El port d’Alcúdia, entre el carbó i el turisme

AlcúdiaMallorca té dues grans badies: la de Palma, a l’oest i la d’Alcúdia, al nord-est. A l’àmplia badia del nord, en un entorn natural privilegiat i en una situació estratègica per al trànsit marítim, la pesca, la navegació recreativa i el turisme s’hi troba el port d’Alcúdia, el segon port en importància de l’illa, després del de Palma.

El port, igual que la localitat que li dóna nom, existeix des de fa segles i segles. Aquí on hi ha ara el poble d’Alcúdia s’hi localitzava abans Pollentia, la capital de l’illa durant la dominació romana. Encara que no han quedat restes arqueològiques d’estructures portuàries, se suposa que les naus romanes empraven aquest racó tranquil de la badia com a refugi i lloc de comerç.

Ara bé, no tenim testimoni d’instal·lacions portuàries fins al segle XVIII. Al segle XX s’inicià ja l’ampliació del port, que va quedar interrompuda per la Guerra Civil. Les obres es van reiniciar posteriorment i al final la construcció del dic va quedar acabada l’any 1954. Durant dècades, simplement es van dur a terme obres de millora, fins que als anys 90 l’increment del trànsit de passatgers, carbó i mercaderies en general obligà a una important prolongació del moll. Des de 1992 és un dels cinc ports integrats a l’Autoritat Portuària de Balears.

Un port turístic i pesquer

La badia d’Alcúdia és actualment una de les principals zones turístiques de les Illes. El port compleix una doble funció: turística i de serveis, i per això té dues àrees clarament diferenciades: la comercial, amb un important trànsit de passatgers i mercaderies, i la d’embarcacions menors, recreatives i pesqueres.

Al moll pesquer, de 140 metres de llargària, s’hi situen les embarcacions dels pescadors agrupats en la confraria de Sant Pere. Es tracta d’un port amb una important activitat pesquera, amb unes 250.000 tones de captures anuals. Recentment ha esdevingut el port més important de les illes pel que fa a les embarcacions d’arts menors, en les quals destaca la pesca del jonquillo, la sípia, la llampuga, la llagosta, etc.

Aquest és també un important port per a les embarcacions turístiques i recreatives, amb dues zones diferenciades: una de gestionada directament per l’Autoritat Portuària, amb 116 amarraments, i una altra gestionada pel concessionari d’Alcudiamar, amb uns 730 amarraments, zona de d’avarada, tot tipus de serveis nàutics complementaris, així com zones d’oci i restauració. Alcudiamar és un port esportiu pioner en la gestió ambiental i destaca per la separació dels residus, la recollida selectiva i la prevenció d’abocaments i de contaminació en general.

Connexió: Mallorca i Menorca

A la dàrsena comercial s’hi localitza el trànsit de passatgers i mercaderies. Alcúdia és el principal punt de connexió entre Mallorca i Menorca. Dues companyies cobreixen aquest servei: Baleària i Iscomar, que transporten unes 200.000 persones que cada any, que van o vénen de Ciutadella. Si hi sumem la connexió amb Barcelona, però, el total de passatgers és de 250.000. Per acollir aquest moviment creixent de passatges s’amplià el moll de ponent i s’ha construït recentment una Estació Marítima.

El d’Alcúdia és un port molt lligat al transport dels recursos energètics i a la producció de l’energia elèctrica, que constitueixen un element essencial de la nostra societat. Ben devora del port hi hagué durant dècades l’antiga central tèrmica, construïda als anys 50, en plena expansió de l’electrificació de l’illa. La central es va ubicar precisament en aquest lloc perquè hi havia un port apte per a la descàrrega de combustible. A principis de la dècada dels vuitanta, l’antiga central es va tancar i va ser substituïda per la d’es Murterar, ubicada devora s’Albufera.

Aquesta central elèctrica, igual que l’anterior, empra com a combustible principal el carbó, que arriba a aquest port procedent de llocs tan llunyans com Sud-àfrica. Amb un milió de tones anuals, el carbó representa un 75% del total del trànsit de mercaderies (1.350.000 tones). El seu transport no ha estat al marge de la polèmica. Durant anys els camions que sortien del moll travessaven el nucli de població del port d’Alcúdia i provocaven molèsties per culpa del renou i la pols que generaven. Aquest va ser, idò, el motiu principal perquè es construís la circumval·lació des del port fins la central.

A través del port també arriben a Mallorca unes 40.000 tones de gas i en surten 35.000 tones de ferralla cada any: restes de vehicles i deixalles fèrriques en general que s’exporten per al seu reciclatge.

Per altra banda, a Alcúdia s’hi desembarquen 50.000 tones de productes agroalimentaris i se n’embarquen 34.000, a més de diverses quantitats de vehicles, fustes, maquinària, etc. Bona part de les mercaderies que en surten tenen com a destinació Menorca i a Mallorca només hi estan de pas.

Entorn natural privilegiat

El port d’Alcúdia està envoltat d’àrees natural de gran valor que tenen diversos graus de protecció: el parc natural de s’Albufera i la reserva natural de s’Albufereta, la finca pública de Son Real, sa Canova, la Victòria i es Cap des Pinar, etc. A més, no gaire enfora hi ha la península de Formentor, l’extrem nord de la Serra de Tramuntana i, a l’altra banda, el parc natural de la península de Llevant. A tot això hi hem de sumar els fons marins de la badia, que s’inclouen en la seva totalitat, juntament amb les aigües de la badia de Pollença, a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC), especialment per la presència de posidònia.

Aquest és l’entorn del port del nord de l’illa de Mallorca, el port de l’energia i del turisme, que té el repte d’adaptar-se als canvis de model energètic i de respectar l’entorn privilegiat que l’envolta.

Format audiovisual al web

Com a complement d’aquest projecte divulgatiu sobre els diferents ports de les Illes Balears, podreu trobar al web de l’ARA Balears el cinquè capítol de la sèrie: ‘Els ports, les portes de les Illes’, que aquesta setmana tracta sobre el port d’Alcúdia, a Mallorca.