Heterogeni i desigual encadenat de monòlegs

El TNC obre temporada amb el Decameró

En la raó del projecte i en el càsting d’autors, directors i intèrprets es troben les virtuts i els defectes d’aquest espectacle tan heterogeni com desigual que funciona com un mer encadenat de monòlegs i amb el qual el TNC ha obert la temporada més incerta i l'última amb Xavier Albertí al capdavant.

De lluny li ve a Albertí la devoció per Pier Paolo Pasolini, de qui el 2002 va dirigir 'Orgia', amb traducció de Narcís Comadira, i el 2005 el cabaret literari 'P.P.P.', amb dramatúrgia de Lluïsa Cunillé. Una devoció que comparteix amb la mateixa Cunillé, que firma l’últim dels deu monòlegs amb els quals s’ha vestit aquesta libèrrima mirada sobre el 'Decameró', la pel·lícula de Pasolini. Un text decebedor de Cunillé que emula el que seria una llarga postal d’un turista accidental al museu de criminologia de Roma per veure i tocar les restes de l’irresolt homicidi i que acaba amb la raó de tot plegat: quin escàndol, quin escàndol!

L’encàrrec als autors i autores era totalment lliure sempre que estigués inspirat d’una manera o altra en la pel·lícula guanyadora de l’Os de Plata al Festival de Berlín. Però en la selecció de tots els que hi participen es veu també la voluntat de treballar amb professionals del món no necessàriament teatral, tot conservant, a més, les sensibilitats d’allò políticament correcte en aquests temps. Hi ha molta diferència entre la poètica rítmica de Davide Carnevali i la seva reflexió sobre el teatre fet per a una societat ideal que té poc a veure amb la societat real, molt ben dirigit per Ferran Dordal i ben interpretat per Melcior Casals. Deia que hi ha molta diferència entre el text de Carnevali, el del provocador i divertit Valere Novarina -fastuosament interpretat per un superb Oriol Genís i amb impecable direcció d’Albertí-, el més inspirat i bell de Comadira amb un notable Víctor Pi i, si ho volen, el breu assaig de Gregorio Luri sobre l'estupidesa humana enfront de la natura, amb un eficaç Pepo Blasco. Unes diferències de teatralitat i de qualitat amb la resta que es reprodueixen en les direccions i interpretacions. I ja pot fer de tot, una Paula Blanco amb gran dicció per treure fruit del bosc erm de Perajaume.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF