Les varietats locals d’ametler, més vulnerables a la 'Xylella'

Medi Ambient presenta els resultats inicials d’un estudi de la UIB

La ' Xylella fastidiosa' afecta més les varietats locals d’ametler que no pas les foranes, tot i que també se n’han detectat de pròpies que són resistents al bacteri. Aquesta és una de les primeres conclusions que s’han extret d’un estudi del Departament de Biologia de la UIB, encarregat per la Conselleria de Medi Ambient quan se’n varen detectar els primers brots.

El cap de servei de Sanitat Vegetal, Andreu Juan, ha avançat els primers resultats d'aquest estudi aquest dimarts, durant la roda de premsa en què ha actualitzat les darreres dades de l'expansió del bacteri, que ja s'ha detectat a nou parcel·les de vinya de Mallorca.

Els resultats indiquen que, si bé són majoria les varietats locals que es mostren molt sensibles als efectes de la Xylella, se n'han detectat de resistents.

En canvi, les varietats foranes, malgrat que també pateixen els efectes del bacteri, en general s'hi estan mostrant més resistents.

Juan ha indicat que els primers estudis que s'estan fent també han determinat que hi ha una relació entre l'altitud i la incidència del bacteri. Això explicaria, segons ha dit, que a la serra de Tramuntana se n'estiguin detectant menys casos que a la resta de Mallorca, en proporció. Així mateix, s'ha pogut comprovar que el bacteri afecta, amb més intensitat, els exemplars més antics, especialment quan tenen més de 20 anys, i que té més incidència en els exemplars presents en plantacions de secà. 

Un altre detall que s'ha observat és que les plantacions en què l’ametler s’associa amb cereal mostren una major incidència de la malaltia, com també les que mostren una sembra deficient (presència de floració adventícia), ateses les majors poblacions del vector (gestió del sòl). Les plantacions abandonades (sense poda, sembra, fertilització, tractaments fitosanitaris, etc.) mostren igualment una major incidència de la malaltia.

El que continua sent un misteri, ha assegurat, és la identitat del vector que propaga la malaltia. A dia d'avui, la Conselleria ha identificat tres possibles transmissors del bacteri, però encara no ha pogut provar de manera científica que, efectivament, siguin els responsables de la propagació de la 'Xylella'. 

Ara per ara, els 'sospitosos' són insectes de la família Aphorophoridae. Juan ha assenyalat, en tot cas, que a Itàlia, focus inicial del brot a Europa i on més estralls ha causat, varen tardar gairebé dos anys a trobar el vector.

Cerca i destrucció

El conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, ha destacat que, només 10 mesos després de la detecció del primer positiu a les Balears, ja s'han obtingut aquests primers estudis preliminars que, segons ha dit, seran de gran ajuda per determinar les passes a seguir per combatre la malaltia, especialment en les polítiques de replantació. 

Pel que fa als protocols aplicats als positius, Juan ha assenyalat que el 57% dels 431 positius confirmats a l'Arxipèlag ja han estat eliminats. En aquest sentit, ha subratllat que si no es va més ràpid és perquè el procés administratiu és lent i, en ocasions, està costant contactar amb els propietaris de les finques, especialment quan aquestes estan poc cuidades. 

Així mateix, Juan ha indicat que els mostrejos s'estan revelant més efectius una vegada han adaptat una de les peticions no oficials que va fer la Comissió Europea, arran de la visita d'inspecció que es va dur a terme el mes de juny. Es tracta de la divisió del territori balear en 5.600 quadrícules d'1 quilòmetre quadrat que estan sent inspeccionades pels tècnics. L'objectiu, segons ha dit, és poder tenir una fotografia real de la situació de la plaga a finals d'any. A dia d'avui, ha explicat, ja s'ha mostrejat el 18,5% del total, a l'Arxipèlag.

Finalment, Juan ha subratllat la feina conjunta que s'està fent amb la Guàrdia Civil per fer efectiva la prohibició d'exportar material vegetal de les Illes. En aquest sentit, ha assenyalat que s'han interceptat 38 intents de violar la quarantena imposada com a mesura de seguretat.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF