26J: segon assalt entre vella i nova política

PalmaMolt han canviat les coses en política estatal, i també en l’àmbit balear. Si el bipartidisme és la característica més destacada dels resultats electorals espanyols, en el cas balear les generals només s’han entès d’aquesta manera. PP i PSOE s’han repartit els 7 diputats (fins al 2004) i els 8 en joc a partir de 2007 de manera hegemònica, a execepció de les primers convocatòries, en les quals en comptes d’Aliança Popular (després PP) hi havia UCD.

Els resultats del passat mes de desembre ja dibuixaren un panorama completament diferent, amb 4 partits representats (PP, Podem, PSOE i Ciutadans), que és el que, segons totes les enquestes, es tornarà a produir mig any després. El dubte només radica a saber quin serà el repartiment d’escons, i si el PP, amb 3 diputats el desembre passat, i el PSOE, amb dos, mantindran els resultats, amenaçats per l’efecte sumatori de la unió de Podem i de MÉS. Molts pronòstics situen el tercer d’aquesta llista, l’ecosobiranista Antoni Verger, com a nou diputat al Congrés.

Els líders de Podem i de MÉS es mostren confiats amb el tercer diputat, perquè consideren que el seu electorat s’ha mobilitzat en general, i el seu acord no ha generat gaire desencant a una i altra banda. En tot cas, els més sobiranistes que fins ara votaven MÉS tenen avui l’opció de triar Sobirania per a les Illes, una formació que ha estat la novetat d’aquesta convocatòria i que ha intentat amb un candidat popular i poc convencional dinamitzar tot el vot crític amb l’actual model d’Estat i amb el finançament precari.

En tot cas, la crítica del model de finançament i de la manca de reconeixement de la insularitat per part de l’Estat no ha estat, ni de bon tros, exclusiu de Sobirania per a les Illes, sinó que pràcticament tots els partits l’han feta seva. Fins i tot el PP hi ha fet referència, encara que amb la boca més petita. Les formacions són conscients que els illencs estan cansats de pagar impostos i patir escassetat i retallades en els serveis públics a causa de la precarietat de la balança fiscal.

La lluita contra la corrupció ha estat possiblement el segon gran tema de la campanya a Balears. L’alta sensibilitat dels illencs en la matèria i el fet que fins i tot durant les darreres setmanes, en plena carrera electoral, hagin esclatat nous escàndols, ha fet que fos referència obligada en els debats i mítings. Teresa Palmer no ha defugit parlar-ne, i ha mantingut la tesi estatal: “És cosa de persones, no de partits”.

Una campanya que a Balears no ha generat especial interès ni atenció. En primer lloc perquè, com és tradició, quan es tracta d’unes generals l’agenda no la marquen els actes ni les declaracions dels candidats de les llistes balears i, en segon lloc, perquè els mateixos partits eren conscients del desencís ciutadà per la repetició de les eleccions.

A excepció del míting d’Units Podem MÉS, que en certa manera recordava els d’altres temps, la resta han estat actes petits i senzills. Política de tu a tu.