Viatge a Quios: tremolant com una fulla de pi

President del Consell de MallorcaQuan es viatja a un lloc amb una crisi humanitària com la que es viu a les illes gregues, és necessari fer el cor fort. Ens hem aixecat de matinada per acompanyar un grup de voluntaris noruecs en les seves rondes de nit. Són estudiants joves, la majoria de països escandinaus, que de manera organitzada, i coordinats amb les autoritats locals, fan torns de vigilància durant la nit. Van d'un punt a un altre de la costa de Quios per atendre els refugiats que arriben amb les barques.

A trenc d'alba, ens han avisat que la guàrdia costanera portava una barca de refugiats al port. Sobre el moll, una quarantena d'afganesos havien fet la travessa i a la fi havien arribat a la seva destinació: un país de la Unió Europea. En el grup hi havia joves (alguns d'universitaris), pares, mares i infants molt petits. Els voluntaris els ajuden amb roba eixuta, menjar, beure i un somriure de benvinguda. Nosaltres hem col·laborat de la millor manera que hem sabut. Els refugiats arriben banyats i amb fred. Els més petits tremolen com fulles de pi entre els braços dels qui proven de donar-los escalfor.

Després d'aquesta experiència colpidora hem començat la jornada. Reunions amb els dos tinents de batle de Quios, el cap de la policia grega a l'illa i una visita a dos camps que es troben a la mateixa ciutat. L'ajuntament es troba superat i només les ONG, els voluntaris i els ciutadans de Quios compensen els mitjans de què disposen. Com a exemples, l'ajuntament està reconstruint un parc que durant tot l'estiu va servir de camp de refugiats o el fet que el nou casal de cultura s'hagi hagut de destinar per acollir les persones arribades. El nostre model de cooperació vol conèixer coses com aquesta per poder ajudar. Volem un contacte persona a persona per saber quines són les necessitats i actuar amb garanties.