La Fira del Llibre reivindica la figura del llibreter

Arriba a la 37a edició un dels esdeveniments literaris més importants de Mallorca, que omplirà el passeig del Born de Palma d’un centenar d’activitats entre els dies 31 de maig i 9 de juny

Dotze llibreries palmesanes transformaran les estanteries en estands al passeig del Born amb motiu de la Fira del Llibre de Palma, que enguany arriba a la 37a edició i tindrà lloc entre els dies 31 de maig i el 9 de juny, deu dies en què els passejants podran veure, palpar i fullejar els llibres de fons i les novetats a peu de carrer, a més de participar en un centenar d’activitats, entre signatures de llibres, presentacions, recitals, contacontes, taules rodones i diàlegs.

Enguany, la fira vol reivindicar el llibreter i la llibretera com el millor acompanyant en el viatge per trobar el llibre adequat. “Més enllà dels títols, de les novetats i dels autors, hi ha tot un univers de llibres que els llibreters t’ajuden a descobrir. Només hem de dir-los què ens agrada, com llegim, quan llegim i si tenim prou temps o no per fer-ho”, expliquen des del gremi.

Un centenar d’autors trepitjaran la fira al llarg d’aquests dies. Entre els autors de les Illes, hi haurà Laura Gost, presentant La cosina gran ; José Carlos Llop, amb Oriente ; Llorenç Capellà, amb A sol post ; Neus Canyelles, amb Les millors vacances de la meva vida, i Francesc Company, amb Animals a la carretera, entre molts altres.

A més, viatjaran diversos autors des de la Península, com Elisa Victoria, que presentarà Vozdevieja ; Brigitte Vasallo, Pensamiento monógamo. Terror poliamoroso ; Ingrid Guardiola, L’ull i la navalla, i Olga de Dios, Los tres hermanos de oro, qui també participarà en un taller infantil.

A banda de les presentacions, hi haurà diàlegs i taules rodones. Hi destaca el debat 15 anys de feminisme per a principiants, moderat per Rosa Cursach i en el qual participaran Fina Santiago i Núria Varela; i la conversa amb Javier Sáez sobre La traducción de los ensayos LGBT y queer como práctica política. Per a l’aniversari dels 200 anys del naixement de Walt Whitman, hi ha preparat un recital a càrrec de Catalina Carbonell i Eduard Moyà.

Quant a música, obrirà la fira la banda McAgon’Day Dixieband. A més, hi ha preparat un esdeveniment que mescla còmic i música, amb un concert dibuixat a càrrec de Rafel Vaquer, Marta Masana i Harold Canizales, del Clúster del Còmic, amb concert de Zest. El públic infantil podrà gaudir de diferents contacontes, tallers d’escriptura, un taller de bookface i booktrailers i una actuació de pallassos.

Enguany, les llibreries que en formen part són Rata Corner, Abacus, Ramon Llull, Es Raconet, Jaume de Montsó, Quart Creixent, Babel, El Corte Inglés, Literanta, Embat, Campus i Los Oficios Terrestres.

Pregó per la llibertat en la lectura

El sus de la fira el donarà l’escriptora i traductora Elisabet Abeyà, que pronunciarà un pregó articulat a partir de dos conceptes que la inspiren: llegir i llibertat. Perquè, tal com afirma Abeya, “pots llegir només si ets lliure; llegir en llibertat, no com una obligació”.

L’artista valenciana Paula Bonet ha estat l’encarregada de dissenyar-ne el cartell, que és la imatge d’una dona en blanc i negre llegint, absorta, un llibre. El llibre, a la vegada, la il·lumina amb un raig groc directe als ulls . Volia expressar “la idea de la lectura com a salvació”, explica l’autora. “Com t’allunya d’un lloc únic i castrant i et dona la possibilitat d’adoptar diferents punts de vista que enriqueixen l’intel·lecte i la pròpia existència”, continua. “Quan llig m’eleve. Quan em sente mediocre o miserable llig i sane”, conclou.

