Més dignitat per als infants de les Balears: les escoles ja tenen un protocol trans

Diverses entitats i organismes especialitzats impulsen aquesta mesura, que permetrà "sensibilitzar i normalitzar" en casos d'alumnes amb una identitat de gènere diferent al sexe assignat

"Quan va succeir el cas de la meva filla no existia cap classe de protocol. Vam anar al centre, sense guies ni normes. Hi vam anar de cor". Aquestes són les paraules d'Álex, el pare d'Emsa, una nina que va néixer amb el sexe masculí però que no s'hi sent. Ara, aquests dubtes inicials de la família s'han esvaït. Educació, amb l'ajuda de diverses entitats, com Chrysallis (la qual impulsen els pares de la nina, Alex i María Luisa) i  Ben amics, entre d'altres, ha impulsat el Protocol trans, que a partir d'aquest dijous s'aplicarà a tots els centres escolars de les Illes Balears.

L'objectiu primordial d'aquest protocol és " normalitzar" i "sensibilitzar" tota la societat. "Ajudarà al fet que molts infants que senten que tenen un sexe que no els correspon puguin estar còmodes", celebra Álex. "Simplement, permetre que sigui feliç", concreta. El conseller d'Educació, Martí March, també ha expressat la necessitat que hi hagi aquest tipus de protocols: "O la societat viu en convivència o tornam a la llei de la selva". 

Des que va començar a elaborar-se aquest protocol, que s'inicià amb el cas d'Emsa, ja s'ha aplicat en vuit casos. Inclou diverses guies d'actuació perquè els infants puguin viure l'etapa escolar de manera còmoda i, en definitiva, com qualsevol altre alumne. Una de les mesures que s'hi destaca és el del " nom sentit". És a dir, s'ha d'adreçar a la comunitat educativa el nom amb el qual l'alumne es vol identificar, i així haurà de ser. Pel que fa a la imatge i a la vestimenta, s'ha de respectar la lliure elecció de la indumentària (també si l'escola té uniformes). El protocol també inclou que, amb relació als lavabos i als vestidors, els alumnes trans puguin accedir als que correspongui segons la seva identitat de gènere. 

Efectivitat

Álex explica que el fet que la comunitat educativa hagi escoltat els desitjos de la seva filla ha fet que, al final, pugui ser " la nina més feliç del món". I afegeix, amb gràcia i emoció: "Ara, ella és la diva del poble".

Les mesures que s'adoptin s'hauran d'incloure al pla de convivència de cada centre. En tot l'Estat, ja són 10 les comunitats que disposen d'aquest protocol, que, en paraules de la directora de l'Institut de Convivència i Èxit Educatiu, Marta Escoda, "permet la coordinació entre família i centres". A més, ha explicat que cada situació "s'ha d'individualitzar".  D'aquesta manera, també es preveu evitar situacions de transfòbia que es converteixin en problemes d'exclusió o assetjament escolar. Si se'n detecten, també es posarà en marxa el protocol contra l'assetjament escolar, presentat enguany. 

Un altre objectiu important és que aquesta realitat de "normalització" vagi més enllà dels centres i pugui ser transversal a tot el Govern i a tota la societat.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF