La caixa de Balears ja és història
El tsunami immobiliari ha deixat les Illes sense una de les entitats econòmiques més importants
PalmaUna crisi econòmica molt greu, a finals del segle XIX, va veure néixer la Caixa de Balears. I una altra crisi se l’ha engolida 132 anys després. El que es coneixia popularment com a Montepío en els seus inicis ha desaparegut oficialment en l’assemblea que va tenir lloc aquesta setmana.
L’entitat va ser el resultat d’una iniciativa col·lectiva fundada el 18 de març de 1882 amb l’objectiu de fomentar l’esperit d’estalvi i de previsió entre les persones treballadores i procurar préstecs amb un interès raonable als sectors més modestos de la població.
Amb un capital inicial de 87.700 pessetes, va començar la seva eixida una institució impulsada per veritables visionaris que pretenien donar accés als serveis financers a persones i petits empresaris que no en tenien. Hi ha molts episodis en aquesta llarga història, i gairebé tots d’èxit. Encara que el creixement de l’entitat va ser lent –pràcticament sempre, fins a l’esclafit de la bombolla immobiliària–, Sa Nostra va escriure planes brillants en la història de Balears. Per tenir una idea del seu procés “lent i segur”, basta analitzar que no va desembarcar a Eivissa, per exemple, fins al 1968, coincidint amb el boom turístic, i fins al 1977 a Formentera.
“Jo tenia una llibreta des dels 5 anys d’edat”, explicava en una entrevista recent a l’ARA Balears Antoni Aguiló, president dels patrons. Retrata perfectament el sentiment de milers de famílies que obrien una ‘plagueta’ als nins de la casa, sinònim de l’austeritat i l’estalvi que predicava l’entitat i amb el qual s’identificava la societat illenca.
Aquests valors conduïren Sa Nostra a uns registres espectaculars, amb una plantilla de 1.500 treballadors, més de 200 oficines i uns beneficis, l’any 2008, de 68 milions d’euros, que li permetien aportar-ne 12 en un sol any a l’Obra Social. “Tothom ens telefonava, des dels clubs de petanca fins a l’Església, els moviments ciutadans... Érem un referent”, recorda amb nostàlgia un exdirectiu que demana no ser identificat.
Però aquells valors de l’austeritat i la prudència quedaren esmicolats amb la cultura de l’enriquiment ràpid i la borratxera provocada pels alts rendiments del totxto, que enlluernaren uns quants directius, capitanejats per Pere Batle, i que durant uns anys provocaren un desembarcament agosarat i, vists els resultats, completament excessius en la promoció immobiliària.
El tsunami de la bombolla va destrossar el compte de resultats de la caixa, que es va veure doblement perjudicada per les exigències dels reguladors, clarament favorables a l’estrangulament de les caixes.
Sa Nostra va traspassar el seu negoci financer a BMN l’any 2010, poc després que l’aleshores director general, Pau Dols, afirmàs que Sa Nostra només acceptaria fusions com a entitat “absorbent”. Avui, és només el 2% d’aquest banc. Aquest 2% és el patrimoni que administrarà a partir d’ara la nova fundació, creada aquesta setmana en compliment de la normativa que obligava les caixes que no tenen activitat financera a esdevenir fundacions.
“Sa Nostra és morta i enterrada”, va dir Antoni Aguiló. Ara, la nova fundació recull les despulles de la magna obra social dels bons temps. Ha de gestionar Can Tàpera, té quatre treballadors i alguns compromisos. El PP ha impedit una comissió d’investigació per, com a mínim, poder aprendre la lliçó com a societat.
