La intermodalitat, una possible solució

PalmaArriben a l’aeroport i s’han de desplaçar fins a una de les poblacions de Mallorca, on tenen reservat l’hotel. Ja saben com arribar-hi, en coneixen l’adreça i no han llogat cap cotxe de lloguer; prefereixen desplaçar-se en transport públic per aportar el seu gra d’arena a la mobilitat sostenible o simplement no tenen prou doblers per a un cotxe llogat. Paguen un bitllet en el bus 1 de l’empresa EMT de Palma i aconsegueixen arribar a l’estació Intermodal, on se’ls informa que han de comprar un altre bitllet per poder utilitzar els busos TIB, que operen de manera radial des dels diferents nuclis de població fins a Palma, i en sentit contrari.

A ciutats com Barcelona, on amb un sol tiquet es pot accedir al transport públic i fer transbords en els ferrocarrils de la Generalitat, el tren de l’estat Renfe, els busos de l’àrea metropolitana i el metro, aquesta situació no seria comprensible. És cert que existeixen molts tipus de descompte per a aquells residents de l’illa que desitgen utilitzar els busos interurbans del TIB; i encara que el descompte per desplaçar-se per dins Palma només queda reservat per als residents de la capital, ni tan sols aquests disposen d’un bitllet integrat. El TIB i l’EMT són independents, i independents són els seus bitllets, els trajectes i horaris.

Intermodalitat

Joana Maria Seguí, catedràtica de Geografia Humana de la UIB i directora del grup d’investigació GITMOT (Turisme, Mobilitat i Territori), apunta els beneficis que una “intermodalitat real” podria significar per als que es desplacen en transport col·lectiu per Mallorca. “La intermodalitat no és real, ja que has de comprar dos bitllets per desplaçar-te per l’interior de Palma i per anar fora de Palma”. L’EMT és l’empresa pública de l’Ajuntament de Palma per al transport públic de dins la capital, amb descomptes només per als residents de Palma. El TIB, el transport públic interurbà, encara que ofereix descomptes per a joves, gent de la tercera edat, pensionistes i membres de famílies nombroses, no considera una integració real del transport amb l’EMT. “El transport col·lectiu és fonamental per al desplaçament de tota aquella població per dues coses: per a una població que no té accés directe a la mobilitat individual i que requereix la utilització de mitjans col·lectius; i, en segon lloc, perquè és la manera més sostenible de moure’s”, afirma.

La integració d’aquests dos bitllets podria desembocar en un major atractiu cap al transport públic, perquè “gràcies a l’augment de la qualitat de vida ara hi ha moltes menys persones que agafen el transport públic. És necessari que el transport públic resulti atractiu per als usuaris”, indica Seguí.

En aquesta línia, el també geòleg Jaume Mateu, de la UIB, assenyala que és necessari “redefinir les línies i pensar-les de nou; s’hauria de partir d’un bon diagnòstic sobre quins han estat els principals canvis que s’han produït en les pautes de mobilitat els darrers anys”. En el marc de la crisi econòmica, encara vigent, aquest moment seria el “més idoni” per replantejar el transport públic de manera que resulti “competitiu, ja que a hores d’ara no ho és”, subratlla.

Sostenibilitat

“S’ha de caminar cap a un model de mobilitat sostenible, que no vol dir res més que donar protagonisme al transport públic i no motoritzat i que el privat tingui cada vegada menys protagonisme”, diu Mateu. Amb l’oferta de les bicicletes i el tren s’han fet alguns avenços, però el geòleg apunta que “encara queda molt per desincentivar l’ús del cotxe i aconseguir que el transport públic sigui competitiu”.