340.000 euros de multa a Vueling pel caos del 2016

Els retards i les cancel·lacions de la companyia van afectar, a les Balears, uns 191.000 passatgers

La Direcció General de Consum del Govern ha sancionat Vueling amb 340.000 euros pel caos de retards i cancel·lacions registrats entre el juny i el juliol del 2016, que van afectar 191.000 passatgers de les Illes. La multa es justifica, també, per considerar que l’aerolínia va ignorar els requeriments de l’Administració.

Es tracta de la “multa més elevada” imposada per Consum en matèria aèria, segons va explicar ahir durant la roda de premsa posterior al Consell de Govern la consellera de Salut, Patricia Gómez, de qui depèn aquest departament.

Segons va explicar Gómez, el total de la sanció es divideix en dues multes: 320.000 euros per infracció molt greu pels retards i les cancel·lacions i 20.000 euros més per “ignorar de manera reiterada” el requeriment de l’Administració per aportar informació necessària que havia d’aclarir les situacions provocades per l’aerolínia -com les cues a l’aeroport i el col·lapse de les reclamacions.

El perquè de l’expedient

La consellera va detallar ahir les raons que s’han tingut en compte des del Govern a l’hora d’iniciar un expedient sancionador contra Vueling: asseguren que es tracta d’una falta molt greu per l’incompliment dels contractes amb cadascun dels passatgers que es van veure afectats. Les raons de la sanció són, essencialment, el nombre elevat de perjudicats i les “incidències sistemàtiques”.

D’aquesta manera, des de la Conselleria de Salut i, més concretament, des de la Direcció General de Consum, consideren una circumstància agreujant el fet que Vueling tingués un volum molt elevat de vendes durant el període en què es van produir totes les incidències. De fet, es va situar com a líder del mercat de l’Estat en els primers nou mesos del 2016 amb una quota de mercat del 29%. Des del Govern també consideren un agreujant el fet que els retards i les cancel·lacions afectassin “vols amb declaració de servei públic”, sobretot aquells entre Menorca i Madrid.

D’altra banda, l’Executiu ha considerat atenuants la correcció dels fets, ja que no s’han tornat a registrar posteriorment al caos de l’estiu passat, i la reparació parcial envers els consumidors, ja que el 64% dels passatgers que van reclamar han estat compensats per part de la companyia.

Tanmateix, recorden que Vueling hauria d’haver compensat tothom, tant si havien reclamat com si no, i quatre de cada deu persones van quedar fora de les indemnitzacions -la llei obliga a compensar econòmicament els retards superiors a les dues hores.

Segons les dades que va recordar ahir el Govern, entre l’1 de juny i el 31 de juliol de l’any passat, de les 1.339 operacions programades a Mallorca un 65,9% va patir retards i un 2,2% es va cancel·lar. Pel que fa a Menorca, dels 670 vols prevists amb Vueling se’n va operar amb demora un 57% i només un va ser cancel·lat. En el cas d’Eivissa, les operacions programades eren 721, un 55,76% de les quals va patir retards i 10 de les quals es van cancel·lar. Tot això va provocar que es fessin 123 reclamacions només en aquell període: més de dues queixes cada dia. Patricia Gómez va incidir en “la importància que els ciutadans presentin reclamacions sempre que considerin que es vulneren els seus drets” per així “poder lluitar contra les pràctiques abusives, que fan molt de mal”.

El caos de Vueling de l’estiu passat va afectar passatgers de tot l’Estat i va tenir com a causa, segons van dir en aquell moment des de la companyia, “una mala planificació”. L’aerolínia també va assegurar que es mantenien els efectes de la vaga de controladors aeris francesos que havia tingut lloc uns dies abans de l’inici dels seus retards i que els va obligar a cancel·lar 56 trajectes a Espanya.

No obstant això, la falta de personal -que, en teoria, no pot treballar durant més de 12 hores seguides i moltes vegades ha de quedar a terra quan queden vols per operar- i l’excés d’oferta de bitllets són altres causes a les quals es va apuntar. Vueling ha arribat a gestionar el 40% dels vols que operen a l’aeroport del Prat. Durant el col·lapse que es produí, diverses veus varen criticar que la companyia no estava preparada per assumir aquest volum d’operacions.

EDICIÓ PAPER 17/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF