ATALAIANT DES DE L'ESPAI
Balears 23/12/2016

Quan la nit s’encén

Els satèl·lits dibuixen i ens ajuden a donar significat a la llum de la Terra en fer-se de nit

Joan Bauzà
4 min
Figura 1. Imatge nocturna d’una part de la Terra enregistrada pel satèl·lit SNPP durant el mes d’agost de 2016. / J. BAUZÀ A PARTIR DE DADES DE NASA/NOAA

GeògrafSi ens imaginam un satèl·lit, orbitant a uns 800 km de la Terra, passant pels pols i completant una òrbita cada 102 minuts, podrem entendre que l’aparell viatjarà la meitat de la seva òrbita sobre la meitat de la Terra on és de nit.

Enregistrar imatges de nit és una tasca complicada i que requereix sensors d’una elevada sensibilitat a la llum quan es pretén captar radiació en l’espectre visible. El satèl·lit SNPP, sigles de Suomi National Polar-orbiting Partnership –en honor del meteoròleg Verner Suomi–, va equipat amb el sensor VIIRS que té una banda anomenada DNB de Day-Night Band, capaç d’enregistrar llum d’una intensitat 10 milions de vegades menor a la llum del Sol reflectida per la Terra.

La nit no és tan fosca com podem pensar i, si observam la figura 1, sembla que l’ésser humà ha treballat de valent per compensar la seva por ancestral de la foscor. La imatge fou enregistrada pel satèl·lit SNPP i és una composició a partir de seleccionar les millors imatges disponibles durant el mes d’agost del 2016, un cop filtrada la presència de núvols i la contribució de la llum de la Lluna.

La imatge ens brinda una visió d’una part de la Terra entre els 23° N i els 60° N i entre els 12° W i els 40° E. La major part de la llum és d’origen antròpic, però també es pot observar llum generada per incendis forestals en el nord de Portugal (1).

Un dels fets més evidents és el contrast entre el continent europeu i el nord del continent africà, sobretot si ens allunyam del litoral. L’interior de la part septentrional d’Àfrica és fosc i únicament destaquen alguns punts, com les refineries de petroli de Hassi Messaoud a Alger (2) o la traça serpentejant del Nil (3). Europa està farcida de llum que dibuixa les grans capitals de forma clara, com Moscou (4), París (5) o Londres (6), entre d’altres. També s’observen patrons industrials com el cinturó de llum entre Torí, Milà i Venècia (7) o les plataformes petrolieres a la mar del Nord (8).

Les aplicacions de les imatges nocturnes són diverses; una de les més habituals és derivar el producte interior brut d’un país o veure l’abast de panes elèctriques derivades d’episodis de tempesta severs. També ajuden a la detecció d’incendis forestals, de combustions de pous de petroli o de grans vaixells pescant amb fanals. En un altre àmbit, més natural, detectarem aurores polars, llamps, erupcions volcàniques, bioluminescència, etc.

Figura 2. Imatge de les Illes Balears amb valors de radiància enregistrada pel satèl·lit SNPP durant les nits d’agost de 2016. / J. BAUZÀ A PARTIR DE DADES DE NASA/NOAA

Fins aquí hem dut a terme una anàlisi visual, prou significativa, però seguidament passarem a fer una anàlisi digital per l’àmbit geogràfic de les Illes Balears, aprofitant els valors de radiància registrats pel sensor del satèl·lit, que ens permet generar algunes dades de tipus quantitatiu.

Si observam la figura 2, que correspon a la mateixa imatge d’agost del 2016 ampliada, veim com aquells 3-4 puntets de llum que a la imatge anterior es veien sobre les Illes Balears amagaven una informació més completa. Si examinam la llegenda, veim com el mapa ens indica la radiància enregistrada pel satèl·lit en nanoWats/cm2/sr en un rang que va de 0.1 nanoWats/cm2/sr a 308 nanoWats/cm2/sr.

Com és d’esperar, la presència de llum coincideix amb els nuclis urbans i amb les diferents zones turístiques. Menorca és l’illa més fosca, mentre que Eivissa i Mallorca són les més lluminoses, amb Palma com la major ‘torxa’ de l’Arxipèlag.

Figura 3. Gràfica comparativa dels valors de radiància i població de 2015 dels 14 municipis de més població de les Illes Balears exceptuant Palma durant l’agost de 2016. / J. B. AMB DADES DE NASA/NOAA

La figura 3 representa un petit exercici, consistent a dibuixar una gràfica a partir de les dades de radiància acumulada en cada un dels 14 municipis de major població de les Illes Balears, exceptuant Palma. Com es por observar a la figura 2, Palma destaca amb diferència sobre la resta de municipis i, amb un valor de radiància de 25107 nanoWats/cm2/sr per una població al 2015 de 400578 habitants, ens distorsionaria la gràfica.

La gràfica ens mostra com, en termes generals, existeix una correlació entre la població i la quantitat de llum enregistrada pel satèl·lit. Però la recta, que ens dibuixa aquesta tendència, permet observar algunes particularitats, com per exemple els municipis de Calvià i el de Sant Josep de sa Talaia –amb l’aeroport–, que proporcionalment mostren una quantitat de llum superior a la que els tocaria pel nombre d’habitants. A l’extrem oposat tindríem municipis com Inca, Ciutadella o Manacor.

Hem de tenir en compte que el satèl·lit efectua la seva passada a la 01.30 h de la matinada; per tant, és probable que la majoria d’activitats lúdiques a l’aire lliure, com concerts o competicions esportives, que necessiten una quantitat important de llum artificial, hagin finalitzat. Així, en el cas de les Balears, pel que indica el mapa, una part important de llum enregistrada pel satèl·lit prové de l’enllumenat públic amb valors màxims a les grans infraestructures aeroportuàries i ports principals.

En tot cas, aquest exercici correspon a un curt període de temps i per treure conclusions més significatives seria convenient agafar una sèrie més llarga. De fet, comparant els mesos d’agost del 2016 i agost del 2012 vaig poder observar com Manacor i una part del centre de Palma havien disminuït el nivell de llum de manera significativa. Parlant amb en Joan Pascual (arquitecte), de l’Ajuntament de Manacor, em va confirmar que durant els darrers anys havien anat substituint les antigues làmpades de l’enllumenat públic per d’altres de tipus led, que permeten una millor focalització de la llum i un menor consum. Imagín que a Palma és un cas semblant.

Per acabar, tornant a la figura 1, observant la Terra de nit i imaginant que és un cel artificial, amb les seves galàxies, estels i forats negres definits pel model socioeconòmic dominant, seria assenyat recordar que, per veure el cel verdader, haurem d’anar a les parts fosques del mapa.

stats