ENTREVISTA

Alain d’Hooghe: “L’illa podria ser un referent en fotografia”

Galerista, editor i historiador de fotografia

És un dels grans experts europeus en fotografia. Alain d’Hooghe (Brussel·les, 1955) ha estat a Mallorca per assistir a la inauguració de l’exposició Toni Catany. Venècia després de la llum, al Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor. D’Hooghe, fundador i copropietari de la Box Galerie a Brussel·les, va ser l’impulsor el 1983 de la històrica revista Clichés per a la creació fotogràfica; va ser també editor de la revista de fotografia documental Thèmes i professor d’història de la fotografia a la Universitat Charles de Gaulle, a més de ser el comissari de nombroses exposicions de fotografia. És el vicepresident de la Fundació Toni Catany, de qui va comissariar amb Antoni Garau la mostra recent a la Pedrera.

A la presentació de l’exposició Venècia després de la llum , el president i el director de la Fundació Toni Catany denunciaren l’immobilisme del Consell de Mallorca respecte del projecte del Centre Internacional de Fotografia a Llucmajor, que ha d’acollir el llegat de Catany. Vós com ho veis, que no estau en el dia a dia?

Jo plor en pensar que el Centre Internacional de Fotografia (CIF) encara no s’ha començat, després de cinc anys de tenir els doblers per construir-lo. No ho puc entendre. Aquesta illa, que per un estranger com jo, a qui no agrada el turisme de masses, guarda espais naturals i urbans que són un paradís, amb un gran potencial de gent culta i inquieta, un centre com el que volia contribuir a fer Toni Catany seria un element per al canvi de model del qual tant es parla. Es tenen els doblers per construir-lo, cosa que ens permet assegurar que, si no es fa, està tot per perdre i, contràriament, tot són guanys si es tira endavant. És més, no es prodiguen els centres de fotografia al món i, en concret, a Espanya n’hi ha poquíssims. Si a això hi sumam que el de Llucmajor té un cost més que raonable i que té un gran potencial per establir relacions internacionals, seria un gran èxit. Mallorca podria ser un referent en fotografia.

123.000 visitants a l’exposició de Catany a la Pedrera. Sorprès?

Certament, m’ha sorprès l’èxit popular. La selecció de fotos ha demostrat la contemporaneïtat de l’obra de Toni Catany, al marge que fes servir tècniques antigues i actuals alhora. No només fou un fotògraf pictorialista, sinó que hi ha un gran treball intel·lectual darrere.

Amb els anys que fa que us dedicau a la fotografia, heu vist canviar la valoració que en tenen el públic o les institucions?

Absolutament. Tot i que la valoració de la fotografia no és, ni de lluny, la que mereix com a llenguatge, l’evolució que he vist em permet ser força optimista respecte del futur. Com a anècdota, al voltant del 1985 vaig assistir a la roda de premsa de la inauguració del nou Musée Modern Museum, com a part dels Musées Royaux des Beaux-Arts de Bèlgica. Era un gran esdeveniment i, després que el director explicàs el contingut del nou museu d’art modern i contemporani, vaig preguntar si no dedicarien atenció a la fotografia. Ell em va mirar entre sorprès i despectiu, i va dir: “Per favor, això és un museu d’art!”

D’això, en fa trenta anys.

No és tan lluny, sobretot si tenim en compte que en aquell temps la fotografia ja tenia un segle i mig, i que les avantguardes i els grans fotògrafs del segle XX havien fet una gran feina. Tot i així, atesa la relativitat de la percepció, si la fotografia té gairebé dos segles de vida encara és un art molt jove respecte d’altres. I el que em permet ser optimista és també que fa 30 anys no s’estudiava la història de la fotografia en cap universitat. Els comissaris d’exposicions i els responsables dels museus en vam haver d’aprendre treballant. Les pròximes generacions l’hauran estudiada als cicles superiors i en poden sortir especialitzats. Aquest fet pot canviar-ne la valoració.

Parlau de cicles superiors. Què ens deis de la fotografia a l’escola?

Amb el poder i la presència que té la imatge avui dia, i no només la fotografia, seria necessari fer-ne cursos d’iniciació ja a l’escola perquè això donaria eines per valorar-la. Estam envoltats d’imatges i no s’aprèn a mirar-les ni a mesurar-ne la importància.

A més d’aquesta mancança educativa, per què creis que la fotografia no és apreciada com es mereix?

Fins i tot avui, amb tota la seva història al darrere, la fotografia té massa handicaps. D’una banda, hi ha una aparent facilitat per fer una foto. Això és el que es pensa, sobretot amb la irrupció de les tècniques digitals i càmeres als mòbils. Però fer bona foto és complicadíssim, vull dir que jo o qualsevol persona podem fer una bona foto, dues o tres, però no en farem 20, i molt menys hi deixarem un segell personal que faci una aportació singular. Un altre handicap, en termes de mercat: les limitacions dels tiratges, les còpies úniques, els vintage i la possibilitat de fer-ne tantes còpies com es vulgui amb els processos digitals ha creat una gran confusió. Per aquests motius i altres, malauradament, avui la fotografia encara no té la mateixa noblesa que les altres arts per al gran públic.

Com veis el col·leccionisme de fotografia al nostre país?

Conec la realitat de la fotografia a les Balears, a Catalunya i a Espanya, i el que més em sorprèn és que, tot i que des de fa molts d’anys hi ha iniciatives com la Primavera Fotogràfica, PhotoEspaña i d’altres, no s’hagi consolidat un col·leccionisme i hi hagi tan poques galeries que s’hi dediquin exclusivament. Passa més o menys el mateix que a Bèlgica, i no ho entenc.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF