En defensa del veganisme ben planificat

PalmaMés enllà que estiguin de moda i de les crítiques puguin suscitar, el veganisme i el vegetarianisme, ben planificats, poden ser equilibrats nutricionalment. Així ho afirma Sonia Martínez, infermera, doctora en ciències biosociosanitàries i membre del Grup d’Investigació Evidència, Estil de Vida i Salut (EVES) del IUNICS. Aquesta investigadora assegura que no hi ha evidències científiques que reforcin la creença que aquest tipus d’alimentació no sigui adequat.

Martínez defensa aquestes dietes perquè les principals associacions mundials de dietistes i nutricionistes no s’hi han manifestat en contra. “Si és una dieta ben planificada, és nutricionalment adequada”, reitera aquesta investigadora.

Compensar les mancances

Com a principal crítica a les dietes basades en fruites i verdures, es diu que tenen una mancança de nutrients que només aporta la carn. “Sí que és cert que les proteïnes d’origen animal tenen un alt valor nutricional i que els vegetals no tenen aquests aminoàcids, però si es fan les mescles de cereals, llegums i fruits secs n’obtindrem aminoàcids”, explica Martínez.

L’experta en nutrició també planteja una altra qüestió: “Les persones que mengen de tot, realment tenen una dieta saludable?”. En la seva opinió, “hi ha dietes d’escoletes que no són del tot desitjables”.

Reduir el consum de carn

“No és qüestió que tothom es faci vegà o vegetarià, però l’objectiu ha de ser reduir el consum de la carn”, comenta la investigadora. “Hi ha gent que consumeix carn per dinar i per sopar, tres o quatre dies a la setmana”, critica la doctora en ciències biosociosanitàries.

Martínez, com altres experts en salut, recomana acostumar els nins a menjar més verdura i fruita, de la mateixa manera que aprenen a rentar-se les dents cada dia. La clau, afegeix, “és fer una alimentació sensorialment apetible. Si em poses un plat de mongetes verdes bullides, sense res mes, tampoc no em farà ganes de menjar-me-les”.

Sonia Martínez va oferir dijous una xerrada organitzada pel Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears (Coiba) sobre el paper que té aquest col·lectiu sanitari en l’assessorament dels pacients. “A Atenció Primària es fa feina amb aquest tema, però la població general ho desconeix”, va afegir la infermera.

D’altra banda, “avui dia ens alimentam millor, amb Internet i altres mitjans. La gent té informació al seu abast, encara que sembla que tothom sàpiga de tot.

I hi ha molts mites, com per exemple que l’aigua engreixa durant el menjar, quan no té cap caloria”, comenta Martínez. El gran error, diu aquesta infermera, és preocupar-se per fer dieta només de tant en tant, quan hauria de ser un fet habitual.

Les diferències entre diferents tipus de nutrició

Dieta vegana

Aquest tipus d’alimentació rebutja qualsevol producte d’origen animal, per conviccions ètiques, i no només té a veure amb la nutrició. El veganisme té molt en comú amb el vegetarianisme.

Alimentació paleolítica

L’ingesta d’aliments ha de ser com era a l’edat de pedra. Aquesta és la base de la dieta paleolítica. Com la Dukan, Atkins, o la de punts, no té un suport científic, comenta Sonia Martínez.

Frugívora

Aquesta dieta consisteix a menjar només fruita fresca i fruits secs, però té moltes deficiències nutricionals. No seria recomanable per a dones embarassades ni per a nins petits.

Dissociada

Es fonamenta a no ajuntar diferents tipus d’aliments, com els hidrats i les proteïnes. És una de les dietes desaconsellades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Etiquetatge

La normativa sobre l’etiquetatge dels aliments, a part d’informar sobre els al·lèrgens, també possibilita saber exactament quins són els ingredients de cada aliment i triar-ne els més adequats.