Llorenç Gost : “La retòrica no és bona ni dolenta, depèn de l’ús que se’n faci”

Llorenç Gost (sa Pobla, 1977) és doctor en Filosofia per la UIB. Actualment ocupa el càrrec de director de comunicació del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears i, encara que no es dedica professionalment a la filosofia, ha desenvolupat una tasca investigadora molt productiva entorn de temes relacionats amb la filosofia grega; concretament ha estudiat el llenguatge en els primers filòsofs i el seu intent de superació de les explicacions cosmològiques, mitològiques i religioses. El 2011 va obtenir el Diploma d’Estudis Superiors amb el treball d’investigació titulat Retòrica clàssica i comunicació. També té un Màster en comunicació per la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM) i el títol de postgrau de la UIB d’especialista en realització de documentals en format digital per a cinema i televisió. Mentre estudiava la llicenciatura en filosofia va treballar com a redactor als diaris Última Hora i Diari de Balears. El 2016 va obtenir el títol de doctor amb la tesi Espai Públic, comunicació i democràcia a l’antiga Grècia, dirigida pel professor Francesc Casadesús. Amb Llorenç Gost parlam de la seva tesi, de la relació entre democràcia, comunicació i espai públic a l’antiga Grècia, amb la finalitat d’extreure conclusions útils per pensar també la repolitització de les places provocada per l’emergència del moviment del 15M i de la Primavera Àrab.

Sembla que la vostra trajectòria acadèmica i professional conflueix en un mateix interès per la comunicació...

Sí, és una confluència, però una mica forçada, que es va produir mentre estava estudiant i treballava com a redactor. En l’àmbit acadèmic, el meu interès principal era la filosofia grega, però després d’orientar la meva carrera professional a la comunicació havia de cercar un espai de confluència i tenia clar que havia de ser la filosofia grega, que és la meva passió. Era un repte posar en relació la filosofia grega amb la comunicació. Vaig començar fent una tesina sobre retòrica clàssica i comunicació i, una vegada acabada, necessitava una coartada per continuar amb la tesi, que vaig trobar el 2011 amb l’aparició del moviment del 15M.

Al vostre estudi us interessau especialment per la retòrica, per la relació entre l’art de la comunicació i la democràcia. Quina relació hi ha entre retòrica i democràcia a l’àgora?

La comunicació en els seus orígens està lligada a la democràcia. La retòrica, que podem descriure molt senzillament com l’art de parlar adequadament amb fins persuasius, per convèncer, assoleix la seva màxima expressió a l’assemblea, dins l’àgora. I, l’àgora, l’hem d’entendre com un espai en permanent evolució, que serveix tant per fer petites reunions, com mostra Homer a la Ilíada i l’ Odissea, com per establir relacions comercials. Aquests usos de l’àgora són una mostra de vitalitat i tenen en comú el fet d’afavorir l’intercanvi, tant de mercaderies com de paraules o sociabilitat. L’àgora, la retòrica i la democràcia són tres elements que estan íntimament connectats. Pot haver-hi àgora sense democràcia, però aleshores deixa de ser un espai lliure i obert a la comunicació. L’àgora és el centre neuràlgic de la polis i l’espai comú on l’home interactua amb els altres. L’àgora fonamenta la vida pública, és l’espai de realització humana, on neix el concepte de política com a activitat i interès dels ciutadans pels assumptes de l’estat. És el ‘zoon politikon’ d’Aristòtil, l’home social que evoluciona cap a un ésser viu capaç de discórrer, com molt bé destaca la filòsofa Hannah Arendt. I aquesta capacitat comunicativa ens torna a situar a una àgora democràtica, en la mesura que no es pot desenvolupar sense l’existència d’un espai lliure com el que proporciona la democràcia. Ja Aristòtil va establir que la planícia és el lloc ideal per a la democràcia, perquè és on millor es pot donar i prendre la paraula, perquè a la planícia, a més, les persones es poden mirar a la cara, a la mateixa altura; a diferència de la posició elevada, representada per l’Acròpoli d’Atenes, que és més adient per a un règim oligàrquic o aristocràtic.

En els seus diàlegs, Plató desconfia de la retòrica, perquè considera que la persuasió falseja les coses i no proporciona coneixement vertader. De la crítica filosòfica de Plató a la retòrica se segueix també una crítica al sistema democràtic?

La retòrica no és bona ni dolenta, depèn de l’ús que se’n faci. Saber parlar bé és positiu, però l’ús de la persuasió pot ser negatiu, pot usar-se per fer el mal, com ja va advertir Plató. Plató va criticar que la capacitat retòrica d’un polític podria ser utilitzada a favor d’interessos particulars. Al final de la seva vida, Plató s’obsessiona amb el control de la polis i l’accés a l’àgora i es preocupa pels usos que es feien d’un espai on tothom hi podia participar. Argumenta que, de la mateixa manera que no es demana que un sabater faci una planificació urbana o que un barber construeixi un vaixell, tampoc no s’ha de demanar a un sabater o un barber que governi la polis. Popper acusa Plató de totalitarista, però el que proposa Plató és confiar el govern de la polis als filòsofs, a aquells que coneixen l’essència del bé. És ver que Plató té tesis antidemocràtiques, però jo no compartesc la concepció totalitarista de Popper.

Quines eren les principals regles i habilitats comunicatives que havia de conèixer i dominar un ciutadà grec que volgués imposar-se en els combats dialèctics?

Aristòtil escriu un manual de retòrica que encara ara és vigent i que és usat com a exemple històric als estudis de comunicació. Aristòtil ja avança la necessitat d’adaptar el discurs a l’auditori, una cosa que en aquell temps va costar molt d’entendre i que és una norma bàsica de la comunicació actual. La majoria de les seves propostes fan referència a com s’ha d’actuar. Per Aristòtil, el polític ha de ser un actor, perquè ha de saber interpretar el paper d’orador i aplicar aquells mecanismes que donen vida al discurs.

La filosofia està perdent pes a les aules, però està guanyant presència fora de l’acadèmia. Com valorau el fet que la filosofia reivindiqui la seva utilitat recuperant presència al carrer?

La filosofia està perdent importància a les aules, s’estan llevant assignatures i s’està transformant en una carrera de vitrina. Crec que és un gran error. Esperem que sigui cert el que dius i que la gent s’impliqui un poquet més amb la filosofia, encara que sigui des de fora de l’àmbit acadèmic, que en definitiva és l’àmbit on va néixer. La filosofia, mentre toqui les preocupacions de la gent i estimuli l’esperit crític de la societat actual, tindrà futur.

Com haurien d’estar dissenyades les ciutats modernes per afavorir el diàleg i la democràcia?

Les places centrals de les ciutats modernes conserven característiques similars a les de l’àgora antiga. En qualsevol cas, la democràcia necessita d’espais oberts i accessibles. De fet, l’àgora antiga i la moderna es localitzen a una esplanada rectangular i allargada, al lloc on conflueixen les principals vies de comunicació. La democràcia i el diàleg també necessiten espais d’oci. Per això a l’àgora democràtica d’Atenes del segle V aC hi havia també barbers, mercaders, banquers, sabaters... La importància de l’àgora és determinada pel fet que afavoreix la interacció social, la trobada i l’intercanvi, tant de mercaderies com de paraules.

A la vostra tesi defensau el caràcter agonal i, per tant, competitiu i discutidor del ciutadà grec, com un valor positiu. No trobau que la competició discursiva fomenta valors antisocials com l’egoisme i l’individualisme?

Plató es queixa precisament d’aquest caràcter agonal propi de la democràcia, perquè implica un excés d’individualisme i egoisme. Plató es queixa de l’individualisme, però també de la ignorància del poble, de l’existència d’una gran majoria d’analfabets, i sobretot es queixa del fet que la capacitat retòrica dels polítics i els oradors els podia dur fàcilment a manipular el poble. Plató era antidemòcrata, encara que fa mal dir-ho, perquè com diu Whitehead “tota la filosofia occidental són notes a peu de pàgina dels llibres de Plató”. L’exemple de democràcia directa d’Atenes és mal de pair per a Plató i per a altres autors, com Aristòfanes, partidaris de preservar el sistema polític tradicional.

El moviment del 15M i altres moviments afins, com Occupy Wall Street, aconseguiren recuperar temporalment la funció política i comunicativa de les àgores modernes, les grans places públiques?

Sí, els espais públics, les modernes àgores, han recuperat temporalment la seva funció originària, com a indrets catalitzadors de la vida pública i font de la pròspera comunicació social. No hem de perdre de vista que la comunicació actual és hereva d’una tradició literària i retòrica que ve d’antic i que ara ha estat molt potenciada a través de les xarxes socials. L’espai virtual és necessari per fer arribar les queixes de diversos col·lectius reclamant una democràcia més útil, més participativa i més justa, i complementa perfectament les reivindicacions que tenen lloc als espais públics. Vázquez Montalbán deia que “la democràcia és un present bellíssim, però s’ha de poder tocar”. La democràcia no s’ha de posar dins una urna per contemplar-la. Els moviments que, com el 15M, qüestionen l’actual model de democràcia fan una tasca lícita i necessària, que ens pot permetre progressar.

Quins canvis ha introduït l’aparició d’internet i les xarxes socials en la concepció de la comunicació, la democràcia i l’espai públic?

Sense àgores ni espais públics no seríem capaços de viure en societat. A la Grècia democràtica, eren conscients de la importància social de la comunicació, per això existia la professió de pregoner, l’encarregat de fer arribar els missatges a l’àgora. Avui dia disposam de mitjans de comunicació directes i globals, com les xarxes socials, amb capacitat per fer arribar tot tipus de missatges de manera immediata d’una banda del món a l’altra. Avui, viure sense internet i sense estar connectats esdevé gairebé impossible. L’ús de les xarxes socials també planteja problemes. Hi ha estudis que destaquen que el 34% de les piulades a Twitter són injurioses, de trols i ‘hackers’. Aquest ús negatiu de les xarxes, l’hem de tenir molt present, però no altera ni poc ni gens el gran potencial reivindicatiu que tenen.

Una de les lliçons del 15M és que, sense espais públics oberts a la reivindicació i a la comunicació, no hi ha democràcia?

Sense l’existència d’espais públics no hi ha democràcia, de la mateixa manera que sense democràcia tampoc no existirien espais públics. Aquests espais són essencials perquè permeten que l’home es realitzi i sigui lliure i, a més, pugui exercir la capacitat retòrica d’influir en el sistema democràtic i econòmic.