El Barnasants desembarca a les Balears

Palma“La cultura és el kalàixnikov del segle XXI”, diu el lema del Barnasants. El festival de cançó d’autor -un dels més importants d’Europa- compleix vint-i-cinc anys i, com a novetat, enguany s’estén a les Balears, on oferirà un total de catorze concerts. Formentera ja va obrir camí l’any passat, quan el Consell insular va signar un conveni amb el festival per tal que artistes formenterencs actuassin al Principat i al País Valencià, i alhora que artistes d’aquests indrets fessin aturada a la petita de les Pitiüses. I aquesta és la filosofia del festival: que la cançó d’autor rodi per tots els territoris que comparteixen llengua i cultura per fer el que anomenen “un projecte de cultura en xarxa”.

Aquest format és el que s’estén aquest 2020 a Mallorca i Menorca, però en aquest cas el festival no ha signat convenis amb els consells corresponents. Només hi col·labora el de Mallorca, amb el teatre Principal de Palma com a espai d’actuacions. A més, com ja s’havia fet en edicions anteriors i es manté en aquesta, el Barnasants ha programat concerts de diversos cantautors illencs a Catalunya i al País Valencià.

“Venir cap a les Illes era una intenció que teníem des de feia temps, perquè el territori natural del projecte són tots els països amb la mateixa llengua i cultura. Enguany en feim una primera mostra i la idea és que es consolidi un Barnasants confederal”, explica Pere Camps, impulsor i director de l’esdeveniment. Matisa que han d’anar creixent amb prudència, “perquè no tenim l’estructura financera i econòmica que ens permeti avançar tant com voldríem”. Camps assegura que el Barnasants és l’únic projecte que posa en marxa de veritat la declaració de Palma, signada pels consellers de Cultura de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears l’any 2017 per “enfortir els lligams històrics i culturals dels tres territoris”, diu el text. Tot i això, el director del festival denuncia la dificultat a l’hora de rebre ajuts: “Cada vegada costa més, perquè hi ha més burocràcia; només posen pals a les rodes a projectes que no són nous, sinó que tenen 25 anys de trajectòria”, subratlla. En aquest sentit, remarca la necessitat d’una “voluntat política” per portar a la pràctica les intencions. “No hi ha, des de les institucions, una clara aposta per aquells projectes que reflecteixen la identitat de la llengua i la cultura”, rebla Camps. Quant a les Balears, l’any passat, el Barnasants va rebre l’ajut de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) per a la promoció exterior dels artistes de les Illes, però enguany encara està per resoldre.

A l’Arxipèlag, alguns dels plats forts són el concert al teatre Principal de Quico Pi de la Serra i les seves “cançons de combat”; l’estrena absoluta del nou disc de Joan Isaac al mateix espai; l’actuació a Manacor de la formació Ovidi 25, que farà un homenatge al cantautor valencià Ovidi Montllor, i el concert de Marina Rossell a Formentera, una de les veus catalanes amb més camí en la cançó de lluita. D’altra banda, entre els artistes illencs que actuaran al País Valencià i a Catalunya, hi ha grans noms com el de Maria del Mar Bonet, Tomeu Penya i Cris Juanico, i altres de més emergents com el menorquí Borja Olives. Destaca, també, l’actuació a Barcelona de la formació mítica Aires Formenterencs i la presentació, a la mateixa ciutat, del nou projecte d’Ona Edicions, Apoptosi, que uneix Miquel Brunet, Marcel Pich i Guillem Simó en un disc llibre que descriu la crisi ecològica i humana de Mallorca.

Manca de programació habitual

El Barnasants va començar a caminar el 1996, quan la cançó d’autor passava per un dels seus pitjors moments. Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, el festival ha estat una trobada entre autors i un mitjà per visibilitzar-se, però no n’hi ha prou. “Ara veig la cançó esplèndida”, assegura el director. “Però el problema -continua-és que no tenim una xarxa de programació estable ni espais fixos de creació que donin continuïtat al gran planter que és el Barnasants”. Segons Camps, una primera passa per millorar la situació dels cantautors (“la majoria, amb vuit mil oficis per poder cantar una mica”, diu) seria crear ateneus culturals i pluridisciplinaris a les ciutats més importants.