La Generalitat impulsarà una nova llei per retirar la simbologia franquista

La simbologia es retirarà encara que els ajuntaments s'hi oposin

A finals de l'any passat, en un congrés que es va celebrar a la Universitat de Barcelona sobre la llarga hibernació de les polítiques de memòria, Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), alertava que Catalunya va aprovar la llei del memorial democràtic el 2007. Va ser la primera a Espanya: “Vam ser pioners, però ara aquesta llei s’ha quedat antiquada, cal renovar-la”, destaca Guixé.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha anunciat avui dimecres durant la seva compareixença a la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya que s'impulsarà una nova llei que aglutinarà totes les normes sobre memòria democràtica. La nova llei facultarà la Generalitat per retirar la simbologia franquista dels carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats amb les dictadures i els crims de lesa humanitat encara que els consistoris s'hi oposin. “És ara o mai. Si no ens afanyem, ja no hi serem a temps. No podem tancar ferides si convivim amb símbols que han humiliat els perdedors de la Guerra Civil i les víctimes del franquisme. Això inclou monuments i noms de carrers que reten homenatge als colpistes i als dirigents de la dictadura".

La llarga hibernació de les lleis i les polítiques de memòria

El polèmic cas de Tortosa, però, segons fonts de la conselleria de Justícia, s'haurà d'estudiar a part perquè hi ha un referèndum previ a la llei. La llei reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica, que són la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017). La nova llei integral de memòria preveu la creació de la Comissió de la Veritat. Aquest òrgan estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat –crims de guerra, genocidis i assassinats massius–, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. La llei abordarà els fets compresos des de l’inici de la Guerra Civil fins a la Transició. La llei farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com les dones, les persones LGTBI o els nadons robats, que han sigut especialment castigats i oblidats.

Tortosa vota mantenir el monument franquista i "reinterpretar-lo"

Davant l'anunci de la retirada de simbologia franquista, Ciutadans ha demanat a la consellera que primer retiri la "simbologia partidista que hi ha als edificis públics de Catalunya i que no representen tots els catalans".

A Catalunya hi ha 503 fosses localitzades de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. La Generalitat ja va començar a treballar amb un pla d’obertura per analitzar les restes, retornar-les als seus familiars i garantir una sepultura digna. Capella ha garantit que es continuaran obrint fosses. D’altra banda, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat dels judicis i els consells de guerra franquistes contra catalans per causes polítiques després que el Parlament aprovés per unanimitat la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme. A Catalunya hi ha 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril del 1938 i fins al desembre del 1978.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF