INFRAESTRUCTURES ALS LLIMBS

La decadència d’un gegant a la façana marítima palmesana

L’Ajuntament de Palma prepara un pla de viabilitat per a l’edifici de Gesa, abandonat des del 2008

Vidres romputs, parets tapiades, arxius abandonats i anys de pols acumulada. Això és tot el que queda de l’edifici de Gesa d’ençà que, fa gairebé vuit anys, els aproximadament 600 empleats que treballaven a la façana marítima de Palma van abandonar la que havia estat, fins aquell moment, la seu central de la companyia.

L’època anterior i posterior a la mudança va anar acompanyada de conflictes judicials que van qüestionar la propietat de l’edifici i el valor arquitectònic i patrimonial. Tampoc no hi va faltar la polèmica política i social sobre la possible demolició de l’estructura, la construcció als solars de la zona de finques de set plantes amb habitatges de luxe i els problemes que suposa la façana de l’edifici pel que fa a temes de sostenibilitat energètica.

La discussió entre detractors i defensors del que es va qualificar de “referent de l’arquitectura ‘International Style’” sobre si l’edifici havia de ser catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC) va quedar silenciada el 2013, quan el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) va confirmar-ne la protecció.

Mentre que la ciutadania, els equips de govern municipal i insular i els promotors immobiliaris es barallaven pel que s’havia de fer amb l’edifici, el gegant d’onze plantes continuava el seu camí cap al deteriorament.

La recuperació per a la ciutadania

L’obra dissenyada per Josep Ferragut Pou ha estat, des de fa més d’una dècada, a l’agenda política dels consistoris palmesans, però “aquesta és la primera vegada que l’Ajuntament s’hi posa de veritat”. Així ho veu Antoni Noguera, regidor de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, qui assegura que aquesta serà la legislatura en què es recuperarà l’edifici per a la ciutadania i se li donarà un ús públic: “És el contrast del que va ser en el seu moment, un representant del poder d’una empresa, i el que volem que sigui”.

Noguera va anunciar ja en arribar a l’Ajuntament que Gesa seria un referent del “nou model de ciutat” i, de fet, durant aquest any de Govern del Pacte l’edifici ha estat protagonista en nombroses ocasions: s’ha plantejat que passi a acollir oficines municipals (de l’àrea d’Urbanisme, precisament), joves arquitectes han fet projectes repensant els usos que es poden donar als 14.000 metres quadrats que ocupa i fins i tot el Consell de Mallorca ha plantejat que alguns dels seus departaments puguin tenir-hi la seu, una proposta que Cort va descartar.

De moment, l’Ajuntament s’ha compromès a elaborar un pla de viabilitat, que estarà llest al mes d’octubre i, abans que acabi l’any, a fer net tot l’edifici i instal·lar-hi una alarma per frenar-hi els actes vandàlics que el deterioren.

“La nostra intenció és poder fer-ne una rehabilitació low cost que, a més, representi una despesa mínima per a l’Ajuntament”, explica Noguera. En funció del que surti del pla de viabilitat, s’elaboraran uns plecs per treure a concurs algunes de les plantes de l’edifici, però el futur batle de Palma apunta que el concurs “acotarà molt el tipus d’empresa que hi podrà participar”.

Així, la idea d’Urbanisme és fer de Gesa “una gran comunitat d’economia creativa” on les empreses que hi treballin es dediquin a la cultura, a les indústries verdes i a la creació de coneixement. No en quedaran exclosos els serveis, ja que Cort es planteja instal·lar a la darrera planta un restaurant acompanyat d’un mirador públic i una cafeteria a la planta noble.

“L’edifici ha de servir per plantejar l’espai públic”, diu Noguera quan fa referència a la intenció que les empreses comparteixin l’estructura amb una biblioteca, una ludoteca i una mediateca. Totes les possibilitats estan encara obertes i totes depenen de les conclusions que s’extreguin del pla de viabilitat.

Les idees són nombroses i el debat està sobre la taula, però des d’ARCA recorden que és important que “l’Ajuntament no en perdi el control” i que els usos que es donin a l’antiga seu de Gesa mantinguin la planta lliure. Josep Massot, membre de l’associació proteccionista, afirma que una altra de les preocupacions històriques de l’entitat ha estat que l’immoble “quedi encaixonat visualment” en cas que es pogués construir als voltants.

Massot reconeix que “s’hauran de fer obres d’adaptació a la normativa”, però pensa que és important “preservar l’edifici”. En aquest sentit, Cort es trobarà un problema afegit: la sostenibilitat. A Gesa fa calor a l’estiu i fred a l’hivern a causa dels vidres de la façana, que són, de fet, un dels elements que en van justificar la protecció. Climatitzar-ne l’estructura implica uns costos econòmics i mediambientals molt elevats i, per això, s’han d’estudiar les possibilitats de reconvertir l’estructura. Al marge de quina serà la solució, el que sembla evident és que la resurrecció del que ja és un emblema arquitectònic de la ciutat serà un camí ple de reptes.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF