "Un jaciment com aquest donarà oportunitats de promoció patrimonial, cultural i turística".

La convocatòria de la institució insular demana un projecte d'investigació, recerca i divulgació per part dels ajuntaments. "No es tracta que el patrimoni només canviï de mans, sense fer res més".

L'Ajuntament de Llubí va intentar adquirir els Racons en el passat, però no va ser factible per manca de capacitat econòmica. "Ara hem pogut fer una primera passa, però en un futur voldríem ampliar el jaciment", comenta Magdalena Perelló, batlessa de Llubí. "La principal prioritat és la neteja perquè la gent pugui visitar els talaiots per fora. També designarem una partida econòmica a l'Ajuntament per tirar endavant el projecte".

Les dues parcel·les adquirides per l'Ajuntament de Llubí suposen entre un 10% i un 20% de l'extensió total del poblat dels Racons.