Bunyols, vi i cançons per festejar

Inca.Com en bona part de les festes populars que han sobreviscut fins avui, a la Festa de les Verges l'element gastronòmic i popular conviu amb l'element religiós, que és el que l'ha fet perdurar al llarg del temps però també el que actualment tendeix a desaparèixer. Fins fa ben poc, aquesta festa servia per honorar la virginitat, un dels valors insígnia que la religió catòlica atribuïa a les dones, en concordança amb visió del món radicalment misògina que propagava la institució. Tal com explica Felip Munar, expert en cultura popular, la Festa de les Verges s'ha mantingut segurament perquè "la virginitat era un do molt preuat fins fa dos dies". Òbviament es refereix només a la femenina. Avui, però, la festa segurament sobreviu perquè implica un ambient festiu i va acompanyada de menjar i beure, ja que va lligada a un "cert costumari": s'ha d'obrir el primer vi novell (que avui s'ha canviat per vi dolç) i es comencen a cuinar els bunyols, una pasta dolça i consistent que es menja quan arriba el fred.

Els orígens

Segons explica Munar, segurament l'origen d'aquesta festa, celebrada a Mallorca i no a les altres illes, és del segle XIX, ja que no se n'han trobat referències en la documentació datada fins a final del segle XVIII. La revetla coincideix amb la vigília de Santa Úrsula i les mil verges i té l'origen en la tràgica història d'Úrsula, que va ocórrer durant el segle V dC. Després de prometre's, anà en peregrinació fins a Roma acompanyada del seu seguici d'11.000 verges. Quan hi arribaren, varen trobar la ciutat assetjada pels huns, i totes elles foren martiritzades perquè es resistiren als desitjos carnals dels invasors.

Avui, l'element religiós s'ha deixat de banda. La festa recrea el festeig amb cançons a les al·lotes fadrines del poble i es manté viva a bona part dels municipis de l'illa. Tal com detalla Munar, a Búger, les cases es decoren amb canyes "fal·les"; a altres pobles, amb la murta, que és l'herba de l'amor. A municipis com a Alcúdia, les al·lotes poden comanar cançons perquè els cantaires les entonin davall la seva finestra el vespre de dia 20; i a altres pobles com Marratxí la banda de música fa la ruta per les cases de les fadrines.

De la cançó tradicional a la tuna

Pel que fa al cançoner tradicional, conté moltes cançons "picants", diu Munar, i d'altres que demostren la visió maligna que tenia l'Església Catòlica de les dones, causants de tots els mals del món. No debades, Eva és la culpable del pecat original. Ara bé, des dels anys 60 s'ha introduït un altre tipus de cançons, vingudes de fora, en castellà i cantades per la tuna, músics contractats que canten temes romàntics, considerats per molts excessivament d émodé .

Algunes cançons recollides pel Pare Ginard resumeixen, en quatre versos, el sentit original de la festa i el seu costumari: A un mort tiren asperges/per por des mal esperit. / Si no em dau bunyols anit,/ vos diré que no sou verges . Demà vespre, però, segurament se'n sentiran d'altres més semblants a aquesta: Mocita dame el clavel / dame el clavel de tu boca / que en eso no hay que tener / ni mucha vergüenza ni poca.