Glòria Forteza-Rei

Llibreria Embat

L’1 de març d’enguany va fer quaranta anys que Glòria Forteza-Rei va entrar a la llibreria Embat. Hi va començar com a dependenta i dos anys després va entrar a formar part, amb el seu marit, de l’empresa. “És més de mitja vida, i és molt important per a mi”, diu Glòria, asseguda en un racó de l’Embat. “Aquest ofici és una gran oportunitat per aprendre constantment. He pogut conèixer molta gent interessant”, ressalta. Segons Glòria, la llibreria ha d’esdevenir una referència cultural, sempre connectada amb els col·lectius socials i entitats que l’envolten. Ella coordina totes les activitats que es fan en aquest espai. Es tracta d’una programació relacionada “tant en l’actualitat social, cultural i política, com esdeveniments històrics importants”. Glòria creu que per fer bé la feina de llibretera, s’ha de tenir empatia amb el client “per saber-ne bé els gustos”, i també definir una línia clara com a llibreria que, en el cas d’Embat, és “progressista i, sobretot, de difusió i de coneixement de la cultura”, conclou.

Àlex Volney

Llibreria Ramon Llull 

Àlex Volney és escriptor i va decidir fer el salt a l’ofici de llibreter l’any 1990, encara que, per a ell, “aquesta feina et tria més ella a tu que tu a ella”. Creu que ha de ser un ofici vocacional, que t’han d’apassionar els llibres i també tot el món que els envolta. “Aquí no només venem, aquí també feim amics, aprenem dels clients”, assegura. Un horabaixa qualsevol, a la llibreria Ramon Llull, sorgeixen tertúlies improvisades entre clients que no es coneixen o entre els habituals. “És tota una cultura nostra que cada vegada costa més de mantenir per les presses, i jo sempre dic que si tens pressa t’has equivocat de lloc, perquè a una llibreria no es pot recomanar ni atendre amb presses”, precisa. Àlex recomana si el client li ho demana. És una feina, apunta, que es basa a apropar-te als clients i a escoltar-los. “Però jo no tenc la solució, només els ajud a trobar-la, m’aprop al que ells no saben que existeix i crec que els agradarà”, opina. Segons ell, un llibreter ha d’estar al dia de tot el que passa al món, no només de la literatura.

Miquela Serra

Llibreria Quart Creixent

Començà com a clienta i acabà de llibretera. Dels 37 anys que fa que obrí les portes Quart Creixent, Miquela Serra en fa 26 que la capitaneja. Venia d’un món totalment diferent: la merceria de la mare. “M’oferiren venir i vaig acceptar-ho encantada”, assegura. Sempre té una novel·la entre les mans, però li agradaria tenir temps per poder llegir-ne més. “Tothom es pensa que els llibreters tenim molt de temps per llegir, però no és així. És cert que tocam molts llibres, però també hem de contestar correus, gestionar comandes, avisar els clients si han arribat el que han demanat, les novetats, fer devolucions i mantenir la llibreria més o manco col·locada i netejada”, detalla Serra. El que més li agrada és l’atenció als clients (“la quantitat d’amics que he fet amb el temps que he estat aquí...”); i el més difícil, lidiar amb la competència d’internet. “En 24 o 48 hores pots tenir un llibre a casa teva, i amb això una llibreria petita no pot competir. Per tant, el que hem de fer és una bona atenció al client”, precisa.

Marina Taura 

Llibreria Jaume de Montsó 

Abans de ser llibretera, Marina Taura ha gatejat, fet els deures, celebrat aniversaris, a la Jaume de Montsó. Els seus pares la varen obrir l’any 1975 i ella en fa dotze que hi treballa, seguint la tradició familiar. “De vegades pens que he passat més hores aquí que a les cases on he viscut. La llibreria és la casa”, explica. Sempre l’havia atret el món del llibre i “va ser una cosa molt natural” endinsar-se en l’ofici de llibretera. “El que més m’atreu són totes les històries que els llibres tenen dins, que fan que sigui molt difícil que et sentis sola dins la llibreria; estàs rodejada de vida”, assegura. Dels seus pares, ho ha après tot. “La gent que em coneix em diu que m’assembl molt a la meva mare en la manera de treballar”, explica. El seu pare va morir fa onze anys i ha mirat de donar continuïtat al que li agradava, que eren les activitats. Creu que per ser llibretera, t’ha d’apassionar “perquè té una part molt bonica però també una de dura, que és la crisi del sector, amb la incidència de les grans cadenes i les compres en línia”.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF