PRIMÀRIES DEL PSOE

Susana Díaz dona una classe magistral de demagògia a Palma

La presidenta andalusa s’atreveix a dir que “no permetrà que el PSOE s’entregui a ningú”

“No permetré que aquest partit s’entregui a ningú”, “els de Podem diuen que són més d’esquerres que nosaltres, però, en ocasions, acaben fent el joc a la dreta”. Amb afirmacions d’aquest calibre, desprovistes de qualque tipus de coherència amb el passat més immediat del partit que pretén liderar, Susana Díaz va posar dempeus les més de 200 persones que van omplir l’espai Francesc Quetglas de Palma. Sintagmes buits i passió de tonadillera, aquest és l’estil de la presidenta andalusa, a qui no es pot negar la capacitat d’excitar sobre manera els seus seguidors a còpia d’anar alternant un to de veu serè i un registre més cridaner cada dues o tres frases. El públic va complir la funció d’anar aplaudint al compàs dels crits de la ‘sultana’.

Díaz va realitzar a Palma el seu primer acte com a candidata oficial a dirigir el PSOE, poques hores després de conèixer-se el nombre d’avals definitius que tindrà cada candidat. En la seva primera valoració als periodistes, no trigà a fer befa del seu principal rival, Pedro Sánchez, de qui va dir: “Celebr que a algú li agradi quedar segon per tercera vegada consecutiva”. La frase, la duia presa, almanco, des d’Eivissa, on va dir el mateix en una visita exprés prèvia a l’acte de Palma.

Acompanyada pel PSIB de Palma

Díaz va arribar acompanyada pel batle de Palma, José Hila, i l’exbatlessa Aina Calvo, molt aplaudida i saludada pels militants. Entre el públic, altres membres del PSOE palmesà, com la regidora de Seguretat Ciutadana, Angélica Pastor, o el portaveu parlamentari, Andreu Alcover. També algun batle, com Alfonso Rodríguez, de Calvià, i Virgilio Moreno, d’Inca. La secretària d’Organització, Bel Oliver, acompanyava la comitiva en funcions protocol·làries, davant l’absència de la secretària general, Francina Armengol, qui ja havia anunciat que no hi assistiria forçada per un compromís previ, en forma d’entrades per a un concert de Raimon a Barcelona. Díaz no va voler donar importància a l’absència d’una de les veus més crítiques contra el seu estil, dins el partit. “Em va telefonar i em va explicar els motius. Li agraesc l’interès”, va dir.

La favorita de l’aparell del partit per guanyar les primàries no va perdre les maneres quan se li va recordar que a Balears és la candidata que ha obtingut menys avals. “Més terreny tenim per guanyar i per ampliar. Li sembla poc compromís amb les Balears que hagi vingut fins a aquí?”, va assegurar.

Respecte a la fractura que hi ha al partit, va proclamar les habituals apel·lacions a la unitat després de les primàries, però va advertir: “Guanyar per un vot és guanyar i perdre per un vot és perdre”. Ja en el discurs, va proclamar que seria la secretària general de tots els militants i es va referir al PSOE com una família.

Nostàlgia del passat socialista

El discurs va transcórrer a través de proclames grandiloqüents a favor de la sanitat i l’educació públiques, el sistema de pensions i la memòria històrica, fites que va atribuir als dos expresidents socialistes, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, els quals va alabar a parts iguals. “Estic orgullosa d’ells. No callaré quan s’ataqui el llegat del partit”, va dir desfermant aplaudiments en la part del discurs centrada a atacar el líder de Podem, Pablo Iglesias, que va suscitar més entusiasme que la part centrada a criticar Rajoy. “No està en condicions d’acomplexar-nos”, va dir Díaz de qui presideix el govern central gràcies a l’abstenció socialista que va impulsar. “No ha tingut la decència que cal tenir en les institucions”, li va retreure amb relació a la corrupció del PP. Cap esment, evidentment, al cas ERO.

Díaz es va comprometre també a combatre els salaris baixos dels treballadors del turisme i va qualificar de “sagnant” la situació de les cambreres de pisos. D’altra banda, en una referència que no tothom va entendre, va reclamar “un ministeri de sanitat que funcioni, que ajudi les comunitats autònomes a combatre les grans farmacèutiques, i això ho entendrà Francina, que ens fan pagar pels medicaments més del que costen”.

EDICIÓ PAPER 20/01/2019

Consultar aquesta edició en PDF