TRIBUNALS

El Suprem tomba la condemna de l'Audiència de l'exconsellera Julve pel cas Claveguera

L'alt tribunal anul·la els 2 anys de presó per frau a l'Administració que li imposà la Secció Primera 

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha resolt el recurs interposat contra la sentència de la Secció Primera de l'Audiència Provincial de l'anomenat cas Claveguera. La resolució anul·la les condemnes per delicte de frau a l'Administració de l'exconsellera insular Catalina Julve i uns altres tres processats, tots ells vinculats al partit Unió Mallorquina, i manté les del delicte de prevaricació. El Suprem tomba la pena de 2 anys de presó que l'Audiència imposà a Julve per frau. Únicament mantenen la condemna de l'exconsellera a 8 anys d'inhabilitació especial per prevaricació.

En la causa judicial s'investigà i jutjà l' adquisició irregular de 4.300 cadires de plàstic per part del Consell de Mallorca per 59.428 euros i l'adjudicació de feines de control del servei de recollida selectiva de residus. 

El Suprem manté la inhabilitació per prevaricació durant 3 anys i mig per a qui fou secretària tècnica del departament de Cooperació Local del Consell Insular de Mallorca, Coloma Castañer, i l'absol del delicte de frau a l'Administració pel qual l'havia condemnada l'Audiència a 6 mesos de presó. D'altra banda, per als empresaris Miquel Rullán i Simón Galmés, l'alt tribunal ratifica la pena per prevaricació de 5 anys i 3 mesos d'inhabilitació per a Rullán, i 3 anys i mig d'inhabilitació per a Galmés. En canvi, també anul·la als empresaris les seves condemnes per frau a l'Adminstració, pel qual havien estat condemnats a 9 mesos i mig de presó cada un.  

L' absolució pel delicte de frau a Julve, Castañer, Rullán i Galmés es basa, segons la Sala Segona del Suprem, en el fet que " no apareix la producció d'un dany o perjudici patrimonial a l'entitat pública, ni proposat o maquinat, ni efectiu o real, per quant el que reflecteix el 'factum' serà una prevaricació, ja que s'adjudicà, amb arbitrarietat i menyspreu de les normes administratives que regulen la matèria, un contracte a un amic correligionari polític".

El Suprem té en compte la modalitat contractual i aclareix que "no es descriu cap perjudici a l'Administració pública per raó dels contractes duits a terme. El fet que el delicte no requereixi ocasionament del dany i que com a delicte de simple activitat basti el concert amb el propòsit de defraudar l'erari públic". Així i tot, l'alt tribunal insisteix que per consumar la infracció és necessari "concretar objectivament aquest concert i el seu efecte perjudicial per a l'erari públic. Una cosa diferent és que es consumeixi o no, però encara simplement projectat, ha de ser objecte d'un dictamen pericial o judici crític del jutjador que permeti donar per provat que el projecte o intent de defraudar constituïa un vertader frau". És a dir, un perjudici patrimonial conseqüència d'un engany o maquinació enganyosa, apunta la resolució.

La sentència del Suprem conclou que el preu oferit i pagat fou el del mercat segons el dictamen de l'arquitecta del Consell Insular de Mallorca, per això el dany o perjudici a l'entitat "ni aflora ni es concreta". En definitiva, la Sala atribueix els fets al delicte de prevaricació perquè entén que la finalitat darrera dels acusats, que pretenien i que es va aconseguir, era designar amb anterioritat de manera arbitrària els adjudicataris del contracte, sense complir les normes administratives pròpies del procediment negociat i altres de complementàries.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF