La incertesa del futur

EnòlegUn clàssic just abans de les festes de Nadal és recomanar els vins que heu de comprar per acompanyar els plats que menjareu o com a regal per a l’amic imaginari, de Reis, del Pare Noel i, fins i tot, per preparar una bona panera de Nadal. Els vins són imprescindibles a taula i també es converteixen en un bon comodí quan un no sap ben bé què regalar. Els cellers ho saben i preparen paneres combinant els seus vins amb altres productes gastronòmics com oli, confitures, sobrassades, torrons i fins on arribi la imaginació. Encara que tinguem un record borrós de la nostra infància, continuam sentint un agradable pessigolleig quan rebem regals per aquestes dates, i sempre he tingut certa enveja dels metges, ja que són, sense cap mena de dubte, la gent que rep més presents. Meravellós monòleg de les padrines i padrins quan entren a la botiga dient: “Hem de fer un regal. Posa’m un o dos vins dels bons, però no aquell que m’enduc sempre; en vull de més car perquè és per al metge i hem de quedar bé, ja que li estam molt agraïts. Ah!! i m’ho poses dins una bosseta o capsa que quedi ben guapo”.

Aquests dies, si fullejau o llegiu els suplements dels diaris, revistes i confidencials, descobrireu que ens han preparat un gran llistat dels productes més adequats per a aquestes dates, llistat dels millors vins per acompanyar els menjars de festa, dels més bons relació qualitat-preu, dels més cars i luxosos. És un bon moment per fer funcionar la bicicleta del consum; la carretera fa baixada i amb dues o tres pedalades encara agafes un poc més d’embranzida i gaudeixes millor del moment. Em sap greu desil·lusionar-vos, però no faré cap rànquing, pòdium o puntuació de vins, ja que no som persona de fer un llistat amb regles estrictes de com, quin i de quina manera s’ha de beure en una època determinada. En el món del vi i a la vida, és millor anar experimentant, ser una mica anàrquic fins que trobem aquella fórmula que ens satisfà i després adquirir certa fidelitat a aquells productes que ens han agradat i, de tant en tant, tenir alguna relliscada per descobrir noves sensacions. Som més d’aquells que conten o llegeixen històries que no d’aquells que es dediquen a puntuar o alliçonar. Les guies del 2018 ja les teniu a les botigues i són interessants per un sector de la població que vol sentir-se segur que quan compri un vi sigui un d’aquests amb bona nota. Té certa lògica, ja que, de ben petits, ens adoctrinen sobre la importància de tenir les millors puntuacions, de pujar tan amunt com sigui possible, i com ens deia Joan Gómez Pallarès, “les guies continuaran sent importants per a gent que no vol llegir o que vol llegir poc”.

Mentre als cellers hi ha una feinada preparant comandes i fent els presents de Nadal, les vinyes i els vins estan reposant plàcidament, i els enòlegs, vinyòvols, vinaters o com punyetes ens volem definir tenim una de les feines més grates, la de tastar en tranquil·litat els vins que són dins els recipients del nostre celler per decidir cap on s’encaminaran cada un d’ells. Hi ha molta incertesa sobre cap on anirem, és el moment de seure a taula amb l’equip de confiança i anar mirant, olorant i tastant cada un dels projectes per definir quin és el camí més adequat, i sempre solen aparèixer els mateixos dubtes i preguntes: fins ara ho hem fet bé?, cap on hem de tirar?, quant de temps mantenim aquesta estratègia?, quines unions seran les més adequades?, hem de fer algun canvi? i moltes d’altres que s’han de respondre i resoldre tenint en compte que hem de treure el millor suc, que hem de quedar satisfets i que ha de sortir al mercat en el moment adequat.

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Tenim un present ben tèrbol amb una esperançadora diversitat de grocs d’aquesta anyada: groc verdós, groc palla, groc esblanqueït, daurat, fulla seca. Cada copa, una tonalitat diferent, unes aromes i gustos ben diferenciats, però cada una amb la terbolesa que indica que són molt joves, que encara podem gaudir de totes les seves estridències, tant positives com negatives, i que ens dona una amplitud que moltes vegades desapareix quan els preparam per embotellar. Un dels grans plaers no és comprar un bon vi embotellat, sinó tenir l’oportunitat de tastar els vins quan són als dipòsits, botes o dins altres recipients mentre són tèrbols i encara tenen tota una vida per endavant.

Vi recomanat: Montnegre 2016

Vins i vinyes Ca sa padrina (Sencelles)

Darrere el vermell obscur, hi ha el professor Andreu Suñer, que refusa jubilar-se treballant la vinya i elaborant en el seu petit celler. Davant les bones puntuacions que obté a les guies, hi ha paciència, serietat i tenacitat. Darrere el dibuix d’una antiga portadora, hi trobam càlides fruites vermelles i especiats de matances. Dins el líquid, una agradable i lleugera sequedat, i davall la botella, una nova generació que s’incorpora al projecte amb força, il·lusió i amb un interessant i experimental mantonegro que s’han d’atrevir a embotellar.