Fa 31.000 anys ja es feien cirurgies: ho demostren les restes d'un nen amb un peu amputat

BarcelonaFins ara es creia que les primeres intervencions quirúrgiques es van fer durant el neolític, fa uns 10.000 anys, quan els nostres avantpassats van abandonar la vida nòmada i es van dedicar a cultivar la terra. Un dels motius és que la primera evidència d'una operació quirúrgica es va trobar a Buthiers-Boulancourt (França) i era la d'un adult a qui se li havia amputat el braç, fa 7.000 anys. La troballa d'un esquelet amb el peu esquerre amputat en una cova de Liang Tobo, una remota regió de la part indonèsia de Borneo, on només es pot arribar amb barca i durant només certs períodes de l'any, ha fet replantejar-ho tot. Els caçadors, molt abans del neolític, fa 31.000 anys, almenys a Borneo, ja dominaven prou l'anatomia humana per extirpar una extremitat. L'infant va sobreviure entre sis i nou anys més, després de la intervenció i, per tant, el "postoperatori" i la cura que se'n va tenir també van ser un èxit. No hi va haver ni hemorràgies ni infeccions fatals.

"Aquest descobriment demostra que els humans tenien prou coneixements per amputar molt abans que s'assentessin i es convertissin en comunitats agrícoles", assegura un dels responsables de la investigació, Maxime Aubert, en un comunicat que ha publicat la Universitat de Griffith.

"Va ser una sorpresa veure com va sobreviure després d'una operació que no és senzilla i que visqués força anys més en un terreny muntanyós amb una comunitat que es movia força. Tot plegat implica que se'n va tenir cura", afirma el paleontòleg Melandri Vlok. Era tot un repte tenint en compte que aquestes comunitats caçaven per sobreviure i, per tant, no feien una vida sedentària. Ara les intervencions quirúrgiques es fan amb eines esterilitzades, anestèsia, antibiòtics, analgèsics i fisioteràpia. La hipòtesi més probable és que fa 31.000 anys evitessin la infecció i alleugessin el dolor amb l'ajuda de les plantes i, per tant, també dominaven la botànica. La troballa també deixa constància de l'empatia d'aquestes comunitats pel dolor dels altres.

Segons l'article publicat a la revista Nature, els qui van fer la intervenció tenien prou coneixements del teixit muscular i del sistema vascular per fer un tall i evitar una hemorràgia i infeccions. També per entendre que, si es volia garantir la supervivència de l'infant, se li havia d'amputar el peu esquerre: "La cura era vital, controlar la temperatura, ajudar-lo a alimentar-se, netejar les ferides i fer exercicis per prevenir possibles úlceres".

"La troballa també ens demostra que a Indonèsia, fa 31.000 anys, hi havia una cultura important, com ja havia evidenciat l'art rupestre de les illes de Sulawesi", explica Adhi Agus Oktaviana. A les coves, el 2014, s'hi van localitzar dotze impressions de mà i dos dibuixos figuratius d'animals de fa més de 35.000 anys, una de les primeres evidències d'art rupestre al món.