Batsheva trenca límits al Mercat de les Flors

BarcelonaL’espectacle de la companyia israeliana Batsheva Dance, Venezuela, no resulta gens fàcil d’explicar. “És difícil parlar de la dansa, perquè passa com amb la música, que el més important és allò que et transmet”, diu Luc Jacobs. el director d’assajos de la companyia israeliana, que és una de les més importants i més prestigioses del món. Jacobs no s’amaga del fet que costa relatar en què consisteix 'Venezuela', el muntatge de la formació que es pot veure fins diumenge al Mercat de les Flors. Això no treu, però, que la peça sigui una de les propostes estrella de la temporada i ja tingui totes les entrades exhaurides.

Creada per Ohad Naharin, Venezuela consta de dues parts i la participació de 17 ballarins. Tant la primera com la segona part consten d’una coreografia idèntica. “Canvien els intèrprets, la música i la il·luminació”, explica Jacobs. A la primera, els ballarins es mouen a partir de cants gregorians, mentre que a la segona la música és molt variada, i va des del rock fins al metal i el rap. Naharin, diu Jacobs, no busca transmetre un únic missatge a través de la peça. “A mi m’agrada dir d’ell que fa pessigolles a la imaginació dels espectadors. Per a ell, cada producció és una manera de trobar-se amb el públic perquè comparteixin la humanitat i la sensibilitat”, explica el director d’assajos.

A 'Venezuela', Naharin juga amb la idea de compressió i descompressió. “Li interessa molt la relació entre el cos i l’espai, com també la composició, el so i el moviment. Li agrada treballar amb l’exageració i la infravaloració a l’escenari”, destaca Jacobs. D’aquesta manera, el muntatge juga amb els límits i els contrastos a partir de fragments “amb molt d’espai” i d’altres on es concentra “un excés d’informació que, fins i tot, pot costar de digerir”.

Fins i tot el nom de l’espectacle té una justificació peculiar amb el que es veurà a escena. “L’explicació senzilla és que Nahari va fer rodar una bola del món, va posar-hi el dit i li va sortir Venezuela –explica Jacobs–. Però l’explicació menys divertida és que volia crear un joc lingüístic i que li agradava la sonoritat i les síl·labes de la paraula”. 'Venezuela' dura prop d’una hora i 20 minuts, però la idea és que segueixi després a la ment de cada espectador. Segons Jacobs, “Nahari crea una narrativa que comença amb el moviment, però que no té per què finalitzar”.