Beure per Sant Antoni

EnòlegDiuen que a la setmana dels barbuts, de Sant Pau Ermità (15 de gener) a Sant Vicenç Màrtir (22 de gener), arriba el temps més fred de tot l’any, l’hivern més cru que ens paralitza davant la xemeneia o d’un simple i senzill calefactor. Enguany no crec que quedem congelats, però ja era hora de poder treure l’anorac de l’armari i veure com arriba una mica de fred i pluja, ja que tant la terra com els cultius ho necessiten.

Alguns d’aquests sants hipsters d’un temps són ben populars i venerats per la pagesia i són protagonistes de les festes més populars i sentides de la nostra terra. El més venerat i conegut és Sant Antoni (15 de gener), la festa del qual se celebra per quasi tots els pobles de casa nostra, i a molts és la celebració més important de l’any. Com a algaidí també vull assenyalar la festa del patró, Sant Honorat (16 de gener), i ja que tenc una cama ciutadana, la festa de Sant Sebastià (20 de gener), aquest sense barba i que sembla més un al·lot guapet i ben afaitat, talment ‘metrosexual’. No sóc el més adient per parlar de les tradicions, costums i història d’aquestes celebracions, però sí que us puc xerrar d’un dels moments més comuns d’aquestes celebracions: la revetlla i els foguerons. El foc n’és el protagonista principal, un foc que ens encalenteix, però també enlluerna i ens dóna vida per gaudir en els moments més gèlids de l’any i que per als més petits sembla un regal de Reis: tot d’una que l’encenen s’hi posen a jugar sense por i amb moltes ganes de poder controlar-lo com si fossin uns autèntics superherois. I al voltant del foc, els amics, el fum, el pa, la botifarra, la llonganissa, la xulla i les begudes i beuratges que acompanyen aquest dia de festa.

Tenim la tendència, els que escrivim sobre vins, de parlar únicament d’aquells productes especials, singulars, cars i molt potents, i deixar de banda els vins més senzills i alhora més consumits com són els vins negres d’anyada, i són aquests els més indicats per gaudir als foguerons. És extraordinari assaborir la torrada amb un bon vi negre novell, aquell que fa només 5 mesos es trobava a la vinya i del qual, després d’una curta maceració, obtenim una beguda afruitada, senzilla i que, amb la seva suavitat, casa a la perfecció amb la festa. Molts cellers de casa nostra fan vins joves, alguns l’embotellen i d’altres el venen a doll dins un barral de vidre o de plàstic; la majoria de la gent l’anomena vi a granel, d’altres vi de barralet; són els més assequibles del mercat i els podeu adquirir als cellers per un bon preu, entre 1,5 i 2,5 euros el litre. Però els ‘experts’ tenen la tendència de malparlar-ne, de considerar que són un producte de tercera categoria i que només agraden als que ‘n’entenen’ poc, de vins. Jo, ben al contrari, crec que si estan ben fets són vins amb bon bevent, suaus, senzills, honestos, sense grans pretensions i el company ideal de foguerons, pa torrat, botifarrons, llonganissa, xulla, fum, les xerrades, les rialles, el fred, les cançons i glosades de la revetlla de Sant Honorat, sant Antoni i sant Sebastià.

Però en aquestes festes hi ha altres begudes alcohòliques que agafen un gran protagonisme: un és el moscatell i l’altre les herbes dolces. Usualment només apareixen de tant en tant al principi o al final d’un bon sopar o dinar, però durant aquests dies el consum es dispara. Durant aquesta setmana de festes hi ha un augment espectacular en les vendes d’aquests beuratges; per posar-vos-en un exemple, segons em diu una coneguda distribuïdora de la península d’Artà, la meitat del moscatell i d’herbes dolces el venen durant la setmana de les festes de Sant Antoni.

Les Herbes de Mallorca són una beguda espirituosa anisada obtinguda bàsicament per l’extracció d’aromes de diverses plantes com ara fonoll, romaní, herba lluïsa, camamilla, llimoner, taronger i tarongí. Cada persona té la seva pròpia fórmula per preparar herbes, però el secret per obtenir un bon sabor és l’equilibri dels gusts, intentant que cap d’ells sobresurti per sobre de la resta, i que en el cas de les herbes dolces tinguem un mínim del 20% amb grau alcohòlic i 300 gr/l de sucres.

No sé com us va anar la revetlla de Sant Honorat i de Sant Antoni, però per a la pròxima us recoman beure a poc a poc, assaborint la beguda i deixant que reposi entre glop i glop, entre mossegada i mossegada, entre rialla i rialla, entre glosa i glosa, entre besada i besada.

Vi recomanat: Herbes dolces

Licors Moyà (Artà)

La veritat és que jo gaudesc molt d’una copa d’herbes dolces en gel, una sola copa, mig plena i amb un glaçó, xerrant i discutint amb els amics just després d’un bon sopar i d’un bon cafè. En un dels pobles més santantoniers de Mallorca hi podem descobrir unes de les herbes dolces més potents i per a la gent a qui agradi l’alcohol. Un coloret verd pàl·lid i un perfum d’herbes fresques amb una dolçor gens embafadora. Més de 125 anys avalen la feina de la gent de Licors Moyà, que començaren elaborant licors i aiguardents i que continuen sent un dels gran elaboradors de licors a la Mallorca del segle XXI.