Ser dona amb fills, un bitllet cap a la precarietat laboral

PalmaEl 39% de les dones que es troben al capdavant d’una família monomarental amb fills a les Balears no té feina o treballa en negre. Es tracta d’un percentatge més baix que la mitjana de l’Estat, on l’atur i la feina dins de l’economia submergida superen, per a aquestes dones, la meitat dels casos, però implica que el seu risc d’exclusió social i de pobresa es dispari respecte d’altres models familiars.

A Palma, per exemple, segons les dades de l’Ajuntament, el 83% de les famílies monoparentals amb infants d’entre 0 i 15 anys al càrrec estan encapçalades per una dona -fet que justifica el terme ‘monomarental’- i les dones són les que demanen el 75,8% de les excedències laborals per a la cura de familiars, cosa que implica una pèrdua de capacitat adquisitiva, dificultats a l’hora d’ascendir en la carrera professional i, a la llarga, pitjors prestacions socials pel fet de tenir un menor temps de cotització en comparació amb els homes.

Una quarta part, a l’atur

Segons un informe de la fundació Adecco publicat aquesta setmana, de les dones que encapçalen famílies monomarentals a les Balears, hi ha aproximadament una quarta part (un 23%) que es troba sense feina i un 16% treballa sense contracte.

Aquestes darreres es divideixen entre el 6% que ha desistit d’apuntar-se als serveis d’ocupació, ja sigui perquè es trobar desmoralitzada, perquè es trobar en situació irregular o per haver de fer-se càrrec de persones dependents, i el 10% restant que inclou totes aquelles dones que estan rebent una prestació per desocupació. Ara bé, sis de cada deu no hi tenen dret o bé ja han exhaurit totes les ajudes que podien rebre, la mateixa proporció de dones que fa més d’un any que es troba sense un lloc de feina i una mica menys que aquelles que fa més de 24 mesos que en cerquen.

Segons l’informe d’Adecco, el perfil d’aquestes famílies és el d’una dona d’entre 36 i 45 anys, que està divorciada, té un fill, ha cursat estudis secundaris i ha decidit compartir habitatge amb altres persones com a mesura per estalviar en despeses.

En l’àmbit estatal parlam de més d’un milió i mig de llars, una xifra que no deixa de créixer -de fet, en el cas de Palma les famílies monomarentals varen augmentar un 10% entre el 2010 i el 2016, amb un ritme molt més intens que en el cas de les monoparentals-. A més, registren una taxa de pobresa del 50,1%, mentre que la taxa general no arriba al 30%.

Les de la fundació Adecco no són les úniques dades que evidencien aquesta realitat. De fet, aquesta mateixa setmana també s’ha publicat l’enquesta La vida de les dones i els homes a Europa. Un retrat estadístic de l’Eurostat, en què es mostra que les famílies monoparentals a Espanya inclouen el 5,4% de les dones d’entre 25 i 49 anys, però només el 0,6% dels homes de la mateixa franja d’edat.

Els components de gènere

Si al fet de tenir menors al càrrec s’afegeix la bretxa salarial -del 14,9% a Espanya, segons les dades de l’Eurostat del 2015-, la precarització d’una família monomarental s’entén millor. Ara bé, hi ha altres factors afegits que incideixen en la situació d’aquestes dones i que han permès encetar el debat sobre la feminització de la pobresa a la nostra societat.

El 24% de les dones que treballen a l’estat espanyol ho fa a temps parcial, un percentatge que en el cas dels homes se situa en el 7,8%. A més, la taxa d’ocupació masculina es col·loca deu punts percentuals per damunt de la femenina, una diferència que augmenta en set punts percentuals quan es tracta de persones amb un fill, es duplica sobradament quan les persones enquestades tenen dos fills i creix encara més per als supòsits de tenir tres fills o més.

En canvi, si se cerquen les dades específiques de persones a l’estat espanyol que no han tingut descendència, es veu que la diferència entre la taxa d’ocupació masculina i la femenina és ‘només’ d’aproximadament el 7%.