Us heu demanat mai per què l’aigua de la mar és salada o per què el cel és blau o per què el Sol baixa cada dia a visitar l’Aigua sota la mirada atenta de la Lluna? Si la resposta és que sí, que us heu fet aquestes preguntes i d’altres, i, sobretot, si encara no en teniu la resposta o la que teniu no us satisfà prou, aquest conte de Nigèria de què us parlarem avui segur que us deixarà més que satisfets.
I és que hi ha tantes maneres d’explicar els fets: amb incomprensibles equacions matemàtiques o a través d’assaigs de caràcter polític, social, antropològic i sempre econòmic, però també a través de poemes, dibuixos, mites i sempre, sempre, contes. Contes com l’acabat de publicar per Ediciones Ekaré, 'El Sol, la Lluna i l’Aigua', un conte originari de Nigèria i que trobam aquí sota la versió de Laura Herrera i les il·lustracions d’Ángeles Vargas.
Fa temps, tant que ningú ja no recorda quant de temps fa, tothom sabia que l’aigua no sortia mai de casa seva. La raó és més que evident: la seva família era, i encara és, nombrosíssima, i si se’n movia un membre s’havien de moure tots: impossible. Així que eren els seus amics, el Sol i la Lluna, els que sempre havien de fer el viatge per anar-la a veure. Però es veu que un dia el Sol, que no devia recordar el motiu pel qual l’Aigua no els visitava mai, li va que dir que faria una casa gran, la més gran, per tal que tots hi poguessin caber. I com que el que és promès ha de ser atès, el Sol es va posar per feina mentre gaudia de la companyia del lleó, la girafa i els sempre imponents baobabs. La Lluna, que pel que sembla era força més prudent, no perdia de vista el Sol i cada cop que aquest aconseguia aixecar un pis a casa seva i li demanva si ja n’hi havia prou, aquesta li contestava amb una cançó que jo no cantaré perquè de cantar no en sé, que no, que no n’hi havia prou.
El Sol es va cansar massa prest d’aixecar pisos: tenia moltes ganes de rebre la visita de l’Aigua que, sense voler (ella ja ho havia avisat), va omplir tots els pisos de peixets, tortugues, balenes... ja ho havia dit, ella, que la seva família era nombrosíssima. I què van fer el Sol i la Lluna? Pensant-ho millor, no us ho dic, cal que ho descobriu per vosaltres mateixos i, sobretot, que gaudiu dels versos, perquè com saben els narradors de contes de Nigèria, “una història sempre queda millor si hi afegim cançons, ritme de tambors i ball”, i que fruïu de les il·lustracions que ens traslladen, gràcies als seus colors càlids, a les figures planes, a l’esquematització dels personatges i del paisatge, directament a Àfrica.
Un plaer.
‘El Sol, la Lluna i l’Aigua’
Versió de Laura Herrera i il·lustracions d’Ángeles Vargas
Traducció d’Anna Gasol Trullols
32 pàg.
A partir de 4 anys
