Paul Bilbao: "El Protocol dels drets lingüístics ha de servir als poders públics en la definició de les seves polítiques lingüístiques"

PalmaPaul Bilbao és llicenciat en Filologia Basca, postgraduat en Planificació Lingüística, expert universitari en drets humans, màster en Drets Fonamentals i Poders Públics i vinculat estretament amb el moviment social a favor de la llengua basca. Va treballar, i el va dirigir, durant gairebé una dècada a l'Observatori dels Drets Lingüístics. El 2010 va ser nomenat secretari general de Kontseilua, l'organisme que aglutina desenes d'entitats que treballen a favor de la llengua basca. Aquest dimarts presenta el Protocol dels drets lingüístics o Protocol de Donostia, organitzat per la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) i l’STEI Intersindical, a les 19 hores a l'Arxiu del Regne de Mallorca. A l'acte, també hi serà el representant de l’Institut Ramon Llull a les Balears, Lluís Maicas.

Com va sorgir la idea de desenvolupar la Declaració universal dels drets lingüístics?

Sant Sebastià va ser la capital cultural europea durant el 2016. Des de Kontseilua teníem molt clar que la capitalitat cultural havia de mostrar, d'una banda, la veritable diversitat lingüística europea i alhora la situació d'injustícia que vivien milions de ciutadans que volen viure en llengües pròpies del continent; i d'altra banda, volíem deixar un llegat que servís per ajudar en la gestió de la diversitat lingüística. Sabíem que vint anys abans la societat civil havia definit els drets lingüístics, per tant, la passa següent era determinar quines mesures s'haurien de prendre per garantir aquests drets, i d'aquí va venir la idea de crear el protocol.

Com s'hi varen implicar les entitats i organitzacions que han participat en la redacció?

Kontseilua va fer una crida a desenes d'entitats que treballen per les llengües minoritzades a Europa. Definírem una metodologia bastant concreta perquè els agents socials ens fessin arribar les seves aportacions. És cert que per a tot el procés convidàrem sis entitats de prestigi internacional per marcar les pautes que podria seguir el protocol, i també creàrem un Comitè Científic amb 15 persones expertes per blindar-lo acadèmicament. I s'ha de dir que ens va sorprendre la quantitat d'aportacions que ens varen arribar de molts i diferents racons d'Europa.

A quines ciutats europees s'ha presentat el Protocol des que es va donar a conèixer a Donostia el desembre de 2016?

D'una banda, voldríem subratllar les presentacions que es varen fer durant el procés d'elaboració. Anàrem a Irlanda, Gal·les, Frísia, Galícia, Catalunya, Dinamarca, Noruega, Estònia, Occitània... I durant el 2017 l’hem presentat a Estrasburg i a Mallorca; i aviat el durem a Saragossa, Barcelona, Compostel·la i Leipzig. Estam ajustant l'agenda. De tota manera, hi ha hagut ciutats en les quals els mateixos agents locals que han participat en l’elaboració n'han fet les presentacions. Per nosaltres aquest camí és molt interessant, perquè senten el Protocol com una eina seva.

Quin camí ha de fer el Protocol per aconseguir el compromís institucional i el suport jurídic?

Som conscients dels problemes i obstacles que va tenir la Declaració universal dels drets lingüístics perquè es convertís en un annex de la Declaració dels drets humans. Per això, hem pensat que l'objectiu final no ha de ser tant el fet que es converteixi en un document jurídic vinculant, sinó que sigui un document que serveixi, als poders públics, en la definició de les seves polítiques lingüístiques. Un document que ha estat consensuat per més de cent agents que representen més de trenta llengües minoritzades no pot ser obviat per les institucions, i aquesta és la fortalesa que hem de subratllar una vegada i una altra. De tota manera, ja hem obert una via de diàleg i col·laboració amb el Consell d'Europa per a la utilització del protocol com a eina de suport per a la gestió adequada de la diversitat lingüística.

Com veis l’aplicació del protocol en una comunitat lingüística que depèn de tantes administracions diferents i amb normatives i legislació diferent?

En el cas català i basc, les nostres comunitats lingüístiques estan dividides en diferents estats i administracions. Perquè el protocol pugui ser aplicat en aquests casos existeix el Quadern, que és el document en què apareixen els indicadors d'avaluació de cada mesura. Al Quadern, els agents socials determinen quina institució és responsable del compliment de cada una de les mesures i estipulen en quin grau i ordre s'haurà de complir en els pròxims cinc i deu anys. En aquest sentit, cada comunitat lingüística podrà adaptar el protocol a cada llengua i administració.