CELEBRACIÓ
Balears 18/03/2017

Un quart de segle d’ecologisme i activisme polític

Margalida Rosselló i Neus Truyol repassen els 25 anys dels Verds de Mallorca

J.v. / M.g.
3 min
Un quart de segle d’ecologisme i activisme polític

PalmaLa formació Iniciativa Verds, així com se la coneix actualment, va celebrar ahir a Palma el 25è aniversari. Un quart de segle d’ecologisme a escala mediambiental, polític i social, tot i que una de les fundadores dels Verds de Mallorca -com s’inicià la formació- i exdiputada balear, Margalida Rosselló, assegura que té dos anys més. En concret, diu que el congrés constituent es va realitzar el 19 i el 20 de maig del 1990 a Sóller. “No hi ha ningú a Iniciativa-Verds que recordi aquest congrés constituent o hi hagi participat?”, es pregunta a una publicació a les xarxes, coincidint amb la celebració.

Tot i així, Rosselló recorda a l’ARA Balears els inicis de la formació, que trencà amb l’statu quo polític de les Illes. Un grup de persones de diverses “sensibilitats”, sobretot de moviments socials, varen considerar necessari crear el partit polític. Coincidia amb la campanya anti-OTAN i altres moviments locals de les Illes que perseguien la pau social, el desarmament i la protecció del medi ambient. “Consideràvem que calia superar la manera de fer política de l’esquerra tradicional. Plantejam una altra manera d’entendre la política com una part més de la societat”, relata Margalida Rosselló.

De la mateixa manera s’expressa Neus Truyol, co-coordinadora del partit en l’actualitat i portaveu de l’Ajuntament de Palma. “El fet que hi hagi un partit que sigui ecologista ha ajudat l’agenda política. Hem duit totes les demandes i exigències o propostes del món social al món institucional”. Ella començà en el partit quan es va materialtizar la creació d’Iniciativa-Verds, moment en el qual Rosselló va decidir, uns anys abans, abandonar-lo. “Per mi és un altre partit. L’opció que es duu endavant no respon al que varen ser els Verds. Es varen acabar”, lamenta.

Rosselló creu que, en el seu moment, els Verds varen ser “molt qüestionats i posats en el punt de mira”, però que es va aconseguir començar a fer política “d’una altra manera”. I aquest canvi era tenir l’economia, l’ecologia i la societat com a elements “absolutament” implicats. “Vàrem creure que els Verds eren l’únic revulsiu que existia en aquell panorama”, remarca.

Els fets històrics i l’existència d’aquesta formació, amb el nom que sigui, han suposat una transformació política i social. “Fa 20 anys no en parlava tanta gent, però ara el fet que existeixen els Verds ha provocat que se’n parli a les institucions”, explica Truyol, i recalca: “Ha fet que els partits que no són verds, a poc a poc, hagin anat introduint aquesta lectura a les seves polítiques. N’hi ha que la posam en primera fila i n’hi ha que la posen a cinquena fila”.

Rompre amb el model insostenible des de la triple perspectiva amb què va sorgir la formació era una condició basica per a l’esdevenir del seu èxit i consolidació. Amb les eleccions de 1999 arribaria l’entrada a les institucions polítiques de les Balears. S’hi varen presentar amb Esquerra Unida i s’aconseguiren dos diputats. Es configurà el primer Pacte de Progrés i Margalida Rosselló es va convertir en consellera de Medi Ambient.

Quan s’acabà el govern del primer Pacte, tornà a guanyar el PP i s’encetà un debat polític molt gran a la formació. Uns entenien que s’havia de continuar treballant amb la col·laboració d’altres partits, però sense una vinculació directa; d’altres, que no s’aconseguiria instaurar el plantejament verd a l’agenda política si no s’ajuntaven amb Iniciativa. El 2010 es formalitzà la unió.

Més enllà de l’àmbit local, Truyol creu que també és important subratllar que existeixen partits germans arreu del món que fan polítiques en la mateixa direcció: que lluiten contra els governs de dretes, com el del PP, que titlla de “destructiu i depredador”. Truyol pensa que la formació és un “partit ecologista amb voluntat de transformació radical de la societat” i amb els mateixos postulats de molts partits verds d’Europa. “Podem fer feina a escala local, però connectats internacionalment”, puntualitza. Amb vista al futur, pensa, és necessari ser optimista: “No ens queda més remei, si volem sobreviure. Tots haurem d’acabar sent ecologistes”.

stats