Publicitat
Publicitat

PROMOCIÓ

'Espriu en pròpia veu', un CD molt especial amb l'ARA

El disc recull poemes enregistrats pel mateix poeta

El disc Espriu en pròpia veu és "una de les contribucions més rellevants que ha suscitat la celebració dels centenaris d'Espriu i Rosselló-Pòrcel", escriu Sebastià Alzamora en el llibret inclòs en el CD que demà i diumenge es pot aconseguir amb l'ARA per 9,95 euros. Aquesta rellevància té més d'una explicació. La primera és la recuperació d'un document sonor excepcional: l'enregistrament que el mateix Salvador Espriu va fer l'any 1963. Amb la seva pròpia veu va recitar un tria de poemes. Cinquanta anys després Joan-Carles Doval, de la discogràfica Picap, ha rescatat aquest arxiu del fons del segell Edigsa.

La segona explicació fa referència al material poètic. Espriu no només va posar veu als seus versos, sinó que també va retre un emocionant homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el seu estimat amic de joventut mort el 5 de gener del 1938 quan només tenia 24 anys.

I encara hi ha una tercera raó de la rellevància del disc: la música que ha compost expressament Toni Xuclà per acompanyar la veu d'Espriu. Xuclà ha fet "un treball guitarrístic tan cristal·lí com precís i emocionant", diu Alzamora.

Arquitectura íntima

També en el llibret del CD, el director teatral Joan Ollé recorda que "s'acostuma a dir que els pitjors lectors dels poemes són els seus propis autors". Ell no hi acaba d'estar d'acord, perquè només els poetes coneixen l'arquitectura íntima, "la radiografia exacta de les seves paraules". I això és el que demostra Espriu dient set poemes d'Espriu. Ningú com l'autor de Cementiri de Sinera coneixia els fils invisibles que feien caminar els seus versos. Igualment, és difícil imaginar una veu que no sigui la d'Espriu per interpretar les paraules de Rosselló-Pòrcel, l'amic la mort del qual el "va marcar produndament i per sempre més", diu Alzamora. El disc aplega una dotzena de pomes del poeta mallorquí. N'hi ha dels poemaris Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934), però la majoria són d'Imitació del foc (1938), un recull pòstum dividit en tres parts i fruit excel·lent del rigor poètic. És especialment emocionant escoltar Espriu "estic cansat de tu, domini fosc / i tempestat de flama", els versos que obren En la meva mort.

A partir d'aquest material poètic, Toni Xuclà, avesat a treballar amb paraules de poetes, ha dibuixat partitures delicades que acompanyen amb respecte la veu d'Espriu. Com diu Ollé, és "una música tan discreta i precisa (precios) que gairebé sembla silenci". El CD Espriu en pròpia veu té un afegitó: el bonus track Amb música ho escoltaries potser millor, una peça també amb música de Xuclà inclosa en el disc homònim editat per Picap amb motiu del centenari del naixement de Salvador Espriu.

Els llibres que ens fan grans