DRETS

El 90% dels arribats en pastera, repatriats

Enguany han vingut a les Illes 124 persones, el triple que l’any passat

L’augment de l’arribada de pasteres a la costa de les Illes ha suposat enguany la multiplicació de les persones detingudes per entrar a l’Estat. Com a mínim, el 90% d’aquestes són repatriades al seu país d’origen, segons va informar ahir en una nota la Delegació del govern de Balears. Des del juny del 2016, han estat preses un total de 162 persones que han arribat a l’Arxipèlag per mar.

D’aquestes, 38 varen ser interceptades l’any passat, mentre que enguany se n’han comptades fins a 124, xifra que triplica de llarg la de 2016. De les 108 persones detingudes des del juny de l’any passat fins al juny d’enguany, 98 han estat finalment retornades al país del qual partiren. Aquest juliol, han estat 54 ciutadans estrangers els que han arribat a Mallorca a bord de quatre pasteres, tres de les quals han estat localitzades a Cabrera i una altra al litoral de Llucmajor. Tots ja són al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) corresponent a l’espera de ser repatriats.

Margarita Palos és advocada adscrita al torn d’ofici d’Estrangeria de les Balears. Com explica la lletrada, el seu paper consisteix, en primera instància, a valorar les circumstàncies personals amb l’objectiu de determinar si l’estranger pot sol·licitar el dret d’asil. Cal tenir en compte que engegar aquest procés constitueix un procediment independent, el qual pot formalitzar-se durant els tres dies posteriors que els individus arribats passin a disposició del jutge. Les persones detingudes poden demanar un advocat per fer-ne la sol·licitud, la qual cosa implica l’obertura d’un expedient que, més tard, serà arxivat o no. Per demanar l’asil, han d’al·legar, però, una causa -per exemple, si són perseguits al seu país-. “El gran problema”, assegura Palos, és “acreditar i aportar proves sobre la seva situació”. Això és “difícil”, diu, “si viatgen sense papers”. Per això, davant el risc d’incompareixença o la manca de documentació i de domicili conegut a l’Estat, el jutge n’ordena en la majoria dels casos l’ingrés a un CIE.

De fet, aquest mateix dilluns passat la Policia Nacional anuncià que traslladava al CIE de Barcelona una dotzena de les 27 persones que arribaren a les platges de les Balears tres dies enrere. Palos assegura que els drets d’aquestes persones són garantits durant el seu pas pels jutjats, si bé la major part d’elles acaben sent internades quan tenen una resolució de devolució per part de l’Administració, la qual pot ser recorreguda.

No obstant això, tot el que passa dins els centres d’internament forma part d’un procés molt més opac, reconeix la mateixa advocada. És llavors quan els lletrats perden el contacte amb les persones que han assistit. Cal recordar, a més, que el mateix dilluns que la Policia traslladà les dotze persones al centre de Barcelona, l’advocat de la plataforma Tanquem els CIE denuncià deficiències en l’atenció sanitària, la presència sistemàtica de policies antiavalots i que els vols amb els quals retornen aquestes persones al seu país original vulneren frontalnent els seus drets.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF