L’any que Picasso es va consagrar a l’erotisme

París“Pintar és només una altra manera d’escriure un diari”, deia Pablo Picasso (1881-1973). Aquesta frase és, precisament, el punt de partida de l’exposició Picasso 1932. Année érotique, que el museu de París dedicat al pintor malagueny mostra fins a l’11 de febrer, amb la col·laboració de la Tate Modern de Londres. El dietari artístic que traça aquesta mena d’exposició calendari és només de l’any 1932 [Picasso va realitzar fins a 25 quadres durant els tres primers mesos], un fet inèdit: és la primera vegada que una mostra es focalitza en un únic any de creació picassiana.

Per a Picasso, doncs, vida i creació van lligades de la mà. En són testimoni els més de 110 quadres, dibuixos, gravats i escultures que les comissàries de l’exposició, Laurence Madeline i Virginie Perdrisot, han seleccionat juntament amb un centenars de documents d’arxiu, entre els quals hi ha força reculls de premsa. Com a anècdota, Picasso estava subscrit a l’agència parisenca Le Courrier de la Presse, situada al número 21 del bulevard Montmartre, que recopilava els articles publicats en una secció intitulada Lit tout, renseigne sur tout [Llegeix-ho tot, informa’t de tot].

Els fruits artístics de l’amant

La trobada, per atzar, amb Marie-Thérèse Walter prop de les Galeries Lafayette de París marca un punt d’inflexió en la carrera de Picasso. Walter, que esdevindrà l’amant del pintor des de finals dels anys 20, es convertirà en la font d’inspiració que donarà fruits artístics com Le rêve [El somni], que es pot veure en una de les sales de l’exposició. Aquesta composició que Picasso va concebre el 24 de febrer és l’apogeu d’una sèrie de pintures que el malagueny va realitzar durant els primers mesos de l’any 1932, en què la figura femenina asseguda en una butaca esdevé quasi una obsessió. La lecture, La ceinture jaune, La lecture interrompue, Jeune fille à la guitare, La dormeuse au miroir, Le repos i Le sommeil reprodueixen el mateix patró.

A Le rêve es pot veure una noia amb el cap inclinat cap a l’esquerra, els ulls tancats, una cabellera rossa -com la de Marie-Thérèse-, i una figura voluminosa -i voluptuosa, si més no per a Picasso- amb un pit mig al descobert. Però això no és tot. Dividit en rosa i verd, el rostre de la noia tant es pot apreciar de perfil com de cara. I un apunt més: la part superior de la cara que queda dividida per un traç negre que oculta la forma d’un penis. Així és com “Picasso propulsa al seu súmmum l’erotització de la figura, esdevenint l’encarnació de la sexualitat”, argumenten les comissàries de l’exposició.

Una altra pintura carregada d’erotisme ocult és la de Nature morte: buste, coupe et palette, que Picasso va pintar el març d’aquell any. S’hi pot veure un bust afaiçonat, que agafa el vocabulari de les escultures que Picasso havia fet de la seva amant: “Nas aguilenc que es prolonga fins al front, ulls ametllats, monyo [...]”. Per a Madeline i Perdrisot, “el plat de fruita [pintat al costat del bust] que hi ha sobre la taula fa referència a la rodonesa del pit de Marie-Thérèse o bé a uns testicles, carregant l’escena de connotacions eròtiques, transformant la topografia de la cara en una icona fàl·lica”.

Més evidents, eròticament parlant, són els diversos nus que Picasso iniciarà també al mes de març, i que el visitant trobarà repartits en gairebé totes les sales del museu. Cal remarcar el gegantesc Nu au fauteuil noir. Com en Le miroir, les comissàries destaquen en aquestes dues pintures la influència del francès Henri Matisse, amb qui sembla que Picasso rivalitzava. A partir de l’agost, el pintor farà evolucionar la temàtica dels nus amb la sèrie de banyistes i obrirà així un nou cicle que “s’aproxima del surrealisme”, segons Madeline.

L’any de la primera retrospectiva

La mostra, però, no beu només de l’erotisme. El dietari del 1932 està marcat també per la primera retrospectiva dedicada a Picasso, supervisada per ell mateix. És a la galeria Georges Petit de París on van exposar-se més de 200 quadres, una trentena dels quals realitzats per a l’ocasió. La mostra, la del Museu Picasso, recull en una vitrina les desenes d’articles publicats en la premsa francesa i internacional. “Aquesta tarda hem recorregut, en companyia de Picasso, les quatre enormes sales on els obrers treballen febrilment per col·locar, segons les indicacions del mestre, els innumerables llenços que constitueixen aquesta prestigiosa evocació”, narrava per telèfon el corresponsal del diari Ahora i la revista Estampa de Madrid, Francisco de Melgar.

“La paraula geni s’ha inventat per a aquest home que escapa de la lògica i de la mesura humana”, escrivia Domènec Carles per a la revista Mirador -setmanari de literatura, art i política-. Tant és així que Picasso va preferir anar al cinema que assistir a la inauguració de la retrospectiva amb 2.000 convidats de gala. La mateixa reacció va tenir el dia de l’obertura d’una altra gran exposició, la que va dedicar-li aquell 1932 la Kunsthaus de Zuric. Picasso va fer les maletes amb la seva esposa Olga i el seu fill Paulo, direcció Saint-Moritz i Interlaken.