El sector de la neteja vol pujades de salari com les del conveni de comerç

PalmaEl sector de la neteja de les Balears vol augments de sou similars als acordats entre sindicats i patronal per al nou conveni sectorial de comerç (del 6,5% en tres anys). “La pujada de sous és indiscutible, fa molts d’anys que estam amb congelacions. Des del meu punt de vista, podríem estar satisfets si renovam el conveni com en el comerç, però un augment de menys del 3% en tres anys seria inacceptable”.

Són paraules de María Llanos, responsable de neteja d’UGT, un dels sindicats que aquesta setmana inicien mobilitzacions contra diverses empreses de neteja, precisament, per haver aprovat convenis per sota del del sector que empitjoren les condicions de les seves plantilles.

Des dels sindicats (també CCOO i USO) denuncien que altres companyies no tenen en regla el pagament de nòmines i tenen el personal “cada mes en la incertesa” de saber quan cobraran. En concret, la situació més greu és la provocada per Kle, una empresa que treballa amb diverses conselleries del Govern i, per exemple, a l’hospital de Son Llàtzer.

Allà, de fet, el personal mèdic i de les cuines s’ha organitzat per ajudar els serveis de neteja (majoritàriament dones) que, amb els retards en el cobrament, no arriben a final de mes: s’han muntat taules amb menjar perquè algunes d’aquestes persones varen haver de sol·licitar a la cuina que els guardassin allò que sobrava.

Llanos denuncia que Kle treballa, a més de fer-ho amb diverses conselleries, també amb Serveis Ferroviaris de Mallorca, l’IB-Salut, ajuntaments com el de Sant Llorenç, a l’aeroport d’Eivissa i en altres comunitats.

“El pitjor de tot això és que moltes d’aquestes treballadores fan feina per hores i han de treballar en fins a cinc empreses per poder tenir una jornada completa”, explica Llanos, una situació que “el nou conveni haurà d’arreglar també”.

Les mobilitzacions convocades pels sindicats inclouen concentracions davant algunes de les empreses i vagues durant l’estiu per anar pressionant amb vista a desembre, moment en què caduca l’actual conveni sectorial.

Pretenen ser, a més, “un toc d’atenció a les administracions”, perquè “el problema és que continuen donant contractes a aquestes empreses i, mentre continuïn contractant-les, es produirà un perjudici per al sector, perquè aquestes companyies tiren els preus per terra en els concursos públics, en què abaixen els salaris i les altres empreses no poden competir-hi”.

Isabel Castro, directora general de Treball, Economia Social i Salut Laboral, assegura que al Govern hi ha “molta preocupació” per “com ha afectat la reforma laboral el sector de la neteja”, ja que es tracta d’una activitat en què gran part del cost recau en els salaris i qualsevol retallada es trasllada a la plantilla, que es precaritza.

Per aquest motiu, des de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria s’està treballant en la redacció d’un informe que valori l’impacte de la reforma sobre el sector per tal de veure quants convenis s’han redactat des de la reforma laboral i amb quins salaris s’han aprovat (abans de la reforma laboral, no estaven permesos els convenis d’empresa amb pitjors condicions que els de sector).

Clàusules socials

“Consideram que aquests convenis no haurien d’estar permesos i, de fet, demanam que es derogui la reforma laboral”, afirma Castro. Mentrestant, recorda que el Govern va aprovar les clàusules socials en la contractació pública, que estableix com a requisit imprescindible per accedir a un contracte amb l’Administració oferir condicions laborals iguals o millors a les dels convenis sectorials.

La directora general explica que es tracta d’una tasca que s’ha de fer “tant al sector públic com a les empreses privades”, i malgrat que afirma que la negociació del nou conveni és una qüestió a resoldre entre sindicats i patronal, des del Govern s’apostarà per aconseguir “uns salaris dignes” (en el cas del conveni de comerç, la Conselleria va haver de jugar un paper important com a mediadora per desencallar les negociacions).

Llanos, per la seva banda, assegura que durant les negociacions intentaran “blindar” les plantilles davant l’aprovació de convenis que estiguin per sota dels sectorials, de la mateixa manera que va fer-se, per exemple, amb el d’hoteleria.

En qualsevol cas, afirma que a UGT els “preocupa que els drets dels treballadors es vegin perjudicats pel que han fet sindicats com SITE, que han permès la signatura d’aquests convenis”.

A les Balears hi ha aproximadament 7.000 persones que fan feina en el sector de la neteja, una gran majoria de les quals són dones (amb les conseqüències que això implica, si es té en compte que es tracta d’una activitat especialment precaritzada).

Empreses que els sindicats critiquen

Des dels sindicats denuncien que són nombroses les empreses que han aprovat a les Balears convenis per sota del sectorial des de la reforma laboral o que no estan al dia amb el pagament de nòmines:

Kle

Treballa sobretot amb administracions públiques i fa la neteja de conselleries i alguns hospitals.

Brillosa

S’encarrega, per exemple, de la neteja a IB3.

Candor

Assegura que el seu “punt fort” és la neteja d’habitatges.

Sayago

Opera a tots els municipis de Mallorca.

Calinet

S’anuncia com una de les millors empreses de neteja d’obres.

Avança

A més de dedicar-se a la neteja, realitza tasques de pintura i llanterneria.

Top Clean

Treballa a totes les Illes des de fa més de 25 anys.

Interservice

També realitza reformes integrals de pisos.