Replantejar la ciutat sense destruir-la i partir de zero

PalmaL’arquitecte d’avui viu una situació incerta. Aquests professionals treballen, des de sempre, amb uns terminis molt llargs: pot passar molt de temps des que es rep un encàrrec fins que es du a la realitat una proposta arquitectònica. Però en la societat actual, tot va molt aviat. L’arquitecte Toni Gelabert, un dels formadors de la tercera edició del workshop internacional d’arquitectura ‘Formatting Architecture’, duit a terme al Col·legi d’Arquitectes de les Balears (COAIB) i al museu Es Baluard, vol, precisament, posar sobre la taula la necessitat de reciclar i reutilitzar els espais.

La seva proposta planteja una arquitectura que té en compte els usos canviants dels llocs: “Volem replantejar la ciutat sense la necessitat de destruir-la i reconstruir-la constantment”, diu Gelabert. Per l’arquitecte, la presència habitual d’edificis abandonats sense haver estat inaugurats s’explica sovint perquè, “en acabar la construcció, la necessitat que la motivà ha caducat”.

Gesa o Son Dureta, per exemple

Com dur aquesta idea a la realitat? Segons Gelabert, cal reflexionar molt seriosament en les conseqüències d’enderrocar un edifici, especialment en el cas dels més grans, que són els que han centrat l’atenció dels tallers: “Demolir l’edifici de Gesa o Son Dureta, per exemple, tindria un cost molt gran, igual que gestionar els residus que generaria l’enderrocament”, diu Gelabert. “També té un gran impacte ecològic”, remarca. Per aquest motiu, l’arquitecte considera que cal posar en valor allò que ja tenim.

En els tallers, s'hi han desenvolupat propostes per a la reactivació de l'edifici de l'antic hospital de Son Dureta, una edificació d'enorme grandària i significativa pel seu emplaçament. Es troba prop de la primera línia de mar i al llindar del bosc del Castell de Bellver. "Son Dureta i el seu futur han estat focus de controvèrsies polítiques, ciutadanes i institucionals durant els últims anys", diu Gelabert, apuntant que també és un "actiu fonamental per al futur desenvolupament de Palma a nivell polític, social, cultural, econòmic i urbanístic".

Gelabert també ens parla de l’edifici de Gesa. Aquesta construcció emblemàtica gaudeix, per ell, d’una “posició estratègica privilegiada en relació amb la mobilitat i la connectivitat de l’illa”. La façana de Gesa, però, va ser plantejada, des del punt de vista energètic, “d’una manera del tot ineficient”, diu, ja que aquest valor era poc important en el moment que va ser construït, precisa. “Nosaltres pensam, però, que aquest fet pot generar un valor positiu”, perquè a dins es genera un efecte hivernacle -lluitar-hi en contra pot ser molt complicat-. Així, prendre’l com un avantatge perquè funcioni climàticament bé i, per tant, es destini a uns usos vinculats amb aquest fet pot suposar un gran benefici”, afirma. “Cal valorar allò que ja existeix i, a partir d’aquí, projectar cap al futur”, conclou Gelabert.