ATALAIANT L'ESPAI
Balears 28/10/2016

Canviar l’hora o canviar els nostres hàbits

El veritable canvi se sentirà quan arribem a conciliar la vida familiar i la laboral

Joan Bauzà
3 min
Figura 1: Imatge enregistrada pel satèl·lit Meteosat dia 25/09/2016. / J. BAUZÀ A PARTIR DE DADES DE LA UNIV. DUNDEE

GeògrafUna de les particularitats del moviment de rotació de la Terra d’oest a est és que aquesta queda dividida en una meitat fosca i una altra d’il·luminada. La línia imaginària que separa aquestes dues meitats s’anomena terminador. La figura 1 fou enregistrada pel satèl·lit Meteosat dia 25 de setembre i ens permet observar com, a causa del moviment de rotació de la Terra, el terminador es va desplaçant cap a l’oest.

La figura 1 és una combinació de tres imatges enregistrades a les 05.00 UTC, les 06.00 UTC i les 07.00 UTC. Un càlcul senzill permet saber que, cada hora, el terminador es desplaça cap a l’oest 15º, uns 1.666 km a l’Equador.

Així, a les 05.00 UTC veiem com ja ha sortit el Sol a la longitud on es troba Sicília, mentre que a les Illes Balears i a la península Ibèrica encara és de nit. Una hora més tard, a les 06.00 UTC, la claror ja ha arribat a les Illes Balears així com a l’arc mediterrani. No serà fins al cap d’una hora, a les 07.00 UTC, que veuran sortir el Sol a Galícia.

D’acord amb aquest principi i d’altres de geopolítics, queden establerts els diferents fusos horaris del planeta, que divideixen la Terra en 24 fusos de 15º de longitud cadascun. En l’actualitat, el sistema horari està referenciat amb el meridià que passa per l’observatori de Greenwich i que, a més a més, és el meridià que indicarà l’origen de la longitud geogràfica.

Figura 2: Mapa amb els usos horaris utilitzats a la Unió Europea. / J. BAUZÀ

Un meridià és qualsevol de les línies que uneixen els pols terrestres i tallen l’equador en angles rectes, però si observam la figura 2 veiem que, a l’hora d’assignar a les zones diferents zones horàries, aquest criteri no es compleix.

Sobre el paral·lel 40º N, he marcat amb colors tres fusos horaris utilitzats a la Unió Europea: en color rosat tenim el fus horari 0, conegut com Western European Time (WET). Si el comparam amb el color de fons, observam com aquests coincideixen en el cas del Regne Unit i Portugal, mentre que Espanya, França i el Benelux –de color verd– haurien d’estar en aquest fus. Per contra, veiem que tenen el fus horari +1, anomenat Central European Time (CET).

Aquesta anomalia, en el cas d’Espanya, prové del mes de març de 1940, quan es va avançar l’hora oficial una hora, per coincidir amb l’horari d’altres països europeus, particularment de França. D’aquesta manera vam sortir del fus horari que ens corresponia. El canvi es va redactar com un canvi normal a l’horari d’estiu però, un cop arribada la tardor, no es tornà a l’horari d’hivern. A partir d’aquí ja no hem tornat a recuperar el fus horari que ens pertoca. Hi ha un magnífic article, escrit per l’astrònom Pere Planesas, que es titula La hora oficial en España y sus cambios. Està disponible a aquest enllaç i explica aquest tema amb tot tipus de detall.

A partir d’aquí es planteja el debat sobre si mantenir l’horari d’estiu. Entenc que si la majoria de països europeus estan dins el seu fus horari, seria convenient fer el mateix i tornar al fus horari WET, atès que, en un món cada cop més interconnectat, els horaris tendeixen a igualar-se.

És veritat que disposar de més hores de llum l’horabaixa pot beneficiar un model econòmic basat en l’oci i el turisme. Però si volem que els nostres fills –que a les 8.00 h han de ser a l’institut– es llevin d’hora, facin un bon berenar –sense pressa, com recomana l’OMS– i arribin a classe desperts, convé que sopin i se’n vagin a dormir prest. I els pares també.

Tal vegada, el debat es trobaria més en el canvi de costums i en la conciliació familiar i laboral que en el canvi d’hora.

stats