"Algú em pot convèncer que veure una dona en vestit de bany ven més?"

PalmaJuan Plaza, periodista de formació, s'ha especialitzat a analitzar les representacions d'homes i de dones en els mitjans de comunicació de masses, a estudiar quins són els estereotips i quins són els models més reals. Vicedegà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat Loyola Andalusia, de Sevilla, aquest dijous ha estat a Palma participant en la Universitat d'Estiu d'Estudis de Gèneres organitzada per la UIB.

Quins són els models de masculinitat i feminitat que imperen avui dia?

Parlant d'Occident, perquè la realitat és diferent en altres llocs, hi ha models hegemònics i hi ha models alternatius, també. Els models hegemònics són els més evidents, sobretot per a les dones, que desgraciadament viviu preses de tot el que té a veure amb la imatge i amb la imatge corporal. En el cas dels homes, hi ha un model que ha variat poc, que és el de masculinitat tradicional, un home fins i tot que tendeix a la violència, un model molt poc flexible que ha fet als homes molt desgraciats durant tota la història. El que passa és que és un model de poder, a l'espai públic i en el privat.

Als homes els afecta igual aquest model, els influeix igual que a les dones?

No sé si tant, però per descomptat aquest model, que no et permet establir relacions amb les dones, ja no només de parella, sinó normals, en igualtat i equitat, és un problema. Òbviament, quan el que està en la posició de poder ets tu, doncs no t'afecta tant. Si tu ets el cap, si tu ets el que no col·labores a casa, si tu ets el que té els fills, però no els atens, home, t'afecta, però menys que a la que fa doble jornada.

Psicològicament l'home se sent afectat?

Hi ha un moviment important d'homes al món que no accepta aquest model, que vol sortir d'aquest model tradicional. D'homes heterosexuals a més, perquè el col·lectiu homosexual fa temps que va trencar algunes normes, cosa que els heterosexuals no hem fet.

Quins són els models alternatius?

Són models que estableixen les relacions d'una altra manera, que conceben els espais d'una altra manera. Hi ha una manera molt fàcil de jutjar. Jo li ho dic a moltes dones i em donen la raó: jutjar com és el teu model, és pensar com és el teu temps lliure, i com és el de la teva parella. Ja està, només això. "El temps lliure, què era? Ell corre, va al gimnàs... i jo, sí, faig el que puc, però...". Bé, doncs és una manera de jutjar-ho. Els més joves no ho perceben fins que tenen una edat, i forma part del model tradicional en moltes ocasions. També això influeix en el fet que es donin casos de violència de gènere en al·lots molt joves. Parlam d'instituts, de col·legi, al·lots que controlen les seves parelles, el mite de la gelosia que tant de mal ha fet a les parelles...

Per què hi ha aquest repunt de masclisme?

Sembla que quan un sistema, de qualsevol tipus, econòmic, social o en aquest cas de comportament, es va esquerdant, es va trencant, es resisteix, i la manera de resistir-se és enaltir uns valors que semblaven que estaven passats. Afortunadament, les dones han conquerit un munt de territori, el laboral és el més evident, però també té un sostre. Aquest matí mentre estava preparant el taller de l'horabaixa, no record el percentatge exacte, però em sembla que he vist que dones en llocs de poder n'hi ha un 4% i, no obstant això, la pobresa és femenina. I si parlam de realitats que no sigui l'occidental, doncs és molt evident també.

Quin és el canal que més ens influeix a l'hora d'inculcar-nos aquests estereotips?

No m'agrada particularitzar ni culpar sempre els mitjans de comunicació, però tenim la nostra part de responsabilitat, que és molt important perquè difonem massivament models de comportament, imatges, representacions visuals. Què és el que més influeix? Jo crec que és la socialització primària, la família, el col·legi, els amics. Però, òbviament, els mitjans de comunicació tenen la seva part de culpa. Un exemple: si els mitjans posen com a model desitjable sempre una al·lota d'una talla 34, clar, és un model de desitjabilitat molt difícil d'aconseguir per a la majoria de les dones, i si sou mares, ni t'explic, i si passes dels 25 anys, doncs ja... Si el model de desitjabilitat dels homes és, –no sé ni com es diu l'actor–, el masclet d''A 3 metres sobre el cielo'...

Mario Casas?

Doncs és un model molt complex d'aconseguir, físicament almenys. És una qüestió de desitjabilitat social i sobretot, de la repetició d'estereotips. Jo ja som un trol. Ara, amb 'El Español', el mitjà de Pedro J., no em cans de trolejar-los cada vegada que posen un titular estúpid, per Twitter, no em cans de citar-los i això també és activisme. I els mitjans hauran de dir: 'Doncs, és veritat, acabam de posar aquests titulars'...

És un llenguatge basat en estereotips?

Sí. Posaven un titular fa poc sobre la parella d'un automobilista. De debò que a aquest home no se li ha acudit res més intel·ligent? Em neg a creure-ho...

Potser ja no ens adonam d'aquest llenguatge, el tenim assimilat...

No és només el llenguatge, també l'enfocament de les informacions. Jo no crec que els periodistes siguin gent horrible que s'aixequin als matins i diguin: "Vaig a destruir les dones". No, ja sé que no, això no va així. Es deu, primer, al fet que els nostres hàbits de treball són els que són, i segon, que de vegades és més fàcil repetir un clixé que pensar mitja hora més l'enfocament d'una notícia. I després perquè crec que hi ha una falsa imatge que determinades coses venen més que unes altres que no es basen en cap dada científica. Un exemple: per què el diari 'As', que no deixa de caure en vendes com tots els esportius, continua col·locant en la seva contraportada una tia en vestit de bany? És inexplicable. De debò algú em pot convèncer que al segle XXI, on no tens més que anar a qualsevol platja o entrar a internet per veure una dona en vestit de bany ven més? No m'ho puc creure. Jo l'hi vaig preguntar al seu director fa 15 anys, i saps què em va respondre? Que els subscriptors no entendrien llevar una tradició com aquesta... L'explicació és que sempre s'ha fet així?

En el taller parles del protagonisme de la dona en premsa...

Parl de les representacions audiovisuals i parl en positiu, perquè de vegades, quan feim anàlisis dels mitjans de comunicació, de les sèries, del cinema, el 80% dels protagonistes dels titulars són homes, el 80%, repetit en diferents mitjans de diferent ideologia. Però ja m'he cansat de fer això. Bé, la meva tesi doctoral va ser sobre revistes femenines dirigides a un públic adolescent. Imagina't, jo, amb aquesta cara, comprant la SuperPop. I al final m'he cansat d'aquesta anàlisi catastrofista, molt evident també, i necessit renovar. Avui present coses en positiu.

Com ara quines?

El bon ús de xarxes socials i una iniciativa molt interessant, d'una fundació americana, que es diu Lean In, que s'alia amb Getty. Fan un catàleg de 2.500 imatges de noves representacions de la dona. No són coses extraordinàries. Són dones reals en situacions reals: anant al gimnàs, portant els nins, interactuant amb la seva parella, en reunions, però reunions equitatives, no hi ha una jerarquia. D'aquest catàleg, qualsevol usuari pot emprar noves representacions. Un exemple que posaré aquesta tarda. He trobat un tauler a Pinterest, una altra xarxa social massiva, que es diu 'Dones somrient soles'. Idò hi ha un home, que ha de tenir molt temps lliure, que s'ha dedicat a recopilar imatges de dones rient soles. Saps de què són aquestes imatges? De dones menjant ensalada. I totes són dones menjant ensalades, súper felices de menjar verd, soles i rient. Aquestes imatges, després el tipus les ha cercat a pàgines web de tot el món. I des de mitjans de comunicació fins a empreses de dietètica utilitzen una vegada i una altra el mateix model de la dona menjant amanida i rient. Bé, això és perillosíssim de la mort? No, però és la representació que tenim en el cap sobre què és el que fa feliç les dones. Bé, idò aquest catàleg posa fi a això.