Còmic i infantil: dos sectors en un moment dolç

L’especialització garanteix un públic fidel, atret per edicions més diverses i creatives

El còmic i el llibre infantil viuen una època daurada. Es publiquen moltes obres, cada vegada més atractives i diverses, que aconsegueixen mantenir fidels uns lectors àvids de noves experiències. “El còmic és més accessible perquè es llegeix més ràpid, té un públic fidel i molt lector”, assegura Neus Morey, llibretera de Norma Còmics. A més, explica que el còmic provoca un efecte similar al de les sèries: “Els clients venen cada setmana, cada dues o cada mes a cercar la pròxima entrega”, precisa.

Però no sempre ha estat així. La crisi econòmica va obligar la família Morey a tancar una de les dues llibreries de Norma Còmics que tenien a Palma i reduir el personal a la meitat. Ara, la situació s’ha revertit i Neus assegura que estan “en una bona època”, lligada també al moment dolç que viu el sector del còmic. “És cert que hi ha amenaces, com les d’Amazon, Netflix i el baix índex de lectura, però jo veig aquestes amenaces com oportunitats o mesures de reacció, perquè això fa que no quedis sempre a la mateixa línia”, explica.

Amb aquesta convicció, Morey va posar en marxa una pàgina web amb enviaments ràpids, tenen un horari més ampli del que hi havia abans de la crisi i procuren mantenir una activitat constant a la llibreria que consolidi la relació client-llibreter. Norma és una empresa familiar que enguany complirà 24 anys, i Neus està segura que continuarà sumant-ne.

El boom del llibre infantil

La setmana que ve Lila i els contes farà sis anys. És un projecte personal de dues germanes, Marta i Núria Prunés. “Més que una llibreria, som un espai per a les famílies”, diu Núria. “Els nostres clients no són qualssevol. Estan molt interessats en la literatura i són molt conscients de l’aprenentatge dels seus fills”, afegeix Marta, qui explica que no es tracta només de vendre un producte. “Establim vincles amb les famílies. Coneixem els pares i els infants, al final els acabes assessorant”. La dedicació i també el bon moment que està passant ara mateix la literatura infantil són les claus del seu èxit. “El llibre infantil no es pot substituir per un de digital. Hi ha molt bons il·lustradors i il·lustradores i molta gent que intenta transmetre valors com la diversitat, la igualtat..., i llibres infantils que expliquen el canvi de gènere i la guerra”, comenta Marta. “Ara no són llibres que contenen només coneixements, sinó que cerquen promoure aprenentatges, com per exemple el de les emocions”, afegeix Núria.

En relació amb el futur, són optimistes, però pensen que és necessari adaptar-se. Elles no aturen. Fan activitats amb mestres i pares, contacontes setmanals, escola d’estiu, tenen dos clubs de lectura de Harry Potter, van a les escoles a promoure la lectura, que per cert és una assignatura pendent per elles. “No pot ser que només es dediqui temps residual a llegir, ha de ser un objectiu. En molts aspectes, continuam amb el model educatiu de la Revolució Industrial”, diu Núria.

GAIREBÉ EL 40% DELS CIUTADANS BALEARS NO LLEGEIXEN LLIBRES

El darrer Baròmetre d’hàbits de lectura i compra de llibres elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, publicat a principis d’any, apunta que el 39% dels ciutadans balears no llegeixen llibres, per sota de la mitjana espanyola (38%). Quant a la compra de llibres, la mitjana és de 8,3 a l’any, lleugerament per sobre de la mitjana estatal, que és del 8,0. En aquest sentit, les Balears són la quarta comunitat que més llibres compra anualment, després de Madrid, el País Basc i la Rioja.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF