L’entorn urbà, una oportunitat per afavorir la vida saludable

PalmaSeixanta investigadors d’universitats de Polònia, els Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i de la Universitat de les Illes Balears han participat aquesta setmana a Palma en la quinzena edició de l’Escola d’Estiu Internacional en Promoció de la Salut, organitzada per la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, en col·laboració amb el Col·legi d’Infermeria de les Illes Balears. Enguany ha girat al voltant de la promoció de la salut en tots els entorns.

“Pots comparar què fan els altres països i acabes valorant més la formació que reps”, assegura Gaizka Parra, infermer i estudiant del màster en Investigació en Salut i Qualitat de Vida de la UIB.

Desigualtats

“La promoció de la salut es pot analitzar des de moltes perspectives; s’està investigant molt i s’està fent una anàlisi profunda de com determinades polítiques públiques afavoreixen la salut o augmenten les desigualtats”, explica Berta Paz, coordinadora d’aquesta edició de l’Escola d’Estiu Internacional i directora del màster en Investigació en Salut i Qualitat de Vida de la UIB.

“Reduirem les desigualtats en salut si feim una societat més igualitària, d’una banda, mitjançant polítiques públiques, i de l’altra, fent formació en salut a escala individual, grupal i comunitària. Hem d’ajudar la gent a prendre decisions més saludables”, assegura Lotte Kaba-Schönstein, professora d’Infermeria de la University of Applied Sciences Esslingen d’Alemanya. En aquest sentit, Kaba-Schönstein considera que el paper de les infermeres i dels professionals de la salut és molt important, perquè “estam a prop de la gent i confien en nosaltres”.

El rol de les infermeres a Alemanya és molt diferent del d’aquí. “El nostre sistema està centrat en la figura del metge”, explica Kaba-Schönstein. “El treball en equip no existeix. Moltes infermeres espanyoles han vingut i han acabat partint”, lamenta Norma Huss, professora d’Infermeria de la University of Applied Sciences Esslingen.

Entorns saludables

Hi ha molts motius que influeixen en el fet que la gent no tingui un hàbit saludable, i un n’és l’entorn. “L’estratègia no és culpabilitzar la gent, sinó analitzar des de totes les polítiques per què la gent de manera natural no ho fa; potser viuen en una zona poc il·luminada, a prop de l’autopista, o surten de la feina molt tard”, explica Berta Paz. Cada vegada es treballa més en el concepte de ‘ciutat saludable’ i els efectes socials que té. “Als Estats Units s’ha vist que a les ciutats on més s’ha cuidat l’entorn i on s’han afavorit els horts urbans, hi ha hagut un impacte positiu en la seguretat als carrers i en la violència”, apunta.

L’adequació de carrers per a vianants, els horts urbans i els carrils bici són algunes de les mesures que faciliten l’accés a uns hàbits més saludables. Tanmateix, la coordinadora de l’Escola d’Estiu alerta que en aquesta intervenció s’ha de tenir en compte l’equitat, ja que “en millorar unes zones podem estar creant més diferències dins la ciutat i, per tant, hem de treballar amb tots basant-nos en les seves necessitats”.

Així mateix, l’entorn laboral és un altre factor que condiciona la nostra salut. “Vivim en els nostres centres de treball, hem d’analitzar què menjam allà, quin ambient social hi ha i veure què s’hi pot fer per millorar-lo”, afirma.

Bones pràctiques

Un exemple d’entorn saludable és el campus de la UIB, on s’ha habilitat un espai d’horts urbans i els dijous hi ha un mercat ecològic. “Ara és més probable que la gent mengi més fruita que abans perquè s’ha facilitat aquest accés”, explica.

Des dels centres de salut també s’incentiven els hàbits saludables mitjançant rutes per la ciutat. “Són activitats que faciliten les relacions socials i redueixen la solitud, i això també és promoció de la salut”, precisa Berta Paz